Acord pel telecadira del Pla de les Pedres entre els comuns de Canillo i Encamp
Es posa punt final a un conflicte històric que es remuntava des del 2004
EncampPunt final a un conflicte històric que es remuntava des del 2004. Els comuns de Canillo i Encamp han arribat a un acord pel preu de fixació del preu just del telecadira del Pla de les Pedres. El giny és gestionat per l'empresa Ensisa, societat explotadora dels sectors de Soldeu, El Tarter i Canillo, però està situat en territori encampadà. Aquesta circumstància havia generat un conflicte entre les dues administracions que s'arrossegava des de feia vint anys. Les dues corporacions han presentat aquest dilluns al matí els imports de l'acord, pel qual Canillo haurà de pagar 125.000 euros anuals amb els increments de l'IPC durant quinze anys. A més d'això, el comú canillenc també haurà de pagar 300.000 euros pels vint anys que ha estat operant a la zona.
Els respectius cònsols de cada parròquia s'han mostrat satisfets en poder signar aquest conveni que permet finalitzar un litigi que s'havia allargat durant més de dues dècades. "Hem de celebrar i ens hem de felicitar que hem trobat una bona entesa per arribar aquest preu just", ha valorat el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé.
"És un acord just i assumible per les dues corporacions, que assegura la bona entesa i la seguretat jurídica, especialment per les dues bandes, i el cobrament del preu just", ha afirmat la cònsol major d'Encamp, Laura Mas. L'acord permetrà "assegurar el futur" i "tenir una estabilitat" a l'estació d'esquí de Grandvalira, però també generarà una millor "entesa entre els dos comuns", ha afegit Mas.
El conveni s'haurà de ratificar en sessió de consell de comú d'ambdós. Canillo ho farà aquest dilluns a la tarda, mentre que a Encamp tindrà lloc el 31 d'octubre. A l'acord queda establert que el comú de Canillo abonarà 125.000 euros anuals amb l'increment de l'IPC durant quinze anys, és a dir, aquesta xifra l'hauran de desembutxacar fins la temporada d'hivern 2039-40. L'import ha estat calculat entre les corporacions, però també hi ha contribuït la implicació d'experts independents. "L'acord és la part de la facturació d'Ensisa amb la part de facturació del giny multiplicat per un multiplicador que va entre el 6% i el 7% depenent de la temporada i ha donat aquest import", ha justificat Mas sobre l'import. Aquí també s'han tingut els anys de la pandèmia de la Covid-19, que "han afectat molt negativament les parts de les estacions d'esquí", ha exposat Mas.
D'altra banda, l'administració canillenca haurà de compensar els vint anys que ha estat utilitzant la infraestructura en el territori encampadà amb un import de 300.000 euros. Aquesta xifra Canillo l'haurà de pagar al cap de 60 dies de l'aprovació del pressupost del comú del 2025, després d'aquest termini "es pot renovar tàcitament d'any en any", ha declarat Mas. De totes maneres, en cas que un dels dos comuns vulgui rescindir el contracte "haurà d'avisar amb un any avançat, és a dir, la temporada 38-39, i en el cas de renovacions tàcites sempre seran abans dels sis mesos de la temporada en curs", ha comentat Mas.
Entrant més al detall, el comú de Canillo podrà fer manteniments i obres dels comerços que hi ha a l'espai durant els primers deu anys, però sempre ho haurà de notificar al d'Encamp. En aquest sentit, hauran d'avisar de quina és la inversió per tal que Encamp "pugui calcular la part amortitzable i en cas que es rescindeixi el contracte, sempre a petició encampadana, el comú d'Encamp haurà de pagar la part no amortitzada al comú de Canillo en aquest període", ha manifestat Mas. En cas que els últims cinc anys del contracte es facin inversions molt elevades, el comú encampadà haurà d'autoritzar si accepta l'operació econòmica.
L'acord s'ha tancat amb el vistiplau de les dues parts i amb bona entesa, tal com han explicat els dos cònsols. Alcobé ha comentat que en les negociacions s'han hagut de fer esforços per fer cessions, però que s'ha pogut arribar a una entesa perquè "és en benefici pel país, traspassa l'àmbit parroquial perquè estem parlant del sector econòmic més important i això és una cosa que ens condiciona a l'hora de decidir", ha explicat Alcobé.
Ara només faltarà trobar una solució per dos altres conflictes històrics: els terrenys del pic de Maià i del riu de Massat. Pel que fa al segon cas, s'està a l'espera que es dictamini sentència perquè està a la Batllia, mentre que pel primer no es descarta parlar-ne més endavant.