Dubtes amb la planificació per a la conversió del Casamanya

OrdinoL'esmena 43, de modificació del projecte de llei dels Pressupostos Generals, proposa reduir 20.000 euros d'una partida que queda sota el paraïgües 'Estudis i projectes d'inversió' per destinar-los a un concepte nou que s'anomeni 'Rehabilitació de l'edifici de l'antic hotel Casamanya'. Com que la proposta prové de Demòcrates i Liberals, enguany es dedicaran els primers milers d'euros a un projecte que en constarà molts més. Segons el Butlletí del Consell General, de 28 de gener, la motivació d'aquest canvi passa per “obrir una via per, un cop analitzat el futur de l’hotel Casamanya, desenvolupar actuacions, si escauen”. És a dir: estudis preliminars arquitectònics i analitzar les possibilitats d’ubicar diverses alternatives d’ús d’interès públic a l’esmentat edifici.

El mateix projecte legislatiu conté dues esmenes més de modificació que van en la direcció contrària: contenció de la despesa, de 2.000 euros per al Raonador del Ciutadà i de 4.000 euros per a l'Agència de Protecció de Dades.

Són dues cares de la mateixa moneda, els sobrecostos derivats de l'externalització d'organismes que depenen de Govern i la reducció de despesa que s'ha de fer un cop han estat reubicats. Un dels casos paradigmàtics d'aquests sobrecostos associats a l'externalització de les diferents àrees que depenen de l'Executiu és la recent reubicació del ministeri de Cultura a l'encampadà hotel Rosaleda. La rehabilitació va suposar un cost de gairebé 15 milions d'euros, cinc anys de treballs i altres tants de litigis, entre el procés i les despeses tant de l’expropiació de l'edifici com les de rehabilitació.

“Els antecedents fan veure que rehabilitar edificis per reubicar-hi nous equipaments és molt car”, apunta la consellera socialdemòcrata Susanna Vela, qui afegeix que, tot i no oposar-se a aquesta pràctica, “s'ha de saber fer”. “Primer cal saber què hi volen fer? Perquè al Casamanya han de preservar l'aspecte extern, i rehabilitar és molt més car que aixecar-ne un de nou. Són processos cars, i l'hotel fa molts anys que està tancat i, probablement, estarà força fet malbé”. En el cas del Rosaleda, danys estructurals no previstos van allargar i encarir notablement el procés.

Per a Vela, “primer s'hauria de fer una planificació dels equipaments públics que tenim per veure què fem amb ells. Cal fer primer aquest anàlisis i després anar a buscar els serveis, i que no passi com amb Ràdio Andorra, on cal aprofitar els diners per posar en valor l'equipament perquè ja s'hi han invertit molts diners i ningú hi vol anar”.

Quan encara no se sap l'abast de les conseqüències i el sobrecost que comportarà la gestió de la pandèmia i com es refaran d'aquest episodi les arques públiques, mantenir la dinàmica de dinamitzar el territori amb equipaments governamentals genera dubtes. “Probablement no sigui el millor moment per començar un projecte d'aquest tipus, i més quan encara no saps quin cost pot tenir”, apunta Vela, qui insisteix en demanar “planificació. Tenim una quantitat d'equipaments públics que són propietat de l'Estat, no entenc perquè sempre comencen la casa per la teulada. Al Casamanya hi tenien lligada una residència per a persones grans. Estaria bé que hi hagués un pla d'equipaments públics”.

Una dinàmica, la de diversificar la presència governamental al país, que beneficia i enriqueix el territori, però que comporta uns sobrecosts que, en plena crisi pandèmica i amb una economia excessivament depenent del turisme, genera dubtes sobre la idoneïtat del moment en què es volen tirar endavant. De fet, malgrat la partida de 20.000 euros per fer-hi els primers estudis, encara no és clar que s'hi acabi instal·lant el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat. L'hotel fa 20 anys que està tancat i un estudi encarregat pel Quart xifrava la reconversió en uns cinc milions d'euros.