Xavier Espot: "Ser membre de la UE té unes conseqüències que no serien particularment positives a data d’avui per a Andorra"

Diuen que les padrines andorranes havien resat tota la vida a la Mare de Déu de Meritxell perquè l’hivern fos curt, però que amb el canvi climàtic resen perquè sigui llarg. I és que tot canvia, fins i tot en un estat amb dos coprínceps estrangers per un doble acord de finals del segle XIII. Avui Andorra no para d’afegir edificis al seu skyline. En parlem amb Xavier Espot Zamora (Escaldes Engordany, Andorra, 1979), Cap de Govern d’Andorra des del 2019. És llicenciat i màster en dret per Esade. Polític de maneres suaus i verb ferm i fàcil, és net de Júlia Bonet, fundadora de les perfumeries Júlia, una dona que va començar amb una perruqueria i que va tenir el valor d’anar-se’n a França a buscar pintallavis i perfums que a Espanya no es podien ni somiar. Espot rep les càmeres de l’ARA al seu despatx oficial, que està just a l’alçada de l’obra escultòrica de Jaume Plensa Els set poetes.

Quines limitacions trobaran els catalans que pugin a Andorra pel pont de la Puríssima?

— Li dic les més importants: és obligatori ensenyar el certificat covid a l’oci nocturn, bars, restaurants i cafeteries (també a les de les pistes d’esquí), activitats termals i balnearis, perruqueries, hotels i allotjaments turístics. Botigues, comerços, supermercats i centres comercials n’estan exempts. Als telecabines cal portar mascareta, esclar. I cal seguir les mesures decretades per a cada cas.

Vostès estan negociant des del 2015 un acord d’associació amb la UE. Quan compten tancar-lo?

— Difícil de dir-ho, perquè el cabal comunitari que ha d’assumir Andorra és ingent i cal mirar si totes les normes són assumibles tenint en compte la nostra idiosincràsia. Ja hem tancat la lliure circulació de mercaderies amb un període transitori de trenta anys per entrar en unió duanera plena. Ara negociem la lliure circulació de persones i de prestació de serveis. Reivindiquem un cert control de la nostra política migratòria, perquè no és el mateix setanta mil persones en un mercat de cinc-cents milions d’habitants que cinc-cents milions de persones en un mercat de setanta mil habitants. I finalment negociarem la lliure circulació de capitals.

¿Hi ha alguna incompatibilitat entre el seu ordenament constitucional i les obligacions europees?

— No és una qüestió jurídica, és més una qüestió política. Ser membre de la UE té unes conseqüències que no serien particularment positives a data d’avui per a Andorra.

Quines?

— En matèria de fiscalitat. La nostra fiscalitat ens fa ser competitius i no hi hem de renunciar, com a mínim a data d’avui. I, després (i això és molt el tarannà andorrà), tot s’ha d’anar fent de manera progressiva.

Li ho pregunto perquè al copríncep Joan Enric Vives li van preguntar no fa gaire pel dret a l’avortament en una visita a Ordino i va respondre: “Hem d’entendre tots que no hem de posar mai el copríncep episcopal contra les cordes. Tothom sap que el bisbe és un sacerdot de l’Església catòlica, i que el seu superior és el Sant Pare”. Subscriu aquestes paraules?

— Miri, les coses no són perquè sí. Andorra és un miracle de la història, desmilitaritzats i sense recursos naturals ens hem pogut mantenir independents durant més de vuit-cents anys enmig de dos estats nació forts. Aquesta combinació perfecta entre poder secular i poder religiós, entre un poder situat en territori català o espanyol i un altre en territori francès, ha fet que en moments en què la nostra independència s’hauria pogut veure compromesa, l’hàgim salvat. Per tant, dit això...

Al copríncep no se’l pot posar contra les cordes.

— Dit això, Andorra és sobirana i els ciutadans andorrans són sobirans per votar un partit que decideixi despenalitzar l’avortament. Les lleis del nostre país així ho permeten. Ara, això pot posar un dels nostres caps d’Estat en una disjuntiva tan important que faci que hagi de plegar. I la Constitució diu que el cap d’Estat ho és de manera única i indivisible. Si plega el copríncep episcopal, plega el copríncep francès. I si els coprínceps pleguen, hem d’iniciar un procés constituent, i caminem sense cap mena de dubte cap a un règim republicà. I, per a nosaltres, el fet de disposar de dos caps d’Estat que representen dues institucions més poderoses que la mateixa Andorra, com són la República Francesa i l’Església catòlica, és un avantatge gens menyspreable. Un exemple: si no tinguéssim un copríncep francès que alhora fos president de la República, no hauríem negociat tan ràpidament un conveni d’una doble imposició amb França que ens ha homologat fiscalment, i si no haguéssim signat amb França, segurament no l’hauríem signat de retruc amb Espanya. Per tant, quan parlem de l’avortament a Andorra cal saber que té uns efectes col·laterals que s’han de posar en el debat.

Però una andorrana se n’ha d’anar a França o a Espanya si vol avortar.

— Sí. L’avortament no està permès a Andorra. Hem creat un servei d’atenció integral a la dona que assessora exhaustivament les dones que vulguin interrompre voluntàriament el seu embaràs i se’ls diu on se les pot derivar. No vull minimitzar el problema però hem de mirar quines implicacions té. També penso que si estigués permès a Andorra, moltes dones no voldrien fer-ho aquí per preservar una certa confidencialitat.

Del que diu, dedueixo que no els interessaria que el coprincipat del bisbat d’Urgell passés al rei d’Espanya.

— No tinc cap constància que en cap moment hi hagi hagut moviments en aquest sentit. Jo li puc dir, per la part que em toca, que el rei d’Espanya ha vingut dues vegades, primer en una visita oficial i després representant el seu país a la cimera iberoamericana que presidíem. I ho va fer amb un respecte absolut del nostre règim institucional com un cap d’estat d’un país estranger i en cap moment ni va fer cap al·lusió directa ni velada a un suposat interès per ser cap d’Estat d’Andorra. La Constitució diu el que diu i França i Espanya tenen perfectament assumit el que hi ha.

Mariano Rajoy va ser el primer president del govern espanyol que va fer una visita oficial a Andorra, el 2015. El ministre Borrell va venir el 2018 i el 2019. ¿Espanya els mima d’ençà que hem tingut el Procés a Catalunya?

— Jo crec que no. Organitzar una conferència iberoamericana per primera vegada no obeeix al procés independentista català, sinó al recorregut que ha fet Andorra.

No ha sigut un premi pel seu silenci durant tot el temps del Procés?

— No. A mesura que Andorra ha anat agafant el camí de la homologació internacional, els països del nostre entorn també s’han sentit més còmodes a l’hora de publicitar que tenim relacions diplomàtiques. No és per mimar Andorra. I no es pot dir que Andorra hagi guardat silenci. Andorra ha mantingut una posició alineada amb la de la resta de països de la UE, amb un petit matís, que nosaltres sempre vam apel·lar al diàleg Catalunya-Espanya. Les nostres relacions bilaterals les hem de tenir amb el govern d’Espanya, i això no és obstacle per tenir unes excel·lents relacions de veïnatge amb Catalunya, amb la qual compartim una llengua, una cultura, lligams familiars i molts interessos, però nosaltres no ens hem d’immiscir en aquesta situació, que concerneix a Espanya i a Catalunya, nosaltres havíem de defensar l’statu quo, és a dir, les regles del joc espanyoles, independentment de l’anhel legítim de qualsevol territori de poder emprendre el camí de la independència, però mitjançant els mecanismes previstos constitucionalment. Aquesta és la posició del meu govern, amb el benentès que nosaltres volem sentir-nos una mica aliens d’un Procés que s’està vivint amb molta passió a baix.

Se senten aliens fins on el deixen, perquè en el pre-Procés, del 2013 al 2015, els va visitar l’anomenada “policia patriòtica espanyola”. Van violar la seva sobirania?

— La visita de la policia patriòtica espanyola l’hem de desvincular del procés independentista. El cas està sub iudice, però si es refereix a una suposada extorsió, era per tal que es facilitessin els comptes de la família Pujol.

Justament quan Jordi Pujol havia dit que ja no tenia motius per oposar-se a l’independentisme.

— Si va ser com els denunciants manifesten, no seria una extralimitació, sinó un acte il·legal, del qual, d’altra banda, el govern no tenia absolutament cap coneixement. Si la justícia acaba establint que hi va haver delicte seria absolutament lamentable. I com a país també hem fet els passos necessaris perquè sigui així.

Quins passos?

— Vam demanar l’aixecament de la immunitat diplomàtica de la persona concernida i així també ho va sol·licitar el jutge andorrà. Ara hem d’esperar el dictamen de la justícia. Després hi ha una altra derivada, que és la intervenció la Banca Privada d’Andorra, BPA, que avui com avui no té res a veure amb el Procés, sinó que ve d’una nota del FinCEN, l’oficina antiblanqueig dels EUA, no espanyola, que diu que BPA era una entitat on es blanquejava massivament. A ningú se li escapa que això equival a la mort d’un banc. Per tant, el govern va haver d’intervenir el banc i derivar les actuacions als tribunals perquè determinin si al BPA s’ha blanquejat.

I del suposat blanqueig massiu, ¿és creïble que les autoritats andorranes no en sabessin res?

— Jo formava part del govern d’Andorra quan es va fer pública aquesta nota i li puc garantir que ens va agafar per sorpresa. ¿El govern andorrà sabia que BPA cometia blanqueig massivament abans de la intervenció de BPA? No, no ho sabia. Si vostè em diu, perquè s’ha anat reiterant interessadament per part d’algunes persones, que el govern d’Andorra sabia que s’intervindria BPA, no, no ho sabia. Quin govern amb senderi vol que caigui una entitat bancària que suposa el 20% del seu sistema financer?

Però era creïble que el govern no sabés res?

— Per què ho havia de saber?

Perquè Andorra és un país petit i el govern és el regulador.

— Sí, però, totes les auditories que es passaven en teoria eren conformes i després s’ha revelat, i ho dic amb tota la prudència del món, que les auditories no es corresponien amb la realitat. Som els reguladors, però les obligacions en matèria antiblanqueig corresponien al banc i sobretot al banc.

Encara en matèria fiscal, vostè va arribar a fer un tuit que deia: “Andorra no és un paradís fiscal”.

— Sí, perquè aquí teníem secret bancari i la gent podia posar els diners a Andorra per no pagar impostos. Si avui algú d’Espanya o de qualsevol altre país de l’OCDE obre un compte bancari a Andorra i les autoritats financeres del seu país ens ho demanen, els hem de passar la informació. Andorra té un tipus màxim de l’impost de societats del 10%, un tipus màxim de l’IRPF del 10%, un tipus general de l’IGI, que és l’equivalent del vostre IVA, del 4,5%; evidentment, som un país competitiu fiscalment, però això no vol dir ser un paradís fiscal, perquè si ho fóssim no estaríem homologats, i els nostres tipus màxims estan posats per ser homologats.