DA acusa el PS de guiar-se per l'interès electoral en el seu model de transferències

Andorra la VellaEl punt de la sessió de Consell General d'aquest dijous que ha generat més discussió ha estat el de l'esmena a la totalitat presentada pels consellers del Partit Socialdemòcrata (PS) a la modificació que s'ha hagut de fer a la llei per complir amb la sentència del Tribunal Constitucional, que finalment s'ha rebutjat perquè només ha obtingut el suport dels tres consellers socialdemòcrates i del conseller de Socialdemocràcia i Progrés Víctor Naudi.

Pere López ha centrat bona part de la defensa de l'esmena a la totalitat a criticar que DA aprovés les lleis de competències i transferències amb els vots "de consellers escindits dels partits pels quals van ser votats", que els consellers demòcrates d'Andorra la Vella no donessin suport a les reivindicacions de la cònsol d'aquesta parròquia i que Josep Pintat –a qui ha acusat de ser el responsable de bona part del deute de Sant Julià de Lòria– tampoc recollís les preocupacions del cònsol lauredià. Aquests retrets han sorprès el cap de Govern, Toni Martí, i també Josep Pintat, que ha assegurat que ell mai ha qüestionat els vots del PS i que a la taula tripartida tots van defensar qüestions com la xifra de transferències o les cessions gratuïtes dels comuns. A més, Pintat li ha etzibat que "si hi ha un Govern que va girar l'esquena a Sant Julià va ser el seu".

López ha tornat a defensar el seu model de transferències més centrat en el pes de la població i no el territori, i això ha generat un intercanvi de retrets amb el cap de Govern i amb el conseller demòcrata Miquel Aleix, que l'han acusat de "jugar amb l'Excel" beneficiant "curiosament" les parròquies on el PS té un interès electoral, com ara Andorra la Vella i Encamp, i reduint les partides de parròquies on no tenen representació comunal.

Martí i López han tornat a entrar en el detall de les diferències de criteri per establir les transferències, i el cap de Govern ha assegurat que hi ha propostes socialdemòcrates que tampoc són prou objectives i que el TC també tombaria. Martí ha defensat que la modificació legislativa objecte de debat és un "petit ajustament" d'una qüestió que ja estava "àmpliament acceptada", i que no toca el fons de la qüestió sinó que "honora els compromisos adquirits en la taula tripartida". Pere López ha respost lamentant que el Govern no va partir d'un full en blanc sinó de l'import que ja percebien les parròquies, de manera que tampoc comparteix els criteris del model de transferències del Govern.

Tant López com el president del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, han contradit Martí i han assegurat que les lleis no compten amb el suport de totes les administracions públiques, i Gallardo –que s'ha abstingut en la votació de l'esmena a la totalitat del PS– ha confessat, però, que "si hagués votat el que em demanava el cor hauria votat en contra", tal com van fer els socialdemòcrates. Toni Martí l'ha acusat de ser incoherent perquè a la taula tripartida havia defensat les lleis i pel fet que ara Liberals es vulgui alinear amb el PS. En el mateix sentit, el conseller demòcrata Miquel Aleix ha qualificat l'acostament entre PS i L'A de "funambulisme" i ha avisat Gallardo de mirar de "portar-lo a terme sense caure, perquè Andorra no necessita aquest tipus de polítiques de confrontació". Gallardo ha assegurat que Liberals d'Andorra ha evolucionat, que tenen la intenció de presentar "el millor projecte per al país, sigui amb qui sigui" i que seran els electors els que escolliran el projecte que considerin més adequat.

Continua el tràmit de la llei de transparència

D'altra banda, el Consell General també ha aprovat la presa en consideració de la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació presentada pel grup parlamentari liberal. El text ha rebut el suport de tots els consellers excepte Víctor Naudi (SDP), després que el Govern emetés un criteri favorable. Martí ha reiterat que cal regular aquest dret, però que no es pot aixecar el secret de la informació d'organismes com l'AFA (antic INAF), l'AREB o la Uifand, i ho ha argumentat assegurant que ni tan sols l'executiu hi té accés, ja que es tracta d'entitats autònomes. Jordi Gallardo també ha indicat que en cap cas defensen un aixecament indiscriminat de les limitacions per accedir a la informació, i ha emplaçat els grups parlamentaris a debatre-ho i trobar l'equilibri durant el treball d'esmenes.