Primaveres lliures

Escric aquest article mentre escolto 'Abril 74' de Lluís Llach, en aquella versió interpretada conjuntament amb Josep Carreras, i m'emociono quan sento l'estrofa que diu: “Companys, si enyoreu les primaveres lliures / amb vosaltres vull anar / que per poder-les viure / jo me n'he fet soldat”. Em pregunto què signifiquen avui les primaveres lliures, en un món que perverteix el llenguatge com havia imaginat George Orwell a '1984', un món que, precisament per l'ús (mal)intencionat de les paraules, de vegades sembla del revés. I recordo –no ho puc evitar– el professor d'Història dels Feixismes a la Universitat Autònoma de Barcelona, en Ferran Gallego, que ens advertia ja fa més de vint anys que, a diferència dels anys 30 del segle XX, el feixisme tornaria com a “normalitat” i com a normalitat s'imposaria si no estàvem alerta. No tinc clar que compartís aleshores, ni ara mateix, algunes de les seves opinions, però aquella idea em retorna com a profecia.

La Revolució dels Clavells compleix quaranta-cinc anys mentre escric aquest article i a tot Europa, i fora d'Europa, hem d'estar alerta que el feixisme no s'imposi com a normalitat política i social. Les primaveres lliures potser les estem perdent cada dia. Al mar Mediterrani, o enllà del mar, o al costat de casa. O a casa mateix, cosa que encara fa més por. La por, que és la principal enemiga de la llibertat, i mentre ens esforcem a cridar “no tinc por”, com ho vam fer després de l'atemptat a la Rambla de Barcelona, el cert és que la por va guanyant terreny. Contra la por només hi podem lluitar amb coneixement i esperit crític. Retornant a cada paraula el seu significat i la seva justa porció de veritat.