Saigs o cobradors del frac?

Si hi ha una figura que està fent mèrits sobrats per guanyar-se l'antipatia dels ciutadans és la del saig. Per simplificar-ho, bé a ser la versió seriosa i envoltada de legalisme del cobrador del frac, a qui se li ha dotat de les eines necessàries per embargar immobles, comptes, en alguns casos provocant situacions de desemparament i posant en dificultats moltes famílies.

Aquest és l'objectiu pel qual va ser creat, de ser un substitut del batlle però amb menys garanties per al ciutadà perquè embargar té darrere un afany evidentment recaptatori i per tant significa augmentar els ingressos. El saig té accés als comptes bancaris i a totes les dades personals, i en la seva feina no hi ha espai per a especificitats (sí especificitats però no de país, sinó de persones que travessen un moment complicat).

Faria bé a qui pertoqui centrar l'atenció en determinats saigs que concentren més queixes que altres, ja que si no estic equivocat una de les funcions de l'administració és defensar els seus administrats, no escanyar-los.

L'anterior raonador del ciutadà, Josep Rodríguez, va demanar als saigs que tinguin en compte la situació de les persones a l'hora de cobrar-los els deutes que tenen. "La gent es queixa que a l'hora d'haver de pagar els deutes, no es tingui en compte les economies personals", va ressaltar Rodríguez, recordant que la situació de determinades famílies és molt dura, ja que amb la crisi s'han disminuït els seus ingressos alhora que s'han incrementat les despeses de necessitats bàsiques com els lloguers dels pisos o els aliments.

Dubto que els executors de sentències, d'execucions judicials i administratives, tinguin gaire en compte si l'embargat arriba o no a finals de mes i si té buida la nevera.

Algú amb autoritat hauria de veure que la majoria de queixes es concentren en un (o una) professional. Un consell, si poden paguin a temps abans d'alimentar amb un recàrrec aquests nous cobradors de la llei, que embarguen amb el mateix càrrec tots els comptes alhora que estan amb el mateix nom a l'espera de comprovar quin banc paga abans. És a dir, que es poden trobar amb que li han descomptat el mateix import en tots els seus comptes i fins que els diners no arribin a les butxaques del saig els seus comptes no tornarar a l'estat anterior.