Totes les dones

La paritat a les institucions ens semblava, fa poc, un objectiu en si mateix, un pas imprescindible cap a la igualtat efectiva dels homes i les dones. La paritat era al seu torn -i encara és- el mitjà per aportar a la política altres visions, experiències i maneres de fer. I això és precisament el que avui vull reivindicar: que aquestes visions, experiències i maneres de fer, a més de femenines, siguin tan diverses com diverses som les dones. M'han sobtat les crítiques al nou govern pel fet que, tot i ser paritari, no serà necessàriament feminista. No m'entengueu malament: em sembla perfecte reivindicar un govern feminista -sense entrar a valorar si aquest nou govern ho és o no ho és-, però com a feministes el que hem de pretendre és conquerir espais per a totes les dones, pensin com nosaltres o no, siguin feministes o no, es declarin conservadores, liberals, socialdemòcrates, comunistes o anarquistes. Al cap i a la fi, d'això va la democràcia: lluitar perquè tothom es pugui expressar lliurement i amb les mateixes oportunitats, fins i tot aquells que se situen a les nostres antípodes ideològiques. I d'això va el feminisme: que les dones, totes les dones, en la nostra diversitat, participem d'igual a igual amb els homes -també en la seva diversitat- tant a l'esfera pública com a la privada. Benvinguda sigui, doncs, la paritat. Tant de bo que aquesta es converteixi, a partir d'ara, en la normalitat a les nostres institucions.