Les seqüeles de la crisi

Els resultats de l'Observatori del primer semestre del 2019 mostren que Andorra encara no ha agafat el camí definitiu de la recuperació econòmica. Que una majoria de la població es queixi de la precarietat, de la conciliació laboral, de l'habitatge o lògicament dels sous baixos és que Andorra queda lluny de ser un país on el benestar estigui repartit de manera equitativa perquè tothom pugui tenir una vida digna.

Els professionals que han elaborat l'informe apunten a una dada molt significatiu, com és que la mitjana de natalitat està per sota de l'espanyola, francesa i de l'europea. Es tracta d'una dada molt negativa, ja que si Andorra segueix pel camí de la recuperació necessitarà mà d'obra i tindrà una dependència més gran dels treballadors que han de venir de fora. Però amb la situació actual serà difícil fer contractacions de nous immigrants. De fet, aquest fenomen ja s'està reproduint actualment i moltes empreses les passen magres per ocupar vacants a les seves plantilles. Les condicions són importants, no només la retributiva, sinó també la que fa referència a les condicions i els horaris.

Si als sous baixos se li afegeix habitatge car, el problema s'agreuja. Una part important de la població andorrana comenta que no està en condicions de tenir un fill per falta de recursos econòmics. Que algú prengui nota perquè es tracta d'una asseveració que ha de comportar quelcom més que una reflexió perquè necessita actuacions immediates i resolutives.

No és una qüestió que depèn únicament de l'executiu. L'increment dels salaris, segons l'IPC, és merament simbòlic i és l'empresa la que ha de decidir la graella salarial. S'està veient que aquesta 'veritat' liberal que el mercat ho regula tot és una quimera que no funciona a no ser que la situació estigui al límit.

També s'està comprovant que solucionar el preu de l'habitatge (lloguer i compra) no és fàcil i necessita temps. De fet, l'executiu té quasi decidit mantenir la 'congelació' dels lloguers (només es pot aplicar l'IPC) perquè falten mesures de més abast i la construcció de nous habitatges que ampliïn la demanda no es fa d'un dia a un altre. L'estoc de pisos dels bancs s'ha reduït notablement a causa de la forta demanda, i els anomenats pisos 'fantasmes' segueixen sense sortida fins que Espanya no decideixi canviar les sancions que imposa actualment als seus no residents a Andorra que tenen un habitatge que no van declarar en el seu moment.

La situació és complicada i no es pot proclamar que la crisi és ja un record perquè les seqüeles hi són presents i afecten negativament a la població.