Special: la inclusió és cosa de tots!

No volia fer tard en un dia tan “especial”. Vaig arribar uns minuts abans de l’hora fixada, empès per aquell cuquet que et menja per dins quan et sens responsable d’una determinada missió. Una noia que seia a una taula que feia de mostrador de recepció em va atendre amablement quan li vaig demanar per la directora. Es tractava d’una noia “especial” sí, però va complir perfectament amb el seu objectiu com un més, diria que millor que molts que no són tan “especial” i que no hi posen les ganes que ella hi posava.

Tot i els anys que feia que col·laboràvem amb l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (https://eensm.org/) mai havia tingut ocasió de poder visitar in situ les seves instal.lacions i conèixer de primera mà la magnífica obra que desenvolupa. Quanta generositat, quanta professionalitat, quant altruisme, quanta bondat, es respirava en cadascun dels espais visitats. No sé qui dels dos estava més sorprès, jo per l’experiència plena d’humanitat que estava vivint o ella per l’important donatiu que, mercès a la generositat d’una disposició testamentària, percebria la fundació per tal de finançar un nou projecte vinculat al desenvolupament d’una nova iniciativa relacionada amb el procés de formació i inclusió dels incapacitats psíquics que des d’allí tutelen.

L’EENSM, que es va fundar el 1969 amb la vocació d’atendre de forma integral a les persones amb discapacitat del Principat d’Andorra, no ha parat de créixer, tant en nombre de treballadors (242 al 2017) com de persones ateses (487 al 2017), moguda pel noble objectiu de promoure la dignitat d’aquestes persones ateses i la millora de la seva qualitat de vida amb una acompanyament que els permeti exercir els seus drets fonamentals dins d’una societat que es pretén que cada cop sigui més inclusiva i cohesionada per tal que generi oportunitats per a tots.

Em van cridar particularment l’atenció els cartells que hi havia per les parets dels diferents racons d’aquell petit palau de bondat. Cada dibuix anava acompanyat d’una paraula: autodeterminació, compromís, confidencialitat, dignitat, igualtat d’oportunitats, honestedat, inclusió, professionalitat, respecte, ètica, transparència, sensibilització.... Era una petita mostra de l’obra que allí es desenvolupa cada dia i que forma part del nucli central de l’ànima d’Andorra, aquella que vetlla pels que més ho necessiten.

Una ànima que també era present a la primera Gala solidària organitzada per la Federació Andorrana d’Associacions de persones amb Discapacitat, que es va celebrar el 25 d’abril, i en la qual es tractava de posar en valor la gran tasca, molts cops desconeguda per la ciutadania, que desenvolupen les associacions que la integren, una forma molt digna de reivindicar més sensibilitat vers les persones amb discapacitat i més inclusió, tant en l’àmbit educatiu com en el laboral. Casos com el del David Aguilar (Han Solo), Premi Fundació Jacqueline Pradère, són un clar exemple de l’esperit de superació d’aquells que el destí els ha empès a fer virtut d’una minusvalua i no tan sols això, sinó que el seu missatge encoratja a tots aquells altres éssers “especials” a tenir esperança i sobretot, projecta internacionalment l’autèntica dimensió de l’ànima d’Andorra. Avui, en Han Solo és un dels grans ambaixadors de la nova Marca Andorra, la més inclusiva, la més solidària, la més generosa, la més humana.

La mateixa gala va tenir un reconeixement vers el nostre equip nacional de Special Olympics (http://www.specialolympicsandorra.ad/), un altre clar exemple d’ambaixadors d’excepció, grans triomfadors tots pel fet d’haver representat Andorra al darrer campionat celebrat a Abu Dhabi, i que vàrem venir carregats de medalles i d’indescriptibles emocions, les seves i les que van despertar en tot aquells que els varen poder veure en acció.

És indubtable que les persones amb diversitat funcional són capaces de desenvolupar unes capacitats increïbles. Sí, però necessiten de l’ajut i la generositat de tots per a integrar-los plenament, en la mesura de les seves possibilitats, a la nostra societat. Encara resta molt per fer, especialment en la inclusió laboral, però avui podem dir que un dels grans trets diferencials del nostre país és l’alt nivell de solidaritat inclusiva, que encara podem fer créixer més si sabem construir un missatge que arribi més lluny i que alhora servirà per esdevenir-ne referència internacional.

Després d’aquella visita a l’EENSM i del que allí vaig viure em sentia molt “special”, el més “special” de tots els humans. “Special” per poder contribuir a tan noble causa, “special” perquè el més especial que tenen aquells éssers humans, als quals el destí els ha fet lleugerament diferents, és una ànima incommensurable, “special” per saber de la gran tasca que desenvolupen tots aquells que hi treballen i hi col·laboren i que per fer-ho tan abnegadament també s’han sentit molt “specials”.

Perquè si es tracta de fer-los sentir integrats a la nostra societat, com un més de nosaltres, perquè no practiquem la inclusió inversa i ens apropem més fins a integrar-nos en el seu món, en tot allò de bo que representa i així esdevenir tots “special”? Si la inclusió és cosa de tots, tots podem ser “special” en una societat on tots hi cabem, on tots hi tenim un digne paper per desenvolupar i on hi ha una infinitat d’emocions per compartir entre tots. Us apunteu a ser “special”?