El recorregut de la Marató dels Cims (42.5 km) en dos dies

Des que existeix l’Andorra Ultra Trail – i ja en fa més de 10 anys – la Trail, i a partir de l’any 2014, la Marató dels Cims, sempre ha estat per a mi una fita per excel·lència, una prova que un dia hauré de fer. No sé ben bé per què: mai no m’havia plantejat, seriosament, la participació a la Marató de Barcelona, de Moscou o de Nova York, ni tan sols he participat mai en cap carrera més llarga de 3 quilometres. Mai no m’he pres seriosament l’aventura de córrer. I tanmateix, des del primer any que acompanyem Fran a les sortides de Trail, de la Marató, de la Celestrail a la plaça d’Ordino, sempre he sabut que el meu lloc no és ben bé entre els acompanyants, sinó allà dins, a l’altre costat de les barreres, entre els corredors, entre els intrèpids. Sempre ho he sabut i mai no havia fet res per aconseguir-ho. I passaren els anys. Aquest any, - després de complir-ne 45, - vaig demanar a Fran que ens acompanyés a fer el recorregut de la Marató dels Cims d’Andorra Ultra Trail en dos dies, fent parada de nit al Refugi de Sorteny. Seria el meu “Ultra Trail de mentida”: una prova personal per saber si em veig capaç a entrenar durant un any o així per fer aquella prova somniada de tota la vida, o si abandono aquesta idea boja per sempre més.

Per portar a terme aquest gran pla, vam escollir la data del 23 de juny d’enguany: el dia quan Jordi i jo fèiem 18 anys de casats. Als dos ens va semblar una manera ben idònia i súper divertida de celebrar la majoria d’edat del nostre matrimoni, i vam planificar la sortida amb uns quants mesos d’antelació. Ja ens podien tocar dos dies de trons i llamps, d’una baixada o pujada dràstica de temperatures, de calamarsa, de qualsevol cosa tan imprevisible que de vegades t’espera a la muntanya, però al final ens va fer un temps fantàstic. Per als meus tres acompanyants – Fran, Sara i Jordi - fer tot el recorregut de la Marató dels Cims d’Andorra Ultra Trail no era una fita tan important com per a mi, perquè els tres són avesats a competicions atlètiques serioses, però jo, tot i que havia esperat el dia amb molta il·lusió, a l’últim moment em vaig posar nerviosa: ¿podré fer-ho? ¿els alentiré massa? ¿faré el ridícul?... La meva preocupació constant a la vida és la de no fer el ridícul, cosa per la qual el ridícul el faig una mica més freqüentment que la resta dels meus coneguts i saludats. En tot cas, vaig advertir a tots els meus acompanyants que jo, com a part dèbil – i de més edat, ni que fos de pocs mesos – de l’expedició – aniria davant d’ells i marcaria el ritme, i ells m’havien de seguir. Gent de bon cor i infinita paciència, van respectar aquestes condicions draconianes en tot moment.

Ja sabeu com és el recorregut de la Marató dels Cims d’Andorra Ultra Trail: 42,5 km amb 3.000 m de desnivell positiu i de desnivell negatiu (és a dir, 6000 m de desnivell acumulat); altitud mitjana 1.928 m. Sóc de posar-me objectius ambiciosos (des del punt de vista de repte personal), però realistes i modestos. Per tant, l’objectiu que m’hi vaig posar no tenia res a veure amb les limitacions de temps: l’important era fer la ruta en dos dies i no lesionar-me en el procés. Tot i que més tard he vist que per a complir amb les barreres horàries de la carrera de veritat, hauria d’haver anat força més ràpid (per posar-ne un exemple, la barrera horària de l’arribada al Refugi de Sorteny posada pels organitzadors d’Ultra Trail és la de 5 hores 30 minuts, i en el nostre cas, vam arribar-hi en gairebé 7 hores), vaig aconseguir el que m’havia proposat. Em feia bastant respecte la pendent més forta: 21% (210 m de desnivell en 1 km) del Coll d'Arenes al Pic del Casamanya Nord, però he de dir que va resultar un tram força agradable. També és cert que forma part de la pujada més llarga: 6 km (800 m de desnivell, o sigui 13% de pendent) del riu de Sorteny al Pic del Casamanya Nord, però en el meu cas, les baixades em costen força més que les pujades: és quan – per descriure-ho d’una manera comprensible – m’adono que tinc genolls i que em poden trair.

Al llarg del trajecte, es recorre tot tipus de terreny variat: boscos, zones minerals, trams tècnics en roca, prats subalpins. Ara bé, a meva part preferida va ser, sens dubte, la segona: tot el recorregut des de l’arribada a la Vall de Sorteny. Fantàstica, la nit al refugi guardat de Sorteny, amb un sopar deliciós de Sant Joan (crema de carbassa i botifarres a la brasa) i un concert improvisat de música en viu. La ruta – en dos dies – ens va prendre unes 12 hores en moviment i va transcórrer sense cap accident. Tot i fer el recorregut en dos trams, encara vaig massa justa per respectar els límits necessaris per fer la cursa en temps real – que marca 10,5 hores per arribar al Coll d’Ordino – però la caminada ha servit per alimentar la flama: potser l’any que ve entreno fort i m’hi apunto. Sort a tots els participants d’aquest any! Us espera una experiència meravellosa.