Aparicio assegura que la llei de transferències atorga "un excés de poder al Govern per aconseguir els seus interessos"

Andorra la VellaA petició, de nou, del cònsol de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, el catedràtic expert en dret constitucional, Miguel Ángel Aparicio, ha elaborat un segon informe sobre les lleis de transferències i competències, que precisament s'han de debatre aquest divendres en sessió del Consell General. L'informe data del 28 de setembre i amplia "les anotacions" de l'informe causant de tota la polèmica, fet públic a principis de setembre. En qualsevol cas, i pel que fa a aquest segon, es referma en què ambdues lleis qualificades contenen punts que poden vulnerar la Constitució. Així mateix, i pel que fa al text legal sobre les transferències, "no opera en funció de l'exercici de les concretes competències de l'autogovern dels comuns", sinó que, en alguns aspectes, "en funció de l'acció política del Govern". En d'altres paraules, i com apunta més endavant, "el Govern no pot utilitzar la seva capacitat d'orientació política en la qualificació de la destinació de les transferències". Perquè, si ho fa, s'està atorgant "un excés de poder al Govern per aconseguir els seus objectius immediats i concrets, al marge de l'exigència constitucional d'objectivitat i proporcionalitat".

Aparicio exposa que "les transferències han de ser, si no políticament neutres, sí almenys s'han d'estructurar com a variables independents de les polítiques governamentals". És a dir, l'executiu no pot intervenir a l'hora de decidir les quantitats o quins comuns les reben "de manera directa i indirecta". Aparicio esmenta sobretot a les que fan referència als 'recursos de distribució sostenible', que en cap moment tenen com a objectiu la finalitat constitucional d'assegurar la capacitat econòmica dels comuns, "sinó la de compensar o incentivar la posada en pràctica d'una determinada política econòmica".

El catedràtic considera que "són transferències determinables per la pròpia intervenció governamental per a la prossecució de fins predeterminats". Dins aquests 'recursos de distribució sostenible', critica, per exemple, que estiguin subordinats a què els comuns compleixin amb compromisos com la separació d'aigües i l'elaboració del cadastre, "partides estrictament finalistes". Un aspecte que, a més, desaconsella la Carta Europea de l'autonomia local, ratificada per la pròpia Andorra el 2011, alerta Aparicio. El catedràtic també critica que si els comuns volen rebre d'aquesta partida, "han d'haver destinat inversions per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica, almenys d'un 10% de l'import total de les transferències rebudes". Per tot plegat, en alguns punts la llei es converteix en un "procés competitiu d'adquisició de punts, com si d'una carta de premis es tractés".

Per tot plegat, hi ha transferències que "es converteixen en un mecanisme de premi/càstig per a la consecució dels compromisos que ja s'han adquirit amb el Govern". Mecanisme que no compleix amb les finalitats que la Carta Magna determina, alerta.

La llei de competències converteix els comuns en "servidors" del Govern

Anant ara a la llei de competències, el catedràtic emèrit la defineix com una "forçada i una mica desmanegada" reforma de l'original llei, per aconseguir connectar-la amb la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. També exposa que, competències i transferències, que en principi haurien de tenir una connexió directa, "segueixen camins molt diferents" i s'acoblen en pocs punts. "Es produeix un cert estrabisme entre els dos camins reformadors", afegeix. Mentre que una juga a un sistema de "premis i càstigs", la de competències pretén "convertir els comuns en servidors territorials i urbanístics del Govern".

Aparicio es refereix sobretot al punt en què els comuns han de cedir de manera obligatòria i sense poder elaborar un informe de caràcter vinculant els terrenys per a desenvolupar projectes considerats d'interès nacional. Tampoc en el cas que els informes siguin vinculants (aquells projectes no inclosos a la disposició addicional del text), tenen cap validesa ja que poden ser anul·lats per acord legislatiu simple del Consell General, fet que retorna, de nou, al concepte de "superioritat governamental".

Per tot plegat, els comuns queden desposseïts de la competència d'administrar i governar els béns de domini públic comunal, que passa a mans de l'executiu. Un canvi inconstitucional sense cap mena de dubte, a parer del catedràtic.

Com a alternativa per retornar la competència a qui li correspon, Aparicio proposa crear comissions mixtes paritàries i decisòries, sota una presidència tècnica, i apartar d'aquestes decisions el Consell General. El catedràtic exposa que donar la potestat final de decisió al Consell General podria acabar derivant en mocions de censura al Govern, en cas que el parlament tingués una opinió contrària a la comunal.