DA i L'A defensen que no es faci públic el patrimoni dels polítics

Andorra la VellaEl grup parlamentari de Demòcrates, el de Liberals d'Andorra i el de Ciutadans Compromesos (tot i que aquests darrers no han assistit a la roda de premsa ja que es troben de vacances) han presentat aquest dilluns les primeres pinzellades de la proposició de llei de transparència i accés a la informació, que estan treballant de manera conjunta i que tenen la voluntat d'entrar a tràmit parlamentari durant el proper mes d'octubre.

El text està estructurat en quatre eixos, han explicat la consellera demòcrata, Maria Martisella, i la consellera Liberal, Eva López: publicitat activa, dret d'accés a la informació pública per part de la ciutadania, informació reservada d'Estat i declaració del patrimoni. En aquest darrer punt, s'obligarà als càrrecs públics a informar de les seves propietats i estat financer davant de notari, durant els tres mesos posteriors a ser nomenats, i durant els tres mesos posteriors a ser cessats. Ara bé, serà una informació "confidencial" i "privada", no consultable per al ciutadà.

López ha defensat que aquesta informació sobre els polítics, també els comunals, no té per què ser pública: "No ha d'estar a l'abast ni ha de ser d'interès de ningú". Ha afegit que l'únic interès recau en si es detecta una "variació no justificada", en el marc d'una "acció política incorrecta". En aquest sentit, sí que hi haurà l'opció de fer una denúncia pública o privada en cas que es detectin "variacions patrimonials" durant el seu pas per l'administració. Si així es determina, aquestes variacions es posaran a disposició del Tribunal de Comptes i els òrgans jurisdiccionals "perquè es puguin investigar".

Però, és clar, si la informació no és pública, difícilment cap ciutadà podrà denunciar possibles irregularitats. "Però poden haver-hi registres on consten béns que abans no existien" i que passen a ser-hi un cop el càrrec desenvolupa la seva activitat política, ha plantejat la consellera liberal. López ha reiterat que no es pot, "de manera injustificada", controlar el patrimoni de cap càrrec públic.

D'altra banda, i tenint en compte que ja en campanya electoral l'actual ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va fer públics els seus béns, les dues conselleres han defensat que va ser una "opció personal", i que serà a parer de cada càrrec electe que decidirà si ho vol o no ensenyar al ciutadà.

Pressupostos i comptes, publicats

El que sí que deixa clara la nova llei, de les prioritats d'aquest govern de coalició, és que els organismes hauran de mostrar de manera "clara, visible i estructurada" informació sobre els seus comptes, sobre les seves competències, pressupost i activitat com liquidacions pressupostàries o contractes adjudicats. El règim sancionador per a les administracions que no ho facin encara no s'ha determinat però, en aquest punt i també lligant-ho amb l'apartat de la llei sobre l'accés a la informació per part de la ciutadania, tota denegació d'informació "serà recorrible via judicial", ha defensat Martisella.

I és que el ciutadà tindrà al seu abast "tots els mecanismes" per poder accedir a informació que sigui del seu interès o que consideri rellevant.

A excepció de la informació d'Estat, que contemplarà aspectes que puguin perjudicar la defensa i seguretat nacional, relacions internacionals o relacions amb els coprínceps, ha informat López. Encara no s'ha definit, però, el termini que es farà durar aquesta informació reservada i quin serà el procés per guardar-la i per desclassificar-la, ha informat la consellera demòcrata.

L'esborrany s'ha enviat aquest mateix dilluns als cònsols i el mateix es farà amb el Tribunal de Comptes i l'Agència Andorrana de Protecció de Dades. No es descarta que, a banda d'afectar els càrrec electes, l'àmbit d'abast arribi fins als càrrecs de relació especial. Tampoc es descarta, també un cop arribin les aportacions dels implicats, modificar d'altres lleis relacionades amb la transparència o publicació d'informació.