Encara hem trigat prou, però ara que la cosa ha arribat, no hi haurà força humana que l’aturi. Han començat a Albesa, a la Noguera, però segur que la iniciativa s’escamparà arreu com una taca d’oli. Enguany, la cavalcada de Reis serà estrictament paritària. Hi haurà, dalt de les carrosses, repartint caramels de la Caixa, recollint aquelles cartes emocionades i escoltant les peticions de nens i nenes, tres reis i tres reines. Com que tres és un nombre senar, difícil de dividir sense deixar una incòmoda fracció, la solució al repte d’aconseguir representació equilibrada per gènere passava per multiplicar per dos el nombre de màgiques majestats. Primer es va posar l’ull al blanc maquillat de negre, havent-hi com hi ha molts ciutadans de pigmentació natural. Ara es veu que comença a perillar la supremacia masculina en la representació de l’Epifania. El senyor rector diu que això "enriqueix la tradició", i no seré pas jo qui critiqui qualsevol mena d’enriquiment, malgrat que totes les representacions artístiques, a partir del segle VI, ens pinten, obstinadament, tres senyors. Posats a fer, podríem haver adoptat la tradició dels cristians siríacs, que diu que els mags que van anar a veure en Nen Jesús eren ni més ni menys que dotze, com els apòstols. Sens dubte, el camí que marca l’exemple Albesa és un repte per a les (sovint precàries) economies de pobles i ciutats, que hauran d’elaborar un pressupost extraordinari per invertir en un plus de postissos, pòlvores, capes i perruques. Però anem pel bon camí.