Sis segles ininterromputs d’assemblea representativa
El nostre compromís es manté inalterable des de fa vint-i-sis anys, si bé avui amb nous reptes com ara l’encaix amb la Unió Europea
El 14 de març és, per als andorrans, la data en què celebrem la nostra afirmació com a nació sobirana. Andorra és hereva d’una llarga història, amb unes institucions que han anat evolucionant al ritme que marcaven la societat i les necessitats i aspiracions de cada moment. Com a síndic general tinc l’honor de representar una institució que aquest 2019 commemora el seu 600 aniversari: sis segles ininterromputs d’assemblea representativa demostren la capacitat del Consell General, antigament Consell de la Terra, d’adaptar-se als aires dels temps fins a esdevenir el parlament que és avui.
De la mateixa manera que el segle XV els prohoms de les Valls d’Andorra van copsar la necessitat de regularitzar les assemblees que fins aleshores només tenien lloc de manera puntual i, amb aquesta finalitat, van sol·licitar la possibilitat d’escollir representants de cada parròquia i reunir-se un cop l’any, a partir dels anys 70 del segle XX els andorrans van adonar-se que calia modernitzar l’estructura institucional del país. Aquesta estructura institucional ben poc havia variat des de l’Edat Mitjana: dos coprínceps sobirans i un Consell General que, des de la seva creació l’any 1419, ostentava la representació popular, amb unes funcions diverses i no sempre ben delimitades.
L’aprovació de la Constitució mitjançant el referèndum del 14 de març de 1993 significa la culminació d’un procés de reforma que s’havia iniciat molt abans. Els grans canvis econòmics i socials que havia viscut Andorra a partir de la dècada de 1930 es van anar consolidant durant la segona meitat del segle i van generar noves expectatives en tots els àmbits. Les dones andorranes van aconseguir el dret de vot l’any 1970 i l’any 1981 es va crear per decret el consell executiu. El camí cap a la redacció de la Carta Magna es començava a perfilar.
La Constitució va suposar que el poble andorrà prengués les regnes del seu propi destí. El Principat es dotava d’una identitat jurídica clara i es presentava davant del món amb la ferma voluntat de formar part del gran concert de les nacions. El nostre compromís, amb nosaltres mateixos i amb les generacions futures, es manté inalterable des de fa vint-i-sis anys, si bé avui amb nous reptes com ara l’encaix amb la Unió Europea.
A les portes d’iniciar una nova etapa, amb la mirada cap a un futur d’esperança on dipositem tots plegats els nostres somnis de justícia i de prosperitat, us desitjo a tots una molt bona festa de la Constitució.