Cinc militants d'Arran, citats a declarar per haver serrat un rètol d'Andorra

Andorra la VellaCinc militants de l'organització Arran han estat citats a declarar per la Batllia d'Andorra per un presumpte delicte de danys, en relació a l'acció de serrar un rètol indicatiu del límit fronterer del Principat, que aquest col·lectiu va dur a terme el juny de 2017. De fet, Arran va reivindicar-ne l'autoria i va publicar-ne posteriorment un vídeo a les xarxes socials.

La portaveu nacional d'Arran, Núria Martí, ha ofert aquest dimarts a la Seu d'Urgell una roda de premsa per mostrar el seu rebuig a aquesta citació. Ha estat acompanyada de Pol Vidal, membre d'Arran Alt Urgell i també candidat de la CUP a les properes eleccions municipals. Segons Martí, "és un procés judicial liderat per l'Estat andorrà, però amb una imprescindible col·laboració dels Mossos d'Esquadra", els quals, assegura, "han redactat pràcticament tot l'expedient" de la denúncia cursada al país veí.

De la seva part, Vidal hi ha afegit que "ells ens assenyalen i ens porten a judici" i ha fet una crida a la "lluita, determinació i organització" contra el que qualifica de "repressió". El militant urgellenc hi ha afegit que considera que "tant en aquest cas com en el d'encausades de l'Alt Urgell (per les mobilitzacions de la vaga general del 21F) l'existència de fitxers policials és imprescindible".

L'acció es va dur a terme al quilòmetre 6 de la carretera andorrana CG6, que connecta Sant Julià de Lòria amb el poble alturgellenc d'Os de Civís, just al punt fronterer. En el vídeo, gravat de nit, s'hi veu com dues persones encaputxades connecten una serra radial a un generador i, tot seguit, tallen i retiren el rètol que indica l'entrada en territori andorrà. Posteriorment, en una altra gravació feta de dia, s'hi veu com un grup de joves, amb la cara descoberta, deixen aquest rètol davant del monument de la Porta dels Països Catalans, a Salses (Rosselló), juntament amb panells indicatius de França i Espanya.

Núria Martí ha justificat aquella acció tot afirmant que "pretenia simbolitzar el marc dels Països Catalans" i "aprofundir discursivament en què quan parlem d'independència no ens referim a aixecar fronteres".

En el moment dels fets, ara farà dos anys, el vídeo va generar elogis de l'entorn del col·lectiu de l'esquerra independentista, però també una allau de crítiques des d'Andorra, que van incloure el rebuig expressat per la delegació andorrana de l'Assemblea Nacional Catalana, la qual va qualificar l'acció d'Arran de "bretolada" que "no aporta res de positiu i perjudica la imatge de l'independentisme".