Els elements coercitius dels banders, el punt de discòrdia entre els grups

Andorra la VellaEl Consell General ha aprovat aquest dijous la llei dels banders amb els vots en contra de l’oposició. El principal motiu de debat ha estat els “elements coercitius” dels quals la llei dota el cos i que ara s’hauran de definir reglamentàriament. “Ja sabem que la voluntat del Govern era que el Cos de Banders pogués fer un ús més general de les armes, de la categoria que fos. Però creiem que la solució trobada i plasmada a la llei, de dotar-los de mitjans coercitius, és molt probablement pitjor encara que la idea original”, ha destacat el conseller de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Oliver Alís, com a un dels elements per votar en contra d’aquest text legal. Des del grup parlamentari socialdemòcrata, el conseller Roger Padreny, ha defensat que en aquesta llei “no s’ha fet un treball de fons sobre les competències del cos” i que això ha portat a tirar endavant un text que acabarà sent “un nyap”. Tant des de la majoria com des del Govern, s’ha defensat que es tracta d’una llei que dota el cos de més atribucions i competències, adaptant-se a les necessitats i la realitat actual. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha defensat que és una llei que ha estat “molt treballada” i que, d'una banda, “reforça” el cos i, de l’altra, li dona les eines perquè pugui fer la seva feina de manera més eficient i amb més seguretat. Un dels aspectes destacats ha estat que de la llei es deriva que els propietaris de gossos perillosos hauran de fer una formació obligatòria.

Sobre l’ús d’arma curta, que el Govern havia inclòs a la llei i que finalment ha estat modificada per incloure l’expressió “mitjans coercitius”, Alís ha acusat al Govern de voler disposar "d'un cos repressiu" dotat de "mitjans coercitius" i, per aquest motiu, ha lamentat que el Consell General aprovi un text "pitjor que la idea original". Per la seva banda, Padreny ha manifestat que el que s'ha buscat és "incloure en una llei les situacions adquirides en el temps sense un treball fonamentat". També ha expressat un "profund disgust per la tècnica legislativa utilitzada", titllant-la de "nyap", i ha reconegut que el document s'hauria d'haver treballat "amb seriositat i rigorositat". El PS lamenta que, al seu entendre, no s'hagin "definit clarament les funcions i atribucions del cos", i tampoc entenen com els banders no es fan càrrec de les colònies de gats urbans mentre que "la ministra Calvó li vol encomanar el control i la gestió als comuns".

Des del grup parlamentari demòcrata, la presidenta suplent, Mònica Bonell, ha defensat que aquesta "és una bona llei perquè reforça la identitat i estructura dels banders i equipara els requisits per accedir igual que a la resta de cossos especials". A més, ha fet especial incidència en el fet que el text obligarà als futurs propietaris de gossos de races considerades potencialment perilloses a superar una formació obligatòria, i el Govern podrà prohibir per reglament la importació de certes races. Així mateix, es facilita la tramitació de les sancions, que es podran incoar des dels comuns i el Govern.

Calvó ha defensat, quant als mitjans coercitius que el reglament es treballarà en base a una anàlisi tècnica per determinar quins són els més adients. I ha defensat que cal que es doti el cos d’aquests elements perquè “són necessaris”.

Abans del debat de la llei s’ha debatut una reserva d’esmena que el grup parlamentari socialdemòcrata havia presentat per suprimir l'impediment que una persona encausada, processada o inculpada en delictes dolosos relacionats amb la funció pública no pugui concórrer al concurs per ser bander. La presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, ha defensat que es vulnera el principi de la presumpció d’innocència i creu que aquest impediment només hauria de ser contemplat en cas de sentència. El conseller demòcrata Joan Carles Ramos ha defensat que es tracta d’una prevenció “legítima, proporcionada i que té com a finalitat” que els candidats siguin “els ideals”. Al seu torn, Calvó ha destacat que s’equipara els requisits d’ingrés a la resta de cossos especials. Salazar ha qüestionat quina mena de “reparació” hi haurà si la persona resulta absolta i no ha pogut presentar-se al concurs, i Ramos li ha respost que el problema seria el contrari, si la persona guanyés la plaça i fos condemnada, a la qual cosa la consellera socialdemòcrata ha manifestat que la llei de la funció pública ja preveu aquest extrem. Finalment, la reserva d’esmena ha estat rebutjada amb els vots en contra de la majoria i les abstencions de Tercervia.

La família i les dades personals

Durant la sessió de Consell General celebrada aquest dijous també s’ha votat la presa en consideració de les proposicions de llei de persona i família i de protecció de dades personals. Pel que fa a la primera, tant el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, com la consellera demòcrata Ester Molné, han incidit que amb aquesta proposició es recull en un sol text totes les normes relacionades amb la persona i la família i es fa “un pas més” cap a la codificació del dret civil. Molné ha destacat que entre les millores hi haurà que es considerarà casament civil tant l’homosexual com l’heterosexual i que el matrimoni serà el canònic; que s’elimina la necessitat de primer separar-se per després poder-se divorciar o que en el cas de la filiació s’incloguin les tècniques de reproducció humana assistida. També hi ha millores, ha manifestat, en el cas dels drets de les persones amb discapacitat i dels menors. Des del grup parlamentari de Terceravia el president, Josep Pintat, ha destacat que valora “molt favorablement” la feina d’actualització de la legislació sobre persona i família, i des del PS Salazar ha manifestat que es tracta d’una llei “absolutament necessària” i ha destacat la necessitat que es compti amb els actors implicats per incloure les seves aportacions i també que sigui una “llei accessible, entenedora, homologable internacionalment, moderna i adaptada al segle XXI” i, a més, que tingui “projecció de perdurabilitat en el temps” i que s'encari “dins la perspectiva dels drets humans i la igualtat”.

A l’últim, pel que fa a la llei de protecció de dades personals, tant el cap de Govern, Xavier Espot, com els parlamentaris han coincidit en la necessitat que s’adapti després que hagi passat disset anys des que es va impulsar la primera llei i que alhora s’adapti a les normatives europees. Des del grup parlamentari socialdemòcrata Susanna Vela ha avançat alguns dels aspectes sobre els quals incidiran en el treball a la comissió legislativa com que es potenciï el paper de l’Agència de Protecció de Dades o que s’incideixi en l’oblit digital.