Majoral: "Si alguna cosa no funciona a Naturlandia, o s'arregla o es treu"

Sant Julià de LòriaJosep Majoral ha provat sort a la política comunal i li ha sortit bé. El cònsol major de Sant Julià aposta per una manera de fer tenint en compte les propostes de la ciutadania i els consellers de la minoria. En quina situació s'ha trobat el comú en la seva arribada?

La situació que m'he trobat és una gran sorpresa en veure que la gent del comú, sobretot els treballadors, estan il·lusionats, amb ganes de treballar per a la parròquia, amb implicació i amb aquella voluntat de dir ens estimem Sant Julià i hem de treballar per la parròquia tots plegats.

S'ha trobat amb alguna sorpresa no tan positiva?

M'he trobat amb molts dossiers, molt treball i molta gent que vol una reunió. Volem sobretot una implicació amb la ciutadania perquè puguin traslladar totes aquelles queixes que puguin tenir de Sant Julià. Per tant, això també és positiu. La part més negativa és que em falten hores al cap del dia.

Quines són les prioritats del seu govern?

Hi ha moltes. La primera prioritat, o la més cabdal, seria rebaixar el deute però sense descuidar la parròquia, s'ha de trobar aquest equilibri entre l'estalvi i el servei. Això passa per una gestió, una priorització de les inversions, tal com portàvem en el nostre programa electoral, i també una planificació a quatre anys de les mateixes inversions.

Aquests primers dies s'ha treballat sobretot en la neteja de la parròquia. Les tasques es donen ja per finalitzades?

No. S'ha començat a fer una neteja inicial en llocs concrets, punts negres com jo els hi dic. Un cop fet això, cal reendreçar tots aquests punts de recollida de brossa. Hi ha algun punt on falten contenidors, d'altres que estan trencats, etcètera. Cal un pla de xoc de neteja amb maquinària de totes les voreres, carreteres, entre d'altres. Això serà a partir del mes de març quan comenci a haver-hi temperatures positives i, un cop fet aquest pla de xoc, caldrà començar a pensar en campanyes de sensibilització mitjançant circulars demanant l'ajuda a la gent del carrer, ja que abans d'exigir s'han de posar els mecanismes, que és el que estem fent ara.

Ara que ja s'ha situat a la corporació, sap realment com estan els comptes del comú?

Sé, a grans trets, que el límit d'endeutament està al 104% i la llei ens permet arribar fins al 200%. Per tant, és una xifra molt important. Sé també que la capacitat d'inversió del comú estaria entre els 800.000 i el milió d'euros anuals, i a grans trets que la despesa de funcionament estaria al voltant dels 10 milions d'euros. Ara estem confeccionant el pressupost, tant de funcionament com d'inversió, també el marc pressupostari i, per tant, els números al detall els coneixerem quan aquesta confecció del pressupost estigui una mica més avançada, que serà en un temps molt breu, i en el si del tancament de comptes de l'any 2019.

Què creu que s'ha de fer, en general, per a reactivar Naturlandia? Què en pensa de la tirolina?

La tirolina és un projecte més, en aquest cas de l'antiga corporació. Sincerament no he tingut encara temps d'estudiar fil per randa el projecte. En tot cas,

Però ja deuen tenir una idea del que falta o activitats que es podrien implementar.

Si li digués que si l'enganyaria. Puc tenir la mateixa opinió estant aquí com a cònsol avui que vostè com a visitant a

El ràfting, descartat?

Ho vaig dir molt clarament en una entrevista a un altre mitjà. Si no hi ha aigua, no hi ha ràfting, res més.

Quines mesures té pensades per fer front a la problemàtica de l'habitatge a la parròquia?

Hi ha diversos fronts oberts. És una problemàtica que va evolucionant perquè es van fent actuacions des de diversos punts. Veia a la premsa fa uns dies que Espanya possiblement retiraria el formulari 720. Si això fos així crec que ja seria una possible part de la solució del problema de l'habitatge a Andorra. Quan estava al Consell General, una de les nostres visions era que el que havia generat aquesta crisi era el tema de l'intercanvi d'informació automàtica i, per tant, en aquell moment dèiem que s'havien pres decisions sense valorar l'impacte i no podíem tornar a caure amb això en el tema d'Europa. Si això és així i aquest formulari es treu, crec que una part de la problemàtica podria quedar solucionada. El Govern també ha pres mesures per enguany, com és el tema de la congelació dels lloguers. A Sant Julià ja tenim uns quants blocs d'habitatges que estan a punt de sortir al mercat. Per tant, hi haurà més oferta i potser això farà decaure els preus. Com a demanda que si faria és veure de quina manera podem estar integrats en aquesta famosa Taula de l'Habitatge per poder dir la nostra i aportar solucions, i més enllà de tot això el que sí que dic és que el comú de Sant Julià està a disposició per a poder aportar aquella informació que pugui tenir interna, sigui la que sigui, en el si d'aquesta taula per trobar una solució a tot això.

Han facilitat al Govern les xifres del nombre de pisos buits a la parròquia?

No és una demanda que ens hagin fet en aquest mandat. Si la van fer a l'anterior i no es va traslladar aquesta informació no ho sé, però, en tot cas, tampoc la tenim.

Quins temes va tractar durant la seva recent reunió amb el ministre Torres? Quan estarà enllestit finalment el vial?

Vam tractar com a catorze temes. La reunió va ser de punt zero, que vol dir començar a reprendre tots aquells temes que tenia el comú amb el Govern a sobre de la taula, entre ells el vial. Està molt avançat, pràcticament només faltaria asfaltar. Quant a la data va dir que a finals de febrer o a principis de març això estaria acabat, però no vol dir que tot el projecte es doni per finalitzat. En tot cas el que em preocupa és que el vial s'acabi i que aquesta proposta sigui la que descongestioni el trànsit.

Creu que quan s'acabi el vial i les altres fases restants, s'acabarà el problema de les llargues cues?

Soc com sant Tomàs, només crec el que veig.

Quines accions concretes es volen tirar endavant per a potenciar la qualitat dels treballadors del comú?

La creació d'un departament de Recursos Humans. Avui en dia una empresa de 200 treballadors no pot estar sense Recursos Humans. Un cop tinguem això constituït, serà una aportació positiva perquè el treballador pugui funcionar i traslladar tots aquells neguits que poden tenir, ja que potser avui no sabien massa on anar, i ara ho podran fer d'una manera clara i concreta. Per recuperar el bon clima laboral, es reprendrà, a partir de la setmana que ve, les reunions de caps. L'objectiu és recuperar la transversalitat del treball, poder programar i coordinar totes les tasques del comú sense que hi hagi d'haver malentesos ni 'mals rotllos'.

També aposta per a recuperar el dinamisme a Sant Julià a través de la participació ciutadana, com ho farà?

La participació ciutadana la volem per al dinamisme. Per fer un símil i salvaguardant les distàncies, serà similar al pressupost participatiu del Govern, però no quant al pressupost, sinó pel que fa a projectes clars, concrets, en llocs definits on la gent pugui fer arribar –ja veurem com– el seu projecte d'embelliment de la zona. Més tard es valorarà el millor projecte i, a partir d'aquí, s'exposarà al públic, la gent podrà opinar i el més ben valorat serà el que el comú acabarà executant.

En el seu programa parlava de convocar reunions de poble periòdiques i potenciar així tot el que té a veure amb la transparència. S'ha fixat la primera i sap cada quant s'aniran reunint?No hi ha una data fixada. És evident que el que ens cal és poder donar una informació fidedigna de tot el que tenim a dins de casa a la ciutadania durant la primera reunió de poble. Amb aquesta mateixa línia, ja hi ha un primer compromís, què és una demanda que vam fer al Govern per obtenir els plànols de com s'està planificant l'avinguda que passa per Francesc Cairat per informar els veïns.

Aquest és el punt que més valora la ciutadana, ser escoltats.

Jo penso que al final una desinformació és el que et genera un problema. Parteixo de la base que la informació és bàsica i així el problema ja no és tan gran. S'ha d'explicar a la gent el per què de les coses que no poden ser i, quan els hi expliques, ho entenen perfectament, deixa de ser un problema i passa a ser una cosa totalment coherent. La informació és clau.

Quina és la seva aposta per fer que els visitants es quedin a Sant Julià i no passin de llarg?Crec que perquè el turista pari ha d'haver-hi un atractiu. Si quan marxes de viatge passes pel costat d'un poble i veus un moviment, el que fas és aturar-te. En el programa definíem això com multiplicar els esforços per generar activitat a la parròquia. Abans es feien un munt de fires els caps de setmana a la part alta del poble, no sé si parava el turista o no però el comentari de carrer a escala de país era: a Sant Julià cada cap de setmana fan alguna cosa. Per tant, recuperar aquest 'cada cap de setmana fan alguna cosa', crec que és important.

També ajudaria la residència universitària.

La residència és un dels pilars que nosaltres entenem que ens ha d'ajudar a recuperar aquesta economia interna. Ja s'ha començat a fer algun pas important. A la comissió de Cultura li hem afegit l'Educació perquè apostem molt fortament per tenir un diàleg i un treball colze a colze amb la universitat. És important començar aquest diàleg ben aviat, començar a fer una anàlisi de quines són les necessitats de la universitat com a tal perquè pugui créixer i generar riquesa interna a la parròquia.

Per últim, una de les seves apostes més fortes va lligada amb la cultura.

El comú de Sant Julià vol recuperar aquell referent que havia estat en cultura. També ho portàvem al programa electoral i el contracte que hem signat amb la ciutadania el volem complir. La cultura és un dels punts que ens ha d'ajudar a fer reviure la parròquia. Més enllà de tot això, l'anterior consolat va començar a intentar lligar la cultura amb el comerç. Projectes com el 'mos+teatre' són els que entre tots ens hem de preocupar perquè hi hagi més i que no només s'omplin les caixes del Centre cultural sinó que, a més a més, s'omplin les caixes dels comerços. Treballarem per intentar trobar projectes innovadors que lliguin la cultura amb el comerç.