Gallardo no és el candidat d'Unió Laurediana
Oliver Alís lamenta que Liberals no els ha deixat participar en la tria del cap de llista
Andorra la Vella"Gallardo no és el candidat d'Unió Laurediana (UL) perquè nosaltres no hem pogut participar en el procés", ha declarat contundent el membre d'UL i secretari d'organització de Liberals d'Andorra (Ld'A), Oliver Alís. "I no hem pogut participar perquè no som membres de Ld'A", ha afegit. L'executiva de Liberals, de la qual forma part Alís, va anunciar divendres passat que només s'havia presentat un candidat per ser el cap de llista liberal a les pròximes eleccions generals: Jordi Gallardo. Gallardo (president del partit i vicepresident del grup parlamentari liberal) ha obtingut molts més avals dels que necessitava, ja que amb tretze firmes de militants liberals n'hi havia prou per optar a ser el cap de llista. Els membres d'UL, però, no servien com a avaladors.
Alís ha recordat que des de l'any 1997, "i amb més força des del 2001", existeix l'acord pel qual "els membres d'UL fan part de Ld'A", amb dret de vot als congressos liberals. "Sempre hem tingut una participació còmoda", ha argumentat el secretari d'organització, "però la sorpresa va arribar fa quinze dies quan ens van dir que no podíem participar en el procés d'elecció de candidat". Alís ha especificat que quan es van adaptar els estatuts del partit, l'any 2015, no es va fer constar l'acord amb UL. Per tant, ni firmes ni vots al congrés que se celebrarà el 19 de desembre per proclamar Gallardo com a candidat.
Situació compromesa
Alís no està afiliat a Ld'A, però des de fa sis mesos n'és el secretari d'organització i membre de l'executiva, "perquè el secretari general, Amadeu Rossell, em va venir a buscar". "Per a mi ha estat una sorpresa tot plegat", ha admès, "però continua anant a les executives i en faig l'acta, ningú m'ha dit el contrari". Per a Alís, és Liberals d'Andorra qui ha de decidir què fa amb els estatuts i l'encaix que vol donar a UL. "En cap moment UL ha dit que no vulgui continuar amb els acords amb Ld'A. En l'última assemblea d'UL es va acordar seguir donat suport als membres d'UL que hi ha a l'executiva liberal i als consellers generals". Un d'aquests consellers és, precisament, el president del partit i cap de llista liberal a les últimes eleccions generals, Josep Pintat. Els altres parlamentaris són Josep Majoral i Carine Montaner.
Quant a Pintat, que no ha optat a la reelecció i encara no s'ha pronunciat públicament del perquè de la decisió, Alís ha dit que sí era el candidat d'UL, bàsicament perquè encara no era el moment de triar candidat. "Volíem fer les coses en el moment oportú", ha considerat. Quan Gallardo va anunciar la setmana passada la seva candidatura, va argumentar que calia estar preparat per quan el cap de Govern, Toni Martí, convoqui les eleccions, probablement durant el 2018. Per a UL, però, "encara queda molt" i fos quan fos l'anunci, tant UL com Ld'A tenen suficient experiència com per reaccionar a temps.
En la línia del que ha manifestat Pintat en les últimes setmanes, Alís també creu que Ld'A s'ha centrat més "en els personalismes que no en el programa, s'han deixat de banda el treball de les comissions –excepte la de sanitat– i s'ha prioritzat la recerca d'un candidat". Com a secretari d'organització també ha confirmat que a l'executiva liberal la qüestió del candidat ha estat monotemàtica.
En conclusió, Alís, i per extensió UL, no entén per què ara no tenen ni veu ni vot. "Estem fora de joc", ha conclòs.
Rossell, satisfet del procés
D'altra banda, el secretari general de Liberals d'Andorra, Amadeu Rossell, ha assegurat que el procés d'elecció de candidat ha estat "perfecte", tot i que li hauria agradat que s'hagués presentat més d'un nom per continuar el joc democràtic. El dia 19, al congrés liberal, es proclamarà el candidat, Gallardo.
Rossell ha recordat que el procés s'ha fet segons el procediment establert als estatuts del partit. De fet, el secretari general volia recuperar el sistema que es va aplicar l'any 2005 quan, després de deu anys de lideratge de Marc Forné, es va escollir Albert Pintat com a cap de llista (també va ser escollit cap del Govern). Amb tot, el partit va desestimar l'opció i el procés s'ha fet segons els estatuts vigents.