Xavier Espot: “El futur del país continua sent el turisme, però amb un model diferent”

Andorra la VellaXavier Espot afronta l’últim tram d’una legislatura particularment complicada a causa de la pandèmia i la crisi provocada pel conflicte a Ucraïna. L’executiu de coalició que lidera, el primer de la història del país, ha assolit fites importants com la posada en funcionament d’una línia regular entre Madrid i l’aeroport d’Andorra - la Seu d’Urgell i la millora de les relacions amb els països veïns. 

Queda menys d’un any perquè finalitzi la legislatura. Quin balanç en fa?

— Tot i que la legislatura està en un estadi molt avançat, encara ens queda gairebé un 25% per culminar-la, motiu pel qual considero que potser encara és prematur ferne un balanç global i detallat. Tanmateix, a ningú se li escapa que el mandat s’ha vist condicionat per la gestió d’una pandèmia imprevisible, que ha requerit molts esforços, però no ens ha desviat dels objectius i projectes prioritaris que ens havíem marcat, per la qual cosa m’atreveixo a pronosticar que el balanç serà globalment positiu.

Es planteja un avançament tècnic de les eleccions al desembre.

— L’únic que s’ha dit és que si tota la feina estigués enllestida, amb la voluntat de separar les eleccions generals de les comunals, es podria estudiar la possibilitat que els comicis es fessin al desembre, però jo crec que això no es pot entendre com un avançament electoral, ja que es troba dintre del marge de capacitat que té el cap de govern per fixar la data de les eleccions. Igualment, no és una decisió ferma perquè dependrà de molts factors. 

Estan destinant molts esforços a desestacionalitzar i diversificar el turisme. Quin és el propòsit que es marquen?

— La voluntat és que el país no depengui excessivament del turisme, que hem de recordar que suposa un 40% del PIB, la qual cosa confirma que no és un sector econòmic esgotat, ni de bon tros. Però també és cert que si volem ser més resilients i menys dependents d’un determinat sector, és important que siguem capaços de diversificar el teixit econòmic, sense desmerèixer el turisme, apostanthi i creant nous sectors d’activitat. I és en aquest aspecte que creiem que té potencial de creixement, fent que aquells que treballen molt a l’hivern també ho facin, de la mateixa manera, durant l’estiu. 

¿La creació de les quotes d’immigració d’estiu hi ajudarà?

— Bé, es podria entendre que hi està relacionat, però la finalitat de les quotes és donar una resposta immediata i raonable a les necessitats del teixit productiu, que, per una banda, veu com hi ha hagut una represa rellevant de l’activitat turística i, per l’altra, com hi ha escassetat de mà d’obra per respondre a la demanda. Així, igual que tenim l’obligació de donar una sortida laboral digna als residents a Andorra, també hem d’intentar flexibilitzar el nostre sistema de quotes d’immigració quan amb aquestes persones no n’hi ha prou per cobrir la demanda.

A partir de l’1 de juliol s’aplicarà la taxa turística. ¿Serà una eina per crear nous models?

— La taxa turística és un instrument de caràcter finalista que ha de permetre el finançament de més polítiques destinades al turisme de qualitat i sostenible, perquè a ningú se li escapa que si volem atreure turistes de més valor afegit, hem de fer millors campanyes publicitàries, noves infraestructures i que les actuals es diversifiquin i millorin, i tot això necessita diners. Per això la recaptació es destinarà a ajudar en la reconversió del sector, en clau de més qualitat i sostenibilitat. El futur d’Andorra continua sent el turisme, però potser amb un model diferent del dels últims 30 o 40 anys. És a dir, no tenim una capacitat il·limitada per acollir visitants i això ens ha de portar a distribuir els turistes al llarg de l’any i que siguin d’un poder adquisitiu més alt, i aquest és l’objectiu de la taxa.

¿Una de les infraestructures que impulsarà el canvi és l’aeroport d’Andorra - la Seu d’Urgell?

— Efectivament, l’orografia d’Andorra és la que és i per molt que intentem millorar les nostres vies de comunicació terrestre hi ha uns límits que no podem flanquejar, no podem foradar el nostre país i destrossar-lo mediambientalment. Això ens ha portat a fomentar vies alternatives, i la comunicació aèria és una de les que hem privilegiat. És un projecte que està demostrant que és un gran èxit, i considero que hem de continuar en la mateixa línia i, així com tenim uns vols regulars a Madrid, ara hem d’ampliar les rutes. D’aquesta manera, oferim un servei als ciutadans i fomentem aquest turisme de qualitat que vol arribar a una determinada destinació amb certa comoditat i rapidesa.

Estan en converses amb el Govern de les Illes Balears.

— Sí, hem començat a analitzar la possibilitat de connectar un vol amb les Illes Balears i, a banda, hem encomanat un estudi per examinar la viabilitat d’implementar altres rutes. La idea del Govern és desenclavar el nostre país, i en la mesura del possible volem fomentar i subvencionar econòmicament les connexions encara que les línies siguin deficitàries. Això també lliga amb el que comentàvem de la taxa turística.

Quin paper juga el futur heliport a la Caubella?

— Potser és un projecte d’un abast menys generalitzat, però és una mica el mateix, i és necessari si volem fer venir gent d’alt poder adquisitiu i volem prestar un servei de qualitat a residents i nacionals. És important tenir un heliport nacional. A banda, també té molt sentit si el connectem amb l’aeroport, pel fet que la infraestructura està molt a prop del Principat, però se situa en un país veí a una vintena de quilòmetres i, en dies de molt trànsit, el trajecte es pot acabar allargant a conseqüència de l’últim tram, per la qual cosa la connexió amb l’heliport ens permetria tancar el cercle i donar un servei de qualitat.

Quin és l’estat de les relacions amb Catalunya?

— Hem millorat les nostres relacions bilaterals amb els països de l’entorn, però també hem volgut tenir una atenció especial amb els territoris veïns, com Occitània a França i la comunitat autònoma de Catalunya, amb qui compartim la llengua i la cultura. Amb la visita que vaig fer al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la trobada que vam mantenir a Andorra, hem aprofundit la col·laboració en aspectes com la pràctica esportiva, la gestió de residus i la prevenció d’incendis i salvaments, entre d’altres.

Què suposarà l’obertura d’una delegació de la Generalitat a Andorra?

— Permetrà que el govern català tingui un punt focal al Principat on poder acabar de desplegar i teixir d’una manera més intensa les relacions de col·laboració. Igualment, no s’ha d’entendre com una qüestió política: Catalunya té delegacions en molts països i compten amb el vistiplau del govern espanyol, i per això nosaltres donem totes les facilitats perquè la delegació pugui establir-se i ser inaugurada ben aviat.

Com valoren des del Govern la investigació oberta en relació amb l’operació Catalunya?

— Nosaltres tenim ple respecte pels nostres òrgans judicials. A Andorra, com a qualsevol estat democràtic i social, la justícia actua de manera independent i, per tant, nosaltres en l’estadi actual no podem fer cap mena de valoració. Hem de ser prudents i esperar el curs d’aquesta investigació.

En quin estadi es troba la gestió del conflicte fronterer al Planell de la Tossa?

— Segueix el seu curs. Les converses s’estan desenvolupant en el marc de la comissió mixta, que està fent una feina d’anàlisi de tota la documentació d’Andorra, Espanya i Catalunya per delimitar quins són els límits. A banda, l’objectiu va més enllà de la zona pretesament conflictiva: la voluntat és acabar de determinar tota la frontera que separa el Principat d’Espanya perquè quedi plenament delimitada i eviti el potenciament de futurs conflictes. Quan tinguem el dictamen definitiu vindrà el moment que els polítics arribarem a una solució que sigui satisfactòria per a totes les parts.

Què n’opina, de la concentració de la plaça financera a Andorra?

— Crec que és un procés que segueix el curs natural de les coses i ho veiem amb bons ulls perquè ha d’atorgar més resiliència al sector bancari i financer. Nosaltres tenim unes entitats bancàries d’unes dimensions particularment reduïdes si ho comparem amb les dels països de l’entorn, per la qual cosa entenem que és natural que es concentrin. A més, em consta que les entitats bancàries, Crèdit Andorrà i MoraBanc, que absorbeixen les més petites tenen un sentiment de país i una responsabilitat social corporativa bastant consolidada, i vull creure que el procés no anirà en detriment de la preservació dels llocs de treball.

Andorra s’està convertint en un pol d’atracció d’inversió estrangera.

— Any rere any la inversió estrangera ha anat creixent, i crec que això és una bona notícia i demostra que el Principat cada cop és un país més atractiu i competitiu. I quan dic això, no parlo només de la competitivitat fiscal, sinó també d’altres aspectes com el patrimoni cultural, les altes quotes de seguretat ciutadana, el sistema educatiu i sanitari, entre tantes coses que fan que la gent decideixi venir a residir i invertir aquí. Ara bé, nosaltres també tenim clar que volem acabar de consolidar aquest procés d’inversió estrangera i diversificar-lo perquè es faci en sectors d’alt valor afegit que creïn riquesa, per la qual cosa necessitem culminar el procés d’aproximació a la Unió Europea.

Estudien la possibilitat d’implantar un model d’atur similar a l’espanyol?

— Nosaltres creiem en el model que tenim a Andorra, no contributiu i vinculat al patrimoni i als ingressos de la persona, ja que considerem que la realitat d’Espanya no és la del Principat. Tenim un dos i escaig per cent d’atur, i per això crec que no hem de crear una branca de desocupació amb un subsidi contributiu. Tanmateix, també creiem que les prestacions socials han de ser ambicioses i generoses, però per a aquells que realment ho necessiten. Per això apostem per unes prestacions vinculades a uns barems i uns llindars econòmics.

Han impulsat mesures per incrementar el poder adquisitiu de la població.

— Creiem que, davant la situació actual provocada pels estralls de la pandèmia i la crisi pel conflicte a Ucraïna, havíem de fer un pas endavant i donar resposta a les necessitats per donar un baló d’oxigen als ciutadans incrementant el salari mínim fins als 1.200 euros i els inferiors al mitjà en un 3,3%, a banda d’implantar la gratuïtat del transport públic al juliol.

Com es troben els treballs per despenalitzar l’avortament?

— La lletra de la nostra Constitució no fa possible que es pugui avortar a Andorra, però entre això i que la interrupció voluntària de l’embaràs sigui un delicte penal, potser hi ha un camí a recórrer, tot i que s’ha de fer des de la discreció i la lleialtat institucional, particularment amb el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives. I així ho estem fent