Xavier Espot: “Si deixo el país millor del que me’l vaig trobar em dono per satisfet”

Andorra la VellaXavier Espot, es troba en la segona legislatura del seu mandat, que finalitzarà el 2027. En un context de gran creixement, el cap de Govern té reptes importants com l'habitatge, la sostenibilitat i l'Acord d'Associació amb la Unió Europea.

Actualment, l'executiu d'Espot treballa per aconseguir un turisme de qualitat i garantir un creixement sostenible. De fet, uns dels objectius de la legislatura és reduir els pisos turístics per augmentar l'habitatge.

1) Andorra ha arribat al nivell màxim de turistes que pot acollir?

Si no hi hem arribat som en fase d’arribar, no podem continuar acollint un nombre addicional de turistes. Una feina que fa anys que estem fent, però que també els resultats es veuen a llarg termini, i ja s’estan veient, és apostar més per la qualitat i pel valor afegit, rebem menys turistes amb més poder adquisitiu. L’objectiu és que hi hagi menys pressió turística i garantir el creixement sostenible d’Andorra. 

2) És necessari reduir els pisos turístics com proposa Govern?

Sense cap dubte, el fet de reduir els pisos turístics i particularment que la renovació de les llicències vagin vinculades a criteris qualitatius, enllaça amb aquesta voluntat d'atreure turistes d’alt valor afegit, amb un component més qualitatiu. Es tracta de resoldre una altra problemàtica que tenim com a país que és el dret a un habitatge assequible. En els darrers anys molts habitatges han passat del lloguer residencial a l’habitatge d’ús turístic que és més rendible i amb aquestes mesures que estem promovent el que volem és com a mínim entre 600 i 800 habitatges d’ús turístic retornin al mercat de lloguer.

3) Quin és el límit que creu que pot haver-hi en termes de capacitat per absorbir treballadors temporals?

No podem valorar només quines són les nostres capacitats des de la perspectiva de poder acollir treballadors temporers, sinó en general. Si incrementem el nombre de turistes, es necessiten més treballadors per poder atendre aquests turistes en el sector dels serveis, com a resultat més pressió sobre la qüestió del creixement sostenible i l’habitatge. Hem de reduir aquest creixement quantitatiu, apostar per la qualitat i això farà que necessitarem menys treballadors en el sector dels serveis i, per tant, més habitatge disponible pels residents.

4)  Fa anys la majoria dels temporers eren espanyols i portuguesos, mentre que ara hi ha més treballadors de Sud-amèrica. Com valora aquest canvi?

Això ha anat canviant durant la segona meitat del segle vint, amb la millora de la situació d’Espanya: El fi de la dictadura, l’entrada a Europa… va provocar que els treballadors portuguesos desplacessin als espanyols i ara passa això amb treballadors que no són de la UE. No ho valoro ni positivament ni negativament, la immigració per se és una cosa positiva, però també és un repte que s’ha de saber gestionar bé. Hem de saber gestionar-ho amb un cert equilibri, amb prudència i aquesta arribada de treballadors s'ha de fer de manera ordenada, que ja es fa, i de manera quantitativament assumible, tenint en compte que ara tenim unes problemàtiques que abans no teníem com és el cas de l’habitatge.

5) Andorra està arribant al seu nivell màxim de població? Sobretot pel fet que té recursos i territori limitat?

Andorra és un país de 468 quilòmetres quadrats i el 98% no és habitable perquè és territori de muntanya. L’espai disponible al nostre país és limitat, no podem créixer massa més a escala poblacional. L’aigua acabarà sent un bé escàs, amb el canvi climàtic, també tenim limitació en l'àmbit d'infraestructures. Podem anar creixent, d’una manera prudent i no d’una manera absolutament desbocada que faci que tensem les costures dels nostres serveis públics i dels nostres recursos.

6) Quines mesures es prenen per garantir la integració lingüística dels treballadors estrangers?

La nova llei del català preveurà que a partir d’un determinat moment la renovació de les autoritzacions d’immigració estaran vinculades a tenir un coneixement mínim de català. Hem de garantir el dret de tots els residents i andorrans a ser atesos en la llengua oficial. No només és un dret que donem a totes les persones catalanoparlants, és un dret que estem donant a les persones que venen a viure aquí perquè fem possible que la seva integració sigui molt més ràpida al nostre país on la llengua oficial és el català. 

7) Quines són les fites que més valora d’aquests cinc anys de mandat? 

Potser amb el que ens quedaríem en primer lloc és amb un fet sobrevingut que crec que vam gestionar prou bé que és la pandèmia. Això no estava previst i vam dedicar molt de temps, molts esforços, crec que no només vam aturar el cop econòmic, social i sanitari sinó que crec que Andorra va sortir reforçada, des d’un punt de vista reputacional i fins i tot econòmic. A nivell de les finances públiques cada cop tenim un pressupost més sanejat, sempre ho hem tingut, però cada cop amb un deute més reduït i després també un país on hi ha més cohesió social cada dia. 

8) Quin li agradaria que fos el llegat?

Si d'aquí a uns anys es pot concloure que he deixat el meu país una mica millor del que me’l vaig trobar ja em dono per satisfet. 

Qüestionari al cap de Govern

1. Quin és el seu lloc preferit d’Andorra? La Vall Del Madriu
2. Quina és la seva ciutat preferida per gaudir fora d’Andorra? París
3. Un referent polític? Franklin Delano Roosevelt
4. Després de la política penso a dedicar-me a…Viatjar
5. Un personatge històric admirat Gandhi
6. Quin és el principal repte a abordar d’Andorra? L’habitatge i el creixement sostenible
7. Una mesura que li agradaria implementar? Culminar l’Acord d’Associació amb la UE
8. Quin atribut és imprescindible per ser polític? L’honestedat