Samarretes per a l'estiu i bufandes per a l'hivern
Si es fa una passejada ràpida per l'avinguda Carlemany, pel carrer Pelai o pels Champs-Élysées, és fàcilment comprovable com la majoria de botigues tenen les portes de vidre
Per fi aquest 2020 sembla que permet que alguna de les peces del trencaclosques encaixi. Podrem tornar a passar fred a l'hivern i calor a l'estiu. Com ha de ser. Bé, de moment això passarà a França, però pot ser que aviat també succeeixi a Andorra. Més enllà de totes les derives ecològiques i mediambientals, al país dels Pirineus s'hi ha de passar fred durant els mesos de neu. No hi ha més.
A les terrasses del territori francès ja no podran haver-hi estufes a les terrasses. Veritablement es perdrà la tan bonica estampa de veure tots els fumadors arremolinats al voltant del punt de calor. Però en canvi s'aconseguirà un gran guany per al planeta, o si més no, la voluntat hi és.
Des que no es permet fumar a dintre dels locals —els fumadors també ho agraïm, no us penseu que l'olor de tabac només impregnava la roba dels sans— vàrem acostumar-nos a ocupar les terrasses fos el dia de l'any que fos. Convencíem els no fumadors amb l'argument que les estufes no els permetrien passar fred. Ara haurem de fer-ho resant perquè els propietaris dels locals ens ofereixin mantes.
No us preocupeu, de ben segur que ho faran, perquè almenys en la cultura mediterrània d'estar sempre fent barres i birres, les terrasses representen un gran volum de negoci. Tots amb bufanda, guants amb la part final dels dits retallada per aguantar la cigarreta —i poder trastejar amb el telèfon— i tots contents.
El negoci de les bufandes era, de fet, el que més em preocupava de les mesures que han adoptat a França. Quan vaig llegir com pensaven posar fi a l'aberració, segons les paraules de la nova ministra de la Transició Ecològica francesa, Barbara Pompili, els meus pensaments se'n van anar cap a la indústria de les bufandes fines i de les jaquetes.
Al país veí també han decretat que els establiments oberts al públic amb calefacció o aire condicionat hauran de tancar les portes. Amb aquesta mesura, de nou, més enllà del guany que pugui suposar pel planeta, evitarem els canvis de temperatura bruscos quan entrem a les botigues.
Els que es preocupin per la davallada de reclam comercial que suposa tancar les portes no s'han d'amoïnar. Si es fa una passejada ràpida per l'avinguda Carlemany, pel carrer Pelai o pels Champs-Élysées, és fàcilment comprovable com la majoria de botigues tenen les portes de vidre. Així que el reclam roman intacte.
Amb aquesta normativa, que Andorra faria bé de no tardar massa a adoptar, possiblement la temperatura de les calefaccions i dels aires condicionats es regularan i no haurem de fer el canvi d'armari a l'agost per comprar unes xancles ni a l'hivern despullar-nos per xafardejar entre abrics de plomes i botes d'esquí. Des d'aquí no puc fer res més que agrair, per fi, que el 2020 s'hagi comportat com és degut. Les samarretes de màniga curta són per a l'estiu. Les bufandes per a l'hivern. Tot en ordre, com cal.
