La salut en primer lloc, per sobre dels costos

La despesa pública en salut s’eleva el 2018 a 127,7 milions d’euros. Es tracta d’una xifra que creix any rere any i que suposa que la despesa per càpita ja se situï en 1.677 euros, una quantitat a mig camí entre la d’Espanya i la de França. Coneixíem aquesta dada la mateixa setmana que s’ha sabut que des de l’executiu s’ha optat per posposar l’entrada en vigor al 100% de la figura del metge referent, per deixar més temps d’adaptació a aquesta reforma.

Són molts els dubtes que es plantegen davant aquesta reforma sanitària en la qual ja fa molts anys que hi treballa el Govern. D’una banda, si realment tindrà un impacte positiu per a les arques de l’Estat, tenint en compte que la despesa sanitària, a Andorra i arreu, sembla no tenir aturador. A més, el fet que l’entrada en vigor del metge referent, prevista per al setembre, s’hagi hagut de posposar ja evidencia les dificultats del nou sistema. De fet, sembla evident que cal més temps perquè els ciutadans entenguin què han de fer i com han de procedir per designar aquest professional referent i també perquè el sector mèdic s’adapti al que suposa aquesta nova fórmula. I és que un cop entri en vigor el que és necessari és que tot vagi com la seda, ja que no cal oblidar que estem parlant de la salut de les persones. Un dret essencial que cal prioritzar.

A més a més, és obvi que aquesta reforma ha d’anar acompanyada d’altres que serveixin per controlar la despesa, tot tenint en compte, però, que l’Estat ha de destinar una part important de diners a la sanitat i que potser val més la pena estalviar en altres qüestions. El que és necessari és que el sistema sigui eficient, i aquesta eficiència passa essencialment per un bon servei de cara als ciutadans. Andorra no trobarà la fórmula màgica per reduir la despesa sanitària i al que es pot aspirar, en tot cas, és a que aquesta sigui raonable i assumible, però el principi bàsic hauria de ser que no es pot retallar en sanitat.

Per tant, el nou ministre de Salut té per endavant una tasca feixuga, per completar la tantes vegades anunciada reforma sanitària i que aquesta, en definitiva, tingui uns efectes positius per a tothom