Reflexió sobre les accions davant un desmunt

Una de les preguntes que han sorgit aquests dies, arran de l'esllavissada que dissabte passat va afectar la zona de la Borda Sabater, és si es podria haver evitat. A posteriori dels fets és fàcil caure en el convenciment que sí, que era un fet evitable. Sense voler entrar en si aquesta situació es podria haver evitat o de qui és la responsabilitat el que és evident és que cal una reflexió sobre l'estat dels treballs que comporten desmunts al país i si les mesures que hi ha ara com ara a l'abast de les administracions són suficients per fer que no hi hagi esllavissades que puguin provocar greus conseqüències materials o personals.

I és que vivim en un país amb cada vegada menys terreny pla on edificar, amb la qual cosa és previsible que de cara al futur siguin cada vegada més complexos els treballs que s'hagin de fer per edificar. Davant aquest fet el que sembla lògic és que les administracions han d'avaluar amb deteniment si les eines que hi ha a l'ordenament jurídic són suficients per vetllar que no es produeixin accidents. Un cop feta aquesta anàlisi, caldrà posar fil a l'agulla de manera immediata i no esperar, ja que el que cal també plantejar-se és si aquesta anàlisi no es podria haver fet abans i no com a acte reflex arran d'un incident que, sortosament, no ha comportat víctimes.

El que és evident és que, si qualsevol de nosaltres fent un tomb pel país, pot veure a simple cop d'ull que hi ha terrenys en mal estat sobre els quals s'hauria d'actuar, les autoritats, que han de vetllar per l'interès general, ho han de saber, ja que elles en tenen totes les dades sobre què s'hi ha de fer i en quins terminis. Per tant, si ara no hi ha els mecanismes per obligar els propietaris a actuar d'una manera ràpida davant el mal estat d'un terreny, cal que es faci els passos necessaris, i de manera immediata, per revertir la situació.