52 anys del dret femení a votar

Andorra la VellaLes dones andorranes fa poc més de mig segle que tenen dret a votar i aquest dijous, 14 d'abril, se celebra l'efemèride que va permetre que puguessin començar a involucrar-se en la vida política del país. Des del Consell General han recordat el 52è aniversari de la històrica fita, la qual va obrir el camí a les dones del país fins a arribar a poder ser elegible com a membre del parlament el 1973.

Mitjançant el gràfic compartit pel perfil oficial del consell, es possible recórrer la història del sufragi femení al país, així com veure quines han estat les principals accions que s'han dut a terme per arribar fins arribar al moment actual. El moviment per assolir el dret al vot va començar quan 7 dones (una en representació de cada parròquia, amb Escaldes-Engordany) van presentar una sol·licitud el 30 d’abril de 1967 en la qual exposaven que volien iniciar un expedient per aconseguir la ciutadania plena, o dit d'una altra manera, l’exercici dels drets polítics per a les dones andorranes, motiu pel qual demanaven l’autorització per a la recollida de signatures.

Més de 370 dones van signar la petició i va ser presentada el 15 de maig de 1968. El Consell General va respondre la sol·licitud el 4 de juliol de 1969 amb el reconeixement del dret a votar a la dona (10 vots a favor, 8 en contra i una abstenció) i la negació de poder ser elegibles (2 vots a favor, 6 en contra i una abstenció). Finalment, el decret de les Delegacions Permanents va arribar el 14 d'abril de 1970.

El dret de les andorranes a ser elegibles políticament no va arribar fins al 1973, després que els consellers generals Jaume Bartumeu Canturri, d'Andorra, i Óscar Ribas Reig, de Sant Julià de Lòria, presentessin una moció al Consell General per atorgar drets polítics passius (dret a l'elegibilitat) a les dones andorranes amb ciutadania plena. Quatre mesos després es va poder posar fi a la discriminació de la dona quant als seus drets polítics.

A partir d'aquell moment, la participació de les dones en política es fa manifesta tant com a candidates a les eleccions comunals i generals, però no va ser fins al 1984, que va haver-hi una consellera general, la primera, a la sala de sessions de la Casa de la Vall, en substitució d'un conseller. El 1986, a la legislatura següent, és elegida la primera consellera general, Mercè Bonell. El següent assoliment va arribar la legislatura del 2011-2015, moment en el qual hi va haver la mateixa proporció de conselleres i de consellers generals: 14 dones i 14 homes. També cal destacar que fins a l'etapa actual que no s'ha escollit la primera síndica general dona, Roser Suñé.