Espot destaca les oportunitats que suposen els programes de la UE per a la ciutadania

Les jornades ‘L'Acord d'associació i els programes europeus: oportunitats i costos' continuaran els dies 23 i 24 de maig

Espot a la clausura de la primera jornada ‘L'Acord d'associació i els programes europeus: oportunitats i costos'.
ANA
16/05/2022
3 min

Andorra la VellaEl cap de Govern, Xavier Espot, acompanyat del secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha participat aquest dilluns a la tarda en l’acte de cloenda de la primera trobada de les jornades sobre programes europeus ‘L'Acord d'associació i els programes europeus: oportunitats i costos’. La iniciativa, sorgida de l’Acord polític, ha permès posar sobre la taula un aspecte d'interès per a la població, com són els programes europeus, i acostar a tota la ciutadania diferents punts de vista i temàtiques per poder comprendre a quins programes europeus podria accedir Andorra amb el futur Acord d’Associació i beneficiar així directament a la població.

"Els programes europeus són una de les oportunitats més grans i que poden tenir més interès per a la ciutadania però també per a les empreses, entitats i institucions que es podran beneficiar, amb l'Acord d'associació en vigor, de finançament europeu per a alguns dels seus projectes", ha destacat el cap de Govern. Les jornades seguiran la setmana que ve, els dies 23 i 24 de maig, amb cinc tallers per abordar de manera més específica sobre alguns programes, com Horizon Europa, Erasmus +, Mercat Únic, Creative Europe i Life, entre d’altres.

El cap de Govern també ha explicat que s’ha volgut apropar als agents econòmics i socials el cost que pot suposar aquesta participació per a Andorra, però també les oportunitats que es poden obrir a la societat andorrana, i d’altra banda, prospectar el seu interès en els programes per tenir més informació quan arribi el moment de la negociació sobre aquest capítol.

Espot ha posat com a exemple el programa Erasmus, que permet la mobilitat acadèmica. Actualment, els estudiants que cursen els estudis superiors a la Universitat d’Andorra o altres centres andorrans no poden accedir a aquest programa. Els estudiants de Noruega, Islàndia o Liechtenstein, països membres de l’Espai Econòmic Europeu sense una incorporació formal al procés d’integració, accedeixen al programa Erasmus+. Aquest programa no només va adreçat a joves universitaris sinó que va molt més enllà ja que cobreix els camps de l’educació, de la formació de la joventut i de l’esport. I com aquest, Espot també ha parlat d’altres programes dels que Andorra es podria beneficiar com Creative Europe o Horizon Europe.

Les jornades s’han obert amb la directora d’Europe Direct Pyrénées, Claire Sarda Vergès, qui ha exposat el funcionament de les institucions europees, ha explicat les prioritats de la Comissió Europea i com es declinen en els actuals programes europeus. També ha subratllat els beneficis intangibles de la participació als programes com l’intercanvi de coneixements i experiències i la participació en xarxes que superen l’abast nacional.

L’ex secretari general adjunt de l’EFTA, George Baur, ha detallat de quina manera els països de l’Espai Econòmic Europeu es beneficien de la participació als programes. Liechtenstein aposta pels programes centrats en educació, joventut i recerca. Ha recordat que en les darreres enquestes, el 75% dels ciutadans han valorat positivament l’associació de Liechtenstein amb la UE.

En el tercer seminari, Andreu Jordi, director d’Afers Bilaterals del Govern, ha exposat com funciona, en l’actualitat, la participació als programes europeus, en concret al programa Poctefa, en el qual Andorra ha col·laborat en un total de 45 programes amb una aportació de 2 milions d’euros des de l’inici de la seva participació. La representant de la Cambra de Comerç, Indústria i Servei, Stella Canturri, ha detallat la participació de la Cambra en el programa Pirineusmed II amb les cambres de comerç veïnes i com aquesta participació ha permès desenvolupar multitud d’activitats conjuntes.

El darrer intervinent del matí, el gerent d’Andorra Recerca i Innovació, Marc Pons, ha repassat els diferents projectes en què l’AR+I s’ha associat. Ha destacat que malgrat que la participació Andorrana en les condicions actuals té certes limitacions, la implicació d’Andorra en els projectes transfronterers té innegables beneficis.

La segona part de la jornada ha arrancat amb la ponència del secretari d’Estat, Landry Riba, que ha descrit la situació actual de la cooperació entre Andorra i la Unió Europea, així com els beneficis i limitacions del vigent Acord de Cooperació. Riba ha avançat alguns detalls de com s’està negociant la cooperació en el projecte d’Acord d’associació i ha coincidit amb la resta de ponents en que, més enllà de les possibilitats de finançament, la participació en projectes pot obrir múltiples oportunitats per a ciutadans, empreses i entitats d’Andorra.

La jornada l’ha tancat l’advocat i professor de dret europeu, Joaquim Llimona, que ha centrat la seva intervenció en el funcionament dels diferents programes europeus, els seus àmbits d’actuació i quin seria l’hipotètic cost de la participació andorrana en aquests.

stats