Desavinences en les pensions i la salut, postures més properes amb la UE

La Seu d'UrgellEn referència a les paraules sobre els pactes d'Estat del cap de Govern, en les quals ha manifestat la intenció de materialitzar els tres acords, el d'associació amb la Unió Europea, el de la reforma sanitària i el del sistema de pensions, al febrer, els diferents grups parlamentaris es mostren més propers amb el de la UE, i el quin comporta més desavinences és el de les pensions. Sobre aquest darrer, des de l'oposició socialdemòcrata, a través del seu president, Pere López, manifesten que abans d'arribar a un acord s'ha de donar compliment a la resolució del setembre del 2017 en la qual el Govern es comprometia a convocar una taula amb els partits per parlar sobre les pensions. "En la passada legislatura, Xavier Espot era el ministre d'Afers Socials i no ho va voler fer, únicament per una qüestió electoral i és a ell a qui li toca moure fitxa", ha declarat López, qui ha afegit que no es pot anar donant discursos sobre la insostenibilitat del sistema i no prendre cap decisió al respecte.

Quant al pacte amb la UE, el president del PS ha matisat que l'únic que volen és "un procediment per tal de tenir accés a la documentació", ja que ha comentat que pràcticament des de l'inici de la negociació no han vist cap document. En aquest sentit, des del PS no es volen comprometre a signar determinats posicionaments sobre temàtiques transcendents com la lliure circulació de persones o serveis, sense tenir la informació i la documentació. "No hem vist les actes de les reunions, ni sabem quina és la posició de la UE, ni el que el Govern els ha explicat", ha comentat López, qui ha matisat que mai signaran un xec en blanc, ja que si el Govern vol tenir el parer dels grups de l'oposició "haurà de passar la informació perquè ens puguem manifestar". Tot i així, des del grup parlamentari socialdemòcrata en cap cas reclama tenir presència en les reunions.

Pel que fa al grup parlamentari Terceravia, els quals van proposar un memoràndum d'entesa i col·laboració i també reclamaven poder ser observadors en les reunions, el president del grup, Josep Pintat, ha indicat que respecte al document facilitat pel Govern, primer se l'han d'acabar de mirar bé i després ja realitzaran els formalismes i les demandes corresponents. "El que volem és un bon acord", ha remarcat Pintat, qui ha afegit que posaran de la seva part tal d'aconseguir-lo.

Des dels grups parlamentaris de la majoria la visió és ben diferent. Carles Ensenyat, en representació de Demòcrates, ha indicat que el principal problema de les forces de l'oposició, pel que fa al pacte d'Estat de les pensions, recau en el fet que no poden extreure "rèdit polític". Així doncs, creu que el que s'ha de fer és "anar a consolidar un projecte futur" per tal de crear un "sistema equilibrat" que garanteixi el cobrament de les pensions. A més, ha posat en relleu que no es tracta d'un element "electoralista", sinó que "és un tema purament de país". El mateix succeeix, segons el parlamentari, en el pacte sobre la salut. "Els pactes s'oferiran i han d'estar participats per tota l'oposició, però si ells rebutgen estar en la construcció de l'estat del benestar, nosaltres ho tirarem endavant", ha afegit.

Per al president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, "el pacte per a les pensions és un d'aquells temes més urgents que cal abordar" i, tot i que l'executiu està decidit a fer-ho, "seria ideal comptar amb el consens de totes les forces polítiques", ha explicat. El parlamentari liberal espera que aquest assumpte no s'acabi convertint en "un tema polític de desgast entre formacions" perquè, segons ha reiterat, és un aspecte en el qual s'ha de començar a treballar de manera "urgent". Entre els principals "esculls" plantejats per les forces de l'oposició es troba "l'estat financer actual de la CASS i el múscul de l'Estat per fer front als reptes de les pensions", ha explicat, posant en relleu que si el problema no es soluciona, el 2024 "ja entraríem en dèficit" i el 2037 "esgotaríem reserves".