Soc Siri, què desitja?

Els que preferim l'hivern per sobre de totes les coses podem afirmar satisfets que hem superat, de nou, l'estiu. Enguany ha estat diferent de la resta i això encara li dona més valor. Ara bé, sigui com sigui, ja és cosa del passat i gairebé podem percebre la sensació d'enfundar-nos les botes d'esquí el primer dia de temporada, mentre ens col·loquem el tapaboques al coll per poder gaudir del gèlid aire que ens bufeteja les galtes.

Les setmanes que manquen per aquest moment possiblement són les pitjors de l'any. Malgrat que l'hivern no pot competir amb l'estiu, la tardor té quelcom de gris i fred —sempre que els CDR no s'organitzin de nou i la converteixin en calenta com tres anys enrere—. Les tardes plujoses ja no tenen l'efecte alliberador dels capvespres d'agost, els cels ennuvolats no ens salven del sol abrasador i l'esmunyir prematur dels dies no tenen com a clar sinònim llevar-se d'hora per calçar-se els esquís i ser lliures.

És l'època indicada per amortitzar el sofà, desempolsar les flassades i dedicar-se als llibres i sèries pendents. Recentment m'ha sorprès gratament la sèrie documental 'The Playbook: A Coach's Rules For Life'. Diversos entrenadors de futbol, tenis i bàsquet expliquen la seva experiència basant-se en el que ells anomenen les seves regles d'or. Doc Rivers, campió de l'NBA amb els Boston Celtics i des de fa poques hores nou entrenador dels Philadelphia 76ers, explica la filosofia Ubuntu.

Desmond Tutu i Nelson Mandela van globalitzar aquest terme originalment sud-africà. En essència es resumeix en què un ésser humà en solitari és una contradicció en si mateixa. Només som si l'altre és, i només millorem si l'altre ho fa a la vegada. És simple d'entendre, però molt més complicat d'aplicar. Si fos senzill, la societat funcionaria molt millor. Si entenguéssim, tots, que el bé comú és el bé propi, ens estalviaríem una quantitat incalculable de problemes.

Un d'ells és l'ús del català a Andorra. Malgrat ser la llengua oficial, manté des de fa anys una lluita fratricida amb el castellà per ser la llengua més parlada. Alhora, a pesar que el català continua sent la llengua més considerada com a pròpia per la població del Principat, és el castellà la llengua més coneguda al país. Aquest últim punt és lògic, en el sentit literal de la paraula, perquè tothom qui sap català, també parla castellà; però el camí contrari no sempre es compleix. Que el català viu sota una clara amenaça a Andorra —i a Catalunya— no accepta discussió.

En aquesta creuada podríem identificar clarament dos aspectes com a bé comú de la societat. Un és que com més gent sàpiga parlar dos idiomes, més rics serem —no en el sentit monetari del terme, que possiblement també—. El segon és que la cultura castellana —o espanyola pels negacionistes del genocidi del segle XV i XVI— no està amenaçada, tot el contrari que la que envolta la llengua catalana. Per tant, el bé comú és que el català s'ha de fomentar.

Fa ben bé més de tres anys i mig, l'àrea de Política Lingüística va promoure la campanya 'Per començar, en català'. Tenia la voluntat de promoure la llengua oficial en la restauració. Bé, sense dades però amb l'experiència com a millor bandera, és certament impossible que t'atenguin sempre en català als bars i restaurants andorrans.

Més enllà dels esforços institucionals, socials i alguns d'empresarials perquè el català sigui la primera llengua en l'atenció al client a Andorra, s'ha de buscar una solució innovadora i mai provada fins ara. Vist l'èxit de les diverses campanyes que s'han dut a terme, potser la solució serà dotar a cadascun dels cambrers i restauradors d'un telèfon mòbil amb l'assistent de veu en català.

Fins ara això era impossible, perquè cap dels 32 que existeixen en el mercat parla català, però Apple ha anunciat que Siri l'inclourà pròximament. Per tant, proposo que la nova campanya del Servei de Política Lingüística porti com a eslògan: 'Connecta amb Siri per atendre en català!’.