Les cinc grans teories de la conspiració que Putin promou

La Rússia de Vladímir Putin està impulsada per diverses teories de la conspiració. Durant dues dècades, periodistes i funcionaris, en col·laboració amb el Kremlin, han divulgat desinformació amb tota facilitat. Sense que importés com fossin de desmanegades o fantàstiques —per exemple, que la CIA estava conspirant per treure Putin del poder— aquestes històries tenien un propòsit evident: reforçar el règim i garantir el suport públic als seus actes. Al marge de les opinions personals dels membres de la classe política, semblava clar que les teories no influïen en els càlculs polítics. Eren històries dissenyades per assimilar allò que feia el règim, per als seus propis interessos. Però des de l'inici de la invasió russa a Ucraïna fa dos mesos, la bretxa entre les teories de conspiració i les polítiques de l'estat s'ha anat tancant fins a desaparèixer. La mentalitat conspirativa ha arrelat del tot al país, i ara sembla la força que motiva totes les decisions del Kremlin. I Putin, que abans mantenia la distància amb les teories de la conspiració i delegava la seva difusió als mitjans de comunicació estatals i als polítics de segona, ara n'és el principal impulsor. Aquestes són cinc de les teories predominants que el president rus ha promogut, cada cop amb més vehemència, en l'última dècada.

Occident vol dividir el territori rus

El 2007, a la seva roda de premsa anual, a Putin li van fer una pregunta estranya: què opinava sobre el comentari que havia fet l'exsecretària d'Estat nord-americana Madeleine Albright en el sentit que les riqueses naturals de Rússia havien de ser redistribuïdes i controlades pels Estats Units. Putin va respondre que "certs polítics" compartien aquesta mena d'idees, però que ell no estava assabentat d'aquestes declaracions. Això és perquè era totalment falsa. Els periodistes de Rossískaia Gazeta, un diari propietat de l'estat, havien inventat la declaració amb l'argument que la intel·ligència russa era capaç de llegir la ment d'Albright.

La fake news no es va tornar a esmentar fins al 2015, quan el secretari del Consell de Seguretat de la Federació de Rússia, Nikolai Pàtruixev, la va repetir. Va informar amb serenitat que Albright havia declarat que Rússia no havia de controlar Sibèria ni el seu extrem més oriental, i que per això els Estats Units intervenien a Ucraïna, on Rússia donava suport als separatistes de l'est del país. El maig del 2021, Putin mateix va declarar que "tothom vol un tros de Rússia" perquè "és injust que Rússia sigui l'única que tingui les riqueses d'una regió com Sibèria". Una cita inventada havia esdevingut un “fet” que legitimava l'estratègia cada cop més hostil de Putin amb Occident.

L'OTAN ha militaritzat Ucraïna

L'OTAN és el pitjor malson de Putin: les seves operacions militars a Sèrbia, l'Iraq i Líbia han sembrat la por que Rússia serà el proper objectiu de l'aliança militar. També és una por útil que atia l'element antioccidental de l'electorat de Putin. En la seva retòrica, l'OTAN és sinònim dels Estats Units, el braç militar del “col·lectiu d'Occident” que reduirà Rússia quan es torni feble. Per tant, té sentit que l'OTAN sigui protagonista d'algunes de les teories conspiratives més persistents del règim, que detecten la intervenció de l'organització en aixecaments populars de tot el món. Des del 2014 s'han centrat en Ucraïna, un país que, segons el Kremlin, s'estava convertint en un estat titella dels Estats Units. En un extens assaig publicat el juliol del 2021, Putin va expressar aquesta teoria i va afirmar que Ucraïna estava totalment subjecta al control d'Occident i que l'OTAN militaritzava el país. El seu discurs del 21 de febrer, poc abans de la invasió, va confirmar que l'activitat de l'OTAN a Ucraïna era, segons Putin, la raó principal de l'ofensiva russa.

L'oposició vol destruir Rússia des de dins i compta amb el suport d'Occident

L'OTAN i Occident no només són una amenaça externa per a Rússia, sinó també interna. Des d'almenys el 2004, Putin ha posat l'oposició en el punt de mira tement que es desfermi una revolució com la que va tenir lloc a Ucraïna. La revolució del Maidan va ser el que va suscitar una confluència de missatges: els dissidents portaven discòrdia a Rússia i ho feien sota les ordres d'Occident, per convertir Rússia en un desastre com Ucraïna. Segons aquesta lògica, les forces de l'oposició eren una cinquena columna que s'havia infiltrat a la pàtria, i per això un gran nombre d'activistes, periodistes i organitzacions van ser etiquetats com a agents estrangers. Des que va començar la guerra, els darrers mitjans independents han estat suspesos i centenars de milers de persones han fugit de Rússia. Qualsevol crítica contra la guerra pot implicar una sentència de 15 anys de presó i ser considerat traïdor, algú que treballa amb malícia per als enemics occidentals de Rússia.

El moviment LGTBIQ a escala mundial és una conspiració contra Rússia

Aquesta asseveració s'ha estat gestant durant una dècada. Putin va dir que, a Occident, “els nens poden tenir cinc o sis rols de gènere”, la qual cosa suposava una amenaça per a la “població medul·lar” de Rússia. El 2012, una causa penal contra Pussy Riot, una banda de punk anarquista que critica el règim, va ser el punt d'inflexió. El Kremlin es va disposar a retratar la banda i els seus seguidors com un conjunt de provocadors sexualment subversius que volien destruir l'Església ortodoxa russa i els valors tradicionals. Aquestes queixes es van estendre a les ONG estrangeres i activistes de la comunitat LGTBIQ, que van ser acusats de corrompre els russos des de la infància. Poc després, l'alarmisme contra la comunitat LGTBIQ es va tornar un element fonamental de la política del Kremlin. La mesura va tenir una gran eficàcia: en enquestes del 2020, una cinquena part dels russos van afirmar que volien “eliminar” les persones homosexuals de la societat russa. Era la reacció a una campanya propagandística, empresa pels mitjans estatals, que deia que els drets de la comunitat LGTBIQ eren un invent d'Occident que tenia el potencial de destruir l'estabilitat social de Rússia. Quan Putin va revelar el programa del seu partit a les eleccions del 2021, va portar la seva estratègia encara més lluny al declarar que a Occident permetien que a l'escola els mestres decidissin el gènere dels nens, sense respectar els desitjos dels pares, i que això era un crim contra la humanitat.

Ucraïna està preparant armes biològiques per atacar Rússia

Aquesta teoria de la conspiració, l'engany més recent del Kremlin, va sorgir a l'inici de la guerra, tot i que es fa ressò de les declaracions de Putin del 2017, quan va acusar diversos experts occidentals de recollir material biològic rus per a experiments científics. En la segona setmana de la guerra, bloguers partidaris del règim i polítics d'alt rang, entre ells el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, van declarar que la intel·ligència russa tenia proves que els Estats Units i Ucraïna estaven desenvolupant armes biològiques —en forma de ratpenats i ocells carregats de malalties— per propagar tota mena de virus a Rússia. El ministeri de Defensa va insinuar que havia trobat documents que confirmaven aquesta col·laboració. Per refermar l'afirmació, els mitjans estatals van repetir un comentari de Tucker Carlson, presentador de Fox News, que la Casa Blanca estava involucrada en una guerra biològica contra Rússia a Ucraïna. Per descomptat que no hi havia proves creïbles de res de tot això, però la història es va difondre per tot Rússia i el Kremlin fins i tot va convocar una reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per parlar sobre el tema.

© Copyright The New York Times