Bonet vol que la tretzena paga sigui obligatòria per llei

Andorra la VellaLa consellera independent integrada dins del grup mixt, Sílvia Bonet, ha presentat 97 esmenes a la proposició de llei qualificada de relacions laborals, que contempla la revisió de l'actual Codi de relacions laborals. Són esmenes que, en general s'encaminen a millorar els drets dels treballadors i que s'inspiren en el que ja regulen d'altres estats europeus com França, Luxemburg o els països nòrdics, ha explicat la consellera. Així mateix, també inclou modificacions que pretenen igualar les condicions laborals dels treballadors del sector privat amb els de l'administració pública, ha defensat. D'entre el gruix d'aquestes esmenes, destaca la que fa referència a que l'articulat del text inclogui la tretzena paga com a obligatòria. La fórmula concreta de com posar aquest concepte no queda definit a l'esmena, ha explicat Bonet, perquè considera que ha de ser un treball parlamentari consensuat. "La qüestió és que ho volem, llavors mirem de quina manera" es pot establir, ha plantejat. La consellera independent ha recordat que a l'administració ja hi ha tretzena paga i que la seva voluntat "és que tothom la tingui".

D'altres esmenes destacades presentades per Bonet és que l'acomiadament no causal no sigui aplicable en els contractes indefinits, ja que, a seu parer, l'acomiadament causal ja és suficientment ampli i possibilita prescindir d'un treballador en cas de necessitat econòmica o mala conducta. Així mateix, i per evitar conflictes, proposa que quan és el treballador el que decideix marxar, a més de presentar una carta a l'empresa l'hagi de presentar també al servei d'Inspecció de Treball.

Pel que fa als permisos remunerats (en cas de defunció, per exemple), exposa que no es comptabilitzin amb dies naturals, sinó amb dies laborables, i també demana que els dies per assumptes personals passin a considerar-se permisos retribuïts.

La consellera independent també ha presentat un bloc d'esmenes pensades a afavorir la conciliació laboral i familiar, així com un altre per lluitar contra la desigualtat i discriminació per gènere. Per exemple, que els comitès d'empresa hagin de vetllar per aquests dos conceptes. També afegeix, dins dels contractes laborals, el de treball a distància, que "s'està incorporant a nivell internacional" i que facilita la conciliació, ha defensat. També vol que s'estableixi l'obligatorietat de la baixa per descans de la parella legal en cas de naixement o adopció (perquè el treballador no es pugui sentir pressionat a tornar a la feina abans d'hora), o que la jornada setmanal inclogui dues jornades de descans. En aquest sentit, ha plantejat que per a l'empresari és factible perquè "és un tema de reajustar horaris i torns" dels seus assalariats.

D'altres esmenes fan referència a que hi hagi dotze hores de descans entre jornada i jornada (i no onze com planteja la proposició de llei demòcrata), i que l'hora treballada en diumenge es pagui més elevada que la resta. Pel que fa a les vacances, vol que només es puguin comptabilitzar amb els 22 dies laborals (i no amb els 30 naturals), així com que es clarifiquin millor els torns i el treball nocturn.

Finament, hi ha un seguit d'esmenes relacionades amb els comitès d'empresa. En aquest sentit, Bonet demana que els delegats dels treballadors siguin obligatoris a partir d'empreses de més de sis treballadors (i no onze). La consellera és partidària que s'afavoreixi el desplegament d'una xarxa important de delegats al país, per afavorir la proliferació de convenis col·lectius, que són els que haurien de primar per sobre d'aquest codi laboral, ha defensat. Ha posat com a exemple el cas dels monitors d'esquí.

Bonet deixa la política

En un altre ordre de coses, i preguntada per quin serà el seu futur un cop finalitzi la legislatura en curs, Bonet ha afirmat amb rotunditat que deixarà la política, perquè "prefereixo fer d'altres coses". Ha recordat que porta "molt temps" i que ja és hora de centrar-se en altres aspectes de la seva vida.