Espot destaca que el Govern no ha presentat càrrecs contra Mendoza

Andorra la VellaEl cap de Govern, Xavier Espot, ha destacat que el Govern no ha presentat càrrecs contra Vanessa Mendoza Cortés, d’Stop Violències, i ha afegit que el que va fer l’executiu va ser posar en coneixement de la fiscalia les declaracions que Mendoza va fer al davant de l’ONU, ja que els fets que denunciava “reverteixen una extrema gravetat” i han de ser investigats. Espot ha recordat que la presidenta d’Stop Violències “va dir que el serveis socials obligaven a nenes amb discapacitat a avortar” i que, davant aquest fet, des del Govern es va considerar que calia una investigació “oportuna” sobre aquestes afirmacions perquè “s’ha de verificar si són veritat o no” i, en cas que no ho siguin, es considera que es podria estar davant un delicte de calúmnies i injúries.

El cap de Govern ha fet aquestes manifestacions al programa de Josep Cuní a SER Catalunya qüestionat sobre el comunicat d’Amnistia Internacional en què es demanava la retirada de càrrecs contra Mendoza. Espot ha incidit que a Andorra hi ha “separació de poders” i que la causa contra ella ha estat incoada per la fiscalia, “que és independent”. I ha afegit que “un batlle de forma independent dictaminarà si els fets són constitutius o no de delictes” i que, en aquest sentit, el Govern no té “res a dir o fer” ja que el poder executiu i el legislatiu són independents. “El que sí puc dir és que la defensa del dret a l’avortament a Andorra és legítima i està protegida”, i ha recordat que Mendoza ha pogut expressar-se lliurament i prendre part en manifestacions i que aquests fets no han estat perseguits. En el cas de les declaracions a l’ONU, però, ha incidit que cal comprovar la veracitat de les seves afirmacions i que en cas que siguin falses podrien ser injúries i calumnies i, en aquest sentit, ha recordat que la llibertat d’expressió no és un dret “il·limitat” sinó que cal posar-lo en consonància amb altres.

Consideració de paradís fiscal

D’altra banda, i qüestionat sobre el debat generat a Espanya pel fet que Andorra pugui ser considerada com a paradís fiscal, i tenint en compte que aquest mateix dilluns el sindicat de tècnics del ministeri d’Hisenda d’Espanya (Gestha) ha avançat que Andorra, Irlanda, Luxemburg, la República Txeca i Xipre podrien tenir aquesta qualificació, Espot ha defensat que és “poc realista” pensar que un país membre de la UE passi a ser considerat paradís fiscal. “Em sembla un contrasentit”, ha afegit, i ha destacat que aquesta qualificació “sempre” s’ha fonamentat en la transparència i “no en la competitivitat fiscal, sempre que es compleixin uns requisits mínims”. En aquest sentit, ha reiterat que el sistema fiscal andorrà és homologable i que diferents organismes internacional com el GAFI, el Moneyval o l’OCDE han certificat que “Andorra fa bé la seva feina”.

També ha incidit que en base a l’estudi ‘paying taxes’ la pressió fiscal a Andorra és del 26,5%, inferior a França o Espanya, però superior a països com Luxemburg, Croàcia o Irlanda i ha subratllat que en qüestió de competitivitat fiscal cada país és “sobirà” de decidir sempre que hi hagi els estàndards mínims. També ha destacat que les empreses o persones que venen a instal·lar-se a Andorra tenen en compte la fiscalitat però també altres elements i, quant a la repercussió mediàtica per la instal·lació al país de ‘youtubers’, ha manifestat que es tracta d’una qüestió “anecdòtica” ja que l’impacte “econòmic i fiscal per a Andorra i Espanya és relativament poc important” i, en canvi, a l’estat veí del sud pot tenir molt més repercussió que altres empreses o persones es deslocalitzin. També ha defensat la tasca de verificació que es fa sobre la residència efectiva d’aquests residents fiscals.

A l’últim, i qüestionat sobre l’obertura de les estacions d’esquí a estrangers, ha manifestat que “de moment” no es farà però ha afegit que no es descarta “que es pugui ser una mica més ambiciosos” més endavant.