Regenerar-nos al bosc

Acompanyat de l’Auïna el passeig es converteix en aventura, en una descoberta constant encara que haguem passat mil vegades pel mateix indret. Res és al mateix lloc dibuixant una estampa nova cada dia: el transcórrer de l’aigua lliscant per sota el gel, el riu amb la neu acumulada a les seves vores, els meandres gelats, ‘raquetejar’ i trepitjar la neu o estirar-t’hi si cal, rebregar-t’hi i enfonsar-t’hi mentre jugues amb ella i se’t tira al damunt... o en l’absència del tresor blanc, i mentre l’esperem, el bosc amb beços, trèmols, freixes, avellaners lluint les branques pelades que se’ns mostren febles a punt de trencadissa quan les volves vagin acumulant-se al seu damunt. Caminar fent cruixir les fulles caigudes, respirar fons i ensumar l’aire... regalar-nos temps on no existeix res més que el contacte amb la natura i l’única preocupació és si ella, l’Auïna, se’n va massa lluny seguint algun rastre o senzillament desapareix una estona explorant el terreny. Camins, ascensions, senders que ens aporten descobertes constants; mai la vista ho acaba veient tot, mai som capaços de retenir cada moment, cada instant perquè a cada passa que fem l’entorn canvia. La capacitat regeneradora que té un simple passeig pel bosc o una excursió a la muntanya no la té qualsevol altra activitat. Ja sigui de bon matí, al migdia o a la tarda quan cau al sol el contacte directe amb la natura et proporciona la sensació de benestar necessària per alleujar-te els mals o carregar-te l’ànima.