Per la qualitat i l’optimització del servei públic

Un servei públic òptim i de qualitat és interès de tots, i especialment dels treballadors de l’Administració. Per això, la Junta del Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) som els primers a fer propostes de millora, que esperem que es rebin amb predisposició i ment oberta.

Així, creiem en la digitalització de l’Administració com a oportunitat per millorar l’atenció al públic, perquè estalvia temps i evita desplaçaments innecessaris als ciutadans. Igualment, aquesta adaptació permet reduir el malbaratament energètic i de recursos que comporta un sistema exclusivament presencial.

Ara bé, això no vol dir ni que tothom hagi de dominar a la perfecció totes les eines i plataformes tecnològiques i digitals, ni tampoc que sempre es requereixi la presència física al lloc de treball. La majoria de treballadors públics, i especialment els que fins fa poc se sentien menys còmodes amb les noves tecnologies, han fet un esforç per incorporar-les a la feina diària, i hem aconseguit entre tots que l’Administració lideri aquest procés de digitalització que és un projecte de país.

És en aquest sentit, i per millorar el servei alhora que optimitzem recursos, que al Sipaag defensem la necessitat d’un equilibri entre veterania i joventut entre el personal de l’Administració general. Pensem que la veterania del personal no és cap feblesa, sinó que és un dels nostres punt forts perquè garanteix experiència, dedicació i vocació de servei a la ciutadania. Les treballadores i els treballadors que acumulen més anys de servei tenen uns principis i coneixements específics que cal posar en valor i transmetre.

No podem deixar de constatar que els plantejaments de reducció de costos que arrosseguem des de fa anys, amb restriccions de contractació de nou personal, ens han passat factura i ara tenim una plantilla relativament envellida. Molts ens hem adaptat a l’ús de les noves tecnologies, però en canvi no s’ha pogut efectuar un relleu generacional que seria positiu i que s’hauria de produir amb naturalitat.

Així doncs, oferir al personal la possibilitat de jubilar-se, o prejubilar-se si finalment es recupera aquesta opció, en condicions dignes hauria de repercutir en la qualitat del servei i afavorint la transició i el relleu generacional. Aquest tipus de mesures s’han d’entendre com a millores laborals i de reconeixement de la tasca i dedicació a l’Administració durant tants anys. Però si aquestes opcions es plantegen per una qüestió merament de reducció de costos, tornarem a caure en el mateix error de sempre. Com a primers interessats a fer-ho bé, esperem que la reforma de la legislació sobre la funció pública prioritzi els criteris d’equilibri i qualitat del servei.