Deu mesures per a la integració paisatgística

Un informe recull les accions paral·leles al projecte i que segueixen la Guia d’integració paisatgística de les estacions d’esquí alpí

Imatge de com quedarà la plataforma de Soldeu. / ENSISA
Ana
01/08/2017
3 min

Andorra la VellaUn informe recull les deu mesures d’integració paisatgística i ambiental del projecte de la plataforma esquiable i l’aparcament soterrat de Soldeu. En aquest document es posa en relleu que el projecte (que es presenta com una oportunitat per potenciar el turisme, per la dotació de places d’aparcament i com una eina per recuperar i endreçar l’actual paisatge sobreexplotat) segueix les recomanacions de la Guia d’integració paisatgística de les estacions d’esquí alpí d’Andorra com a estratègia de disseny.

Es considera que el projecte es basa en quatre eixos bàsics: “compacta” potenciant “el nucli urbà existent de Soldeu” com a peu de pistes, enlloc de fer-ne un de nou; “respecta perquè redueix les afectacions sobre el medi amb l’estratègia de mínim moviment de terres, reducció al màxim de l’afectació a l’ecosistema existent i restaura el paisatge sotmès a l'efecte de l'home”; “integra perquè la infraestructura d’aparcament queda soterrada” i, per tant, els vehicles no seran visibles i, a més, la plataforma esquiable està vegetada i “dona continuïtat a la vessant de la muntanya”. Per últim, es defensa que “sensibilitza perquè la creació d’un nou estrat geològic força a la creació d’un paisatge humit sota el pont i proposa estratègies exportables a les grans infraestructures viàries”.

Aquests eixos es plasmen a través de deu mesures per a la integració: la mínima excavació, un edifici d’aparcament sobre pilones, el soterrament i la cobertura de l’aparcament, una coberta vegetada, la reducció i alçada de la plataforma esquiable, unes grans lluernes, l’aigua sota la plataforma, el paisatge sota el pont, la valorització de la tradició constructiva d’Andorra i la utilització de tècniques de gestió d’aigua tradicionals.

Pel que fa a la primera mesura, es posa en relleu que s’ha optat per l’estratègia estructural que menys moviments de terra necessita, concentrant els fonaments en el costat de Soldeu i integrant els de l’aparcament amb els de la plataforma i dissenyant “una estructura de grans llums en forma de palanca per evitar pilars intermitjos”. Quant a la segona mesura, es posa en relleu que s’ha apostat per aixecar sobre pilones l’aparcament “reduint la seva petjada sobre el terreny”. A més, i seguint les recomanacions de la guia paisatgística, es posa en relleu que se soterra l’aparcament i que es preveu una coberta vegetal gairebé en la seva totalitat.

El tauler de la plataforma esquiable i la coberta de l’aparcament estaran vegetades “donant continuïtat visual i unitat paisatgística entre la muntanya i el poble de Soldeu”. Quant a la cinquena mesura, es contempla que les mides i límits de la plataforma esquiable pel costat de l’aigua ve determinada “pel límit de bosc” i que es construeix “el mínim programàticament exigible en relació als esdeveniments esportius de nivell internacional”.

Quant a les lluernes, es posa en relleu que la dotació de sis i la seva disposició té per objectiu que hi hagi llum natural suficient perquè les espècies naturals sobrevisquin i, a més, per desaiguar i proveir d’aigua de pluja sota la plataforma aquestes espècies vegetals. Precisament de l’aigua sota la plataforma fa referència la setena mesura, encaminada a què n'hi hagi i es creï un “ambient humit a la vora del camí”. Quant al paisatge sota el pont, es destaca que hi haurà terres estructurals en forma de gabions en pendent amb vegetació plantada.

Quant a les dues darreres mesures, es posa en relleu que “la solució estructural de la plataforma esquiable pren com a model l’essència estructural de les palanques tradicionals”, i que perquè l’aigua arribi a les lluernes es fa servir un sistema que recull la tradició agrícola d’Andorra consistent en la generació de regs temporals a l’hora de regar els prats de dall.

stats