Ld'A permet l'aprovació de la Llei de transferències però alerta que pot acabar al TC

Andorra la VellaEl grup parlamentari liberal ha decidit finalment donar els vots necessaris perquè la Llei de transferències als comuns tiri endavant, però també ha advertit que el text pot acabar al Tribunal Constitucional, davant els dubtes que han sorgit arran dels informes que han estat presentats en els darrers dies. En aquest sentit, més enllà del vot favorable perquè la llei prosperi, també s'ha posat a disposició de la resta de consellers per poder portar el text al Constitucional.

El president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, ha dit que defensen que calia canviar la llei per adaptar-la a la realitat actual però en el marc de la Constitució i que, tot i que en les reunions tripartides hi va haver un "sí clar i rotund" a qüestions que ells creien claus per al consens, els informes han portat dubtes que no han pogut ser debatuts en el si de la comissió legislativa d'Economia.

En el moment de la votació, els quatre consellers liberals de la circumscripció territorial, Carles Naudi, Judith Pallarés, Josep Majoral i Carine Montaner s'han abstingut de la mateixa manera que en la nacional Ferran Costa i Jordi Gallardo, mentre que Josep Pintat i Joan Carles Camp han votat favorablement. També ha votat a favor la consellera independent Sílvia Bonet i en contra els consellers del PS i el de Socialdemocràcia i Progrés Víctor Naudi. D'aquesta manera, el text ha obtingut finalment la necessària majoria absoluta dels consellers de les dues circumscripcions pel fet de tractar-se d'una llei qualificada.

Confrontació entre el model del PS i el del Govern

Durant el llarg debat, el cap de Govern, Toni Martí, ha defensat que la Llei de transferències té com a objectiu garantir la sostenibilitat de les finances de l'Estat i també un repartiment equitatiu entre les diferents parròquies amb criteris nous, com les pernoctacions o els aspectes demogràfics, per adaptar-se a la realitat de cada parròquia i premiant aquelles que fan les "coses ben fetes" i que compleixen amb els compromisos contrets. En definitiva, ha remarcat Martí, es tracta que tots els ciutadans, independentment de la parròquia on visquin tinguin accés als mateixos serveis. També ha agraït el suport per a l'aprovació de la llei, destacant que es tracta d'un "salt qualitatiu" molt important.

De la seva banda, el president del grup parlamentari mixt i conseller del PS, Pere López, ha destacat que amb aquest text s'ha perdut l'oportunitat de fer una reforma en la qual hagués hagut consens, ja que després de gairebé 25 anys de vigència el text havia de ser reformat.

El conseller de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, ha posat en relleu els dubtes sobre la constitucionalitat de la llei destacant que els criteris que s'estableix són "arbitraris", mentre que la consellera independent Sílvia Bonet ha lamentat que hagin sorgit els dubtes sobre si el text respectava la Constitució.

La votació del projecte de llei de transferències s'ha fet article per article (tot i que posteriorment hi ha hagut un debat general) la qual cosa fins i tot ha portat a la consellera independent Sílvia Bonet a intervenir, per demanar si els altres consellers podrien dir-hi la seva, tenint en compte que el debat s'estava centrant massa "en els interessos" del PS.

I és que una part molt important del debat s'ha centrat en l'intercanvi d'arguments entre el PS i el Govern. De fet, en el debat de les tretze reserves d'esmena presentades pel PS al projecte de llei de transferències s'ha evidenciat les divergències entre el model defensat pel Govern i el socialdemòcrata. D'aquesta manera, el cap de Govern ha retret a López que es vulguin incloure uns criteris "incongruents" i ha conclòs que es tracta d'un model "irrealitzable".

López ha destacat que aquest debat s'ha tancat "en fals" ja que es podrien haver buscat consensos més amplis, i ha retret al Govern que s'hagi "deixat fora" els comuns d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria i també el grup parlamentari mixt quan ja es va tenir el compromís de suport del grup parlamentari liberal. Martí ha remarcat que cap dels cònsols s'ha mostrat en contra de les propostes del Govern i que han estat d'acord en què les transferències quedin fixades en 55 milions. Ha remarcat que els criteris establerts es basen en una visió realista i fins i tot en el compliment dels compromisos contrets i en aquest apartat ha parlat, per exemple, del fet que Andorra la Vella encara no hagi començat a fer el cadastre i que encara tingui 42 carrers en els quals ha de fer la separativa d'aigües. De fet, Martí ha defensat que aquesta llei defuig de parroquialismes i de centralismes i que els comuns "han entès el que és l'Estat amb majúscules".

A través de les seves esmenes el PS havia qüestionat els criteris que es faran servir per a l'atorgament de les transferències, el pes que se'ls dona, la destinació dels diners que reben els comuns, que s'apliqui un sistema de "sancions encobertes" als comuns i el criteri de solidaritat.

En el debat s'ha posat sobre la taula, també, els informes que han fet els experts sobre la constitucionalitat de la llei i mentre que Martí ha defensat els que ha encarregat el Govern, López els ha qualificat de "fluixos" i ha lamentat que no s'hagin pogut "comentar" i les presses amb què s'ha procedit, ja que sembla que "interessava tancar aquesta qüestió per fixar els 55 milions en el pressupost del 2018", ha dit. Martí ha negat que s'hagi procedit amb presses i ha manifestat que ja al febrer es va tancar el text amb els comuns, i també ha lamentat que "ara tothom s'apunti al carro" de qüestionar la constitucionalitat arran d'un informe encarregat "per un comú, no pel Consell General".

De la seva banda, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, ha destacat que no es compartia al model presentat pel PS i ha fet èmfasi en el fet que amb l'obligació que volia establir el PS de destinar un 25% de les transferències a certes qüestions es tornava al model primigeni, que ja es va canviar al 2015, i que és precisamnet el que es vol superar. Pel que fa a les sancions encobertes, ha dit que són incentius i en cap cas sancions. Sobre els informes al voltant de la constitucionalitat, ha posat en relleu que el del comú de Sant Julià de Lòria va arribar tard i ha remarcat que en cap cas s'ha actuat a correcuita ja que hi ha hagut molts mesos en què s'han treballat els textos i en què qüestions d'inconstitucionalitat es podrien haver debatut.

Des del grup parlamentari liberal s'han rebutjat les esmenes ja que, tal com ha comentat el president suplent, Jordi Gallardo, el model proposat pel PS no és en el que ells se senten "còmodes".

Tant Naudi com la consellera independent Sílvia Bonet han votat en contra de les esmenes del PS. Naudi ha argumentat que el model presentat pel Govern es basa en "uns fonaments que poden trontollar" i que les propostes del PS no el milloraven, i Bonet ha apel·lat al consens aconseguit al voltant de la proposta del Govern.