Jordi Fàbrega: "Andorra ha de ser l'eix vertebrador de la regió sanitària pirinenca"

La Seu d'UrgellL'actual alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, fa balanç del seu període al capdavant del consistori dies abans de fer el traspàs al seu successor. Fàbrega posa en relleu la bona relació amb el Principat al llarg d'aquests dos any i escaig i assevera que Andorra hauria de vertebrar la gran regió pirinenca.

Com valora els dos anys i escaig que ha estat al capdavant de l'ajuntament?

Crec que no hi ha satisfacció més gran que servir a la teva gent, als teus veïns i veïnes, al teu poble i la veritat és que fer-ho com a alcalde és un honor immens, però he de dir que han estat dos primers anys de legislatura molt complicats amb un tema que ningú s'esperava, la pandèmia, que ens ha afectat d'una manera molt important. La veritat, si m'haguessin dit que m'havia d'enfrontar a una pandèmia no sé si m'hagués presentat a les eleccions. Ara deixo l'alcaldia en el moment que estem començant a sortir del túnel gràcies a la vacunació.

Què destacaria de la gestió de la pandèmia a la Seu?

Teníem molts projectes engegats i moltes ganes de fer coses, però el sotrac de la pandèmia va canviar totes les previsions de legislatura i tot passà a una única prioritat: vetllar per la salut de tots els veïns i veïnes. Com no pot ser d'una altra manera, poses la salut davant de tot i vam prendre decisions, algunes de les quals creiem que han estat força encertades, com canviar els residents de la unitat sociosanitària de l'hospital al seminari, que ens va permetre tenir l'espai suficient a l'hospital per atendre a tothom i no saturar-lo. Això va provocar molta feina però no hem arribat a col·lapsar les instal·lacions sanitàries i al mateix temps hem tingut la gent gran protegida. En aquest punt m'agradaria agrair, de nou, al bisbat d'Urgell la cessió de l'espai. En relació amb l'afectació econòmica, com a ajuntament, vam treure un paquet d'ajudes d'1.100.000 euros per intentar minimitzar els efectes col·laterals de la pandèmia, que hem dirigit a acompanyar persones que havien perdut la feina o havien quedat en ERTO, a treballadors autònoms i una quantitat important per l'àrea de serveis socials.

Quins han estat els principals projectes del seu període a l'alcaldia?

Els principals projectes de ciutat els hem continuat treballant tot i la pandèmia, com són el conveni d'INEFC Pirineus, el primer signat per la Generalitat de manera telemàtica, per la qual cosa passarem a la història. També s'està construint el Centre d'Atenció Primària i d'aquí poc estarà en funcionament; hem fet un consultori mèdic a Castellciutat; hem aconseguit que la base del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels bombers estigui operativa els 365 dies al Pirineu amb metges dels Serveis d'Emergències Mèdiques; estem a punt de començar les obres de l'heliport que permetrà vols nocturns del SEM, i esperem aviat donar bones notícies sobre el nou hospital. Molta part del full de ruta que teníem escrit l'hem anat tirant endavant. Jo estic satisfet de la feina feta malgrat tot, he estat dos anys al servei del poble i considero que els resultats no han estat dolents.

Han engegat diverses iniciatives mediambientals.

Sí, hem tirat endavant el projecte de ciutat 30, amb el qual hem limitat la velocitat per dintre de la ciutat; també hem treballat el pla especial per la sostenibilitat i el clima per l'actuació local contra l'emergència climàtica amb, per exemple, la construcció de calderes de biomassa, el canvi de l'enllumenat per led i la instal·lació de plaques fotovoltaiques a tots edificis municipals.

Li ha quedat alguna iniciativa pendent a la cartera?

Sempre n'hi ha a la cartera, com per exemple el nou hospital, tot i que ja s'hi està treballant. En referència a les iniciatives mediambientals teníem un projecte per aconseguir una ciutat molt més amable pels vianants i menys contaminada en el qual sense la pandèmia segurament hauríem avançat molt més. En l'àmbit de la promoció econòmica, teníem previst intentar desenvolupar un 'hub' tecnològic a l'entorn de les activitats que nosaltres tenim aquí al voltant, rurals i de muntanya i la Covid ens ho ha parat una mica, malgrat que amb l'ensenyament del teletreball segurament el tirarem endavant. Aquesta segona part de la legislatura engegarem aquells projectes que es van quedar en cartera i es materialitzarà aquella feina fosca, que no es veu ara i, per tant, veurem el nou pàrquing d'autocaravanes, la reforma de la biblioteca i moltes altres coses.

Té previst tornar-se a presentar a les pròximes eleccions municipals?

Òbviament sí, tinc previst presentar-me. Jo vaig venir de fora de la política, no havia estat mai en un ajuntament. Per tant, quan vens de fora t'has d'adaptar, has de veure com funciona un ajuntament, quins són els ritmes de l'administració, no és senzill emmotllar-se, sobretot tenint en compte que no havia estat ni regidor, ni a l'oposició ni al govern i d'entrada la primera cadira on m'assec, és la 'grossa'. He fet un màster en mil coses durant aquest temps, i quan comences a entendre com va l'administració, veus la potencialitat i comences a gaudir-ho una mica, just arriba la pandèmia i t'hi has de dedicar en cos i ànima. Amb tot, m'han quedat les ganes de seguir tirant endavant tots els projectes que teníem en cartera. La Seu té un potencial important a l'entorn d'algun d'aquests projectes com és INEFC, que canviarà la ciutat i ha de donar oportunitats als joves perquè puguin quedar-se al territori i fins i tot ha de permetre captar talent exterior. Aquest projecte també ens unirà amb Andorra, tant a nivell de formació universitària com a nivell de la potenciació de l'esport, a través de la ciutat universitària de Sant Julià de Lòria.

Andorra ha tingut un paper molt important al llarg de la crisi sanitària.

El Principat, ha col·laborat moltíssim amb tot el tema de la pandèmia, vam tenir tres malalts de la Seu ingressats a Andorra i tots se'n van sortir. A més també hem rebut una ajuda crucial amb tot el tema dels resultats de les proves diagnòstiques; el fet que es fessin a Andorra ens va permetre tenir els resultats molt ràpidament, el mateix dia o l'endemà, i això va ser fonamental pel control de la pandèmia a la Seu, ja que ens permetia fer l'estudi dels contactes amb molta més celeritat. També, el Principat ha inclòs els transfronterers a la campanya de vacunació i, molt important, als ERTO. Considero que és una política molt intel·ligent des del punt de vista que formem part d'una mateixa realitat, però no tothom ho hagués vist igual amb les circumstàncies que hem viscut.

Finalment es va aconseguir assimilar l'Alt Urgell i Andorra.

He de dir que, encara que hi hagi gent a qui no li agradi sentir-ho, en aquest sentit Catalunya no s'ha portat bé amb Andorra per la manera que hem tractat la frontera andorrana durant la pandèmia. Em sap greu no haver pogut convèncer el govern català en aquest tema: que la frontera s'havia d'haver tractat d'una manera diferent de com es va fer. Considero que hem canviat massa de criteri; també les informacions que es donaven no eren del tot correctes; a la primera onada es va fer una cosa i després unes altres. Val a dir que a qui li podia generar més problemes l'obertura de la frontera era al Principat, ja que 80.000 persones que haguessin visitat Catalunya podien generar una afectació poc important, però si set milions ho haguessin fet a Andorra, sí que podia suposar un problema greu. Per tant, jo crec que nosaltres l'hauríem d'haver obert si ells veien assumible rebre gran quantitat de persones. Les relacions bil·laterals havien d'haver estat més fluïdes des de l'inici de la pandèmia.

En quin estadi es troba la cooperació transfronterera?

Estic encantat, una de les coses més positives que hem tingut aquesta legislatura és una molt bona relació amb Andorra i una gran col·laboració, tant amb el cap de Govern, Xavier Espot, com amb el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, amb qui, a banda de l'amistat que ens uneix, també ens ha unit que el gran tema d'aquest mandat ha estat el sanitari. Ens necessitem mútuament, hi ha 1.611 treballadors transfronterers a l'Alt Urgell, per tant necessitem que Andorra vagi bé i ara, a més, s'han obert noves quotes de permís de treball.

Com es troba el conveni de col·laboració sanitària?

Per nosaltres Andorra ha de ser l'eix vertebrador d'una gran regió pirinenca, ha de ser el motor central en l'àmbit econòmic i sanitari. En aquest sentit, crec que l'hospital transfronterer del Pirineu ha de ser el de Meritxell i ens ha de donar cobertura a nosaltres, a la gent del Pallars i la Cerdanya. El conveni es troba ben encaminat, s'està a punt de signar, però no és fàcil, ja que hi ha la conselleria de Salut, el ministerio de Salud espanyol i el d'Andorra. Ho teníem molt avançat amb el ministre Illa, però quan va deixar el càrrec la situació es va refredar, però ara es troba molt ben orientat, tot i que no puc posar terminis.

Com es troba la possibilitat de fer els antecedents penals a la Seu?

Això està en mans de la delegació del govern i de l'estat espanyol; el subdelegat del govern a Lleida té la petició des del primer dia que ens vam veure, però encara no ens n'hem sortit. Crec que seria molt important poder tirar endavant això i al final és únicament una qüestió de voluntat política, tècnicament això no ha de generar cap problema important, per tant és voler-ho fer o no, i amb 1.611 treballadors transfronterers seria important poder fer aquest tràmit aquí.

Des de la Seu estan impulsant la captació del potencial client andorrà a través del 'tax free'.

Tenim 80.000 clients andorrans a deu quilòmetres de distància, crec que seria poc intel·ligent no fer-ho; per tant, es tracta d'una possibilitat que existeix i que les noves tecnologies ens ofereixen de foma molt fàcil i amb una aplicació al mòbil a l'abast de tothom. Fins al moment ens havíem trobat que només hi havia un gran centre comercial que se'n beneficiava i crec que hem de potenciar-ho entre el comerç local i de proximitat, fer-los-ho fàcil i que se'n beneficiïn.

Sembla que el comerç local s'hi resisteix

Crec que deuen pensar que és molt més complicat, però se n'acabaran sortint perquè el potencial és molt gran. Al cap i a la fi la competència més gran del petit comerç no és ni aquest centre comercial ni Andorra, és Internet. Per tant, el comerç local ha de facilitar al màxim la compra a les persones que entrin per les portes de les seves botigues i aquesta és una mesura interessant: si fer el 'tax free', potser pots competir amb la rebaixa que t'ofereixen les grans plataformes comercials per Internet.