Tot el temps del món

Crec que no m'equivocaria massa si dic que tots desitjaríem tenir tot el temps del món per dedicar-lo a aquelles coses que més ens agraden, ens omplen, ens realitzen i, fins i tot, ens permeten evadir-nos de tot allò que ens envolta en el nostre dia a dia.

En el meu cas, m’agradaria poder tenir tot el temps del món per (entre altres coses) dedicar-lo a la lectura. Llegir per aprendre a descobrir noves cultures, a conèixer noves maneres de pensar i de fer -sobretot diferent de les meves-, a descobrir noves realitats existents o inventades, o llegir, simplement, per el pur plaer.

La lectura és un d’aquells plaers que, malauradament, per poder-lo gaudir i, sobretot, aprofitar, requereix poder-li dedicar temps; i no només el temps propi per llegir, sinó per poder estar física i mentalment en bones condicions. Quants cops no us heu trobat que us poseu a llegir al vespre, després d’un dia llarg i dur, i a les poques pàgines els ulls ja no aguanten oberts? O que perds fàcilment el fil d’allò que estàs llegint perquè se’t barreja amb els pensaments d’altres coses que t’han succeït durant el dia o que et preocupen, i no te les pots treure del cap? Malauradament, trobar aquest temps i aquestes condicions no és fàcil en el dia a dia, i ho has de reduir només a certs moments del cap de setmana o durant les vacances.

Faig aquesta reflexió perquè des de fa un parell de setmanes podem trobar a la televisió pública catalana un programa dedicat a la literatura i que, precisament, té aquest nom, 'Tot el temps del món'. Un programa que té moltes virtuts, des de la cura en la realització i la part visual, passant per les temàtiques triades i la durada (30 minuts), que la fan idònia per poder captar la teva atenció i no carregar massa, els autors convidats, la perícia i assertivitat de l'entrevistadora, etc.

Un programa de literatura que, sota l’excusa de parlar de la recent publicació de l'autor, la periodista Anna Guitart entrevista a grans noms de les lletres del panorama actual. Unes entrevistes que acaben defugint de les obres en sí per centrar-se en les motivacions, el procés creatiu i com la societat i l’entorn influeixen en els autors, cosa que permet escoltar reflexions molt interessants sobre el moment social i cultural que estem vivint.

Ja que, malauradament, no tenim tot el temps del món, allò que sí recomano és poder dedicar aquesta mitja hora setmanal a gaudir de 'Tot el temps del món'.