Giró, Mas o Duran: la llista negra que Camacho va donar a Villarejo en el marc de l'operació Catalunya

BarcelonaL'exlíder del PP a Catalunya i actual senadora Alícia Sánchez-Camacho va donar el 2012 a l'excomissari José Manuel Villarejo una llista d'independentistes a qui s'havia d'investigar en el marc de l'operació Catalunya. Entre ells no només hi va situar l'expresident de la Generalitat Artur Mas, sinó també l'exlíder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida i fins i tot l'aleshores director de la Fundació La Caixa i actual conseller d'Economia, Jaume Giró, segons revelen uns àudios publicats a El Món. Sánchez-Camacho justifica la inclusió de Giró en aquesta llista negra dient que "s'ha tornat totalment independentista" tot i cobrar entre "400.000 i 500.000" euros l'any. "Recorda't de Giró", insistia Sánchez-Camacho mentre passava els números de telèfon a Villarejo. Giró ja ha avançat que presentarà una denúncia davant la Fiscalia pel que considera una "una vulneració greu dels drets fonamentals".

La conversa entre Camacho i Villarejo va tenir lloc el 6 de novembre del 2012, una dècada abans que Giró fes el pas a la política i quan faltaven dinou dies per a les eleccions catalanes que Mas va anticipar perquè les urnes avalessin el seu gir sobiranista. Qui, segons Villarejo i Sánchez-Camacho, també formava part d'aquest gir era el llavors líder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida, a qui la dirigent popular també va situar a la llista de polítics als quals investigar. "És un agent doble", diu als àudios Villarejo, que l'acusa de fer veure que és espanyolista mentre la gent de CiU li havia obert un compte a MoraBanc, el banc andorrà. Sánchez-Camacho arriba a dir fins i tot que caldria “defenestrar-lo i enviar-lo a l’exili”.

Les converses també se centren en la família Pujol, sobretot en Oriol Pujol, llavors secretari general de Convergència. En aquest entorn, Villarejo hi inclou Artur Mas dient que "fa la feina bruta" a Jordi Pujol i assegurant que té comptes a l'estranger, un d'ells a Luxemburg. És la mateixa Camacho qui li passa el telèfon de l'expresident. Entre les persones que també va incloure en aquesta llista hi havia l'aleshores director de La Vanguardia, José Antich, que Sánchez-Camacho vincula amb Giró; l'empresari Carles Sumarroca, llavors president de la patronal FEMCAT i que situen en l'entorn d'Oriol Pujol, i fins i tot l'exdiputat i exregidor del PP a Barcelona Enric Lacalle, a qui Sánchez-Camacho vincula amb CiU. I un dels objectius, segons reconeixen Camacho i Villarejo, era evitar la majoria absoluta de CiU en aquelles eleccions (la federació nacionalista va acabar perdent 12 diputats).

Per al conseller Giró, aquests són uns fets "de gravetat extrema" i ha criticat que mentre hi ha independentistes que estan a "l'exili", Camacho va ser "premiada" amb una cadira al Senat. També l'expresident Carles Puigdemont ha carregat contra Camacho, a qui ha acusat de ser "una miserable que es reuneix amb policies patriòtics i els passa llistes negres de persones que, si fóssim als anys trenta, haurien estat executades".

Aclarir la "intromissió en la sobirania d'Andorra"

Els àudios apareixen després que la trama andorrana de l'operació Catalunya agafés volada. La imputació de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy no ha causat gaire enrenou als mitjans de Madrid, però les formacions sobiranistes al Congrés ja han mogut fitxa. Aquest divendres, ERC, Junts, el PDECat, la CUP, EH Bildu i el BNG han registrat una sol·licitud de comissió d'investigació per aclarir la "presumpta intromissió en la sobirania d'Andorra" per part de polítics i policies espanyols. "Un subjecte de dret internacional com és l'estat espanyol, membre de la Unió Europea i que oficialment és una democràcia plena, no pot permetre's sospites d'irregularitat com les exposades i que, presumptament, haurien superat fins i tot el marc jurisdiccional estatal a fi d'atemorir i coaccionar autoritats d'un país sobirà aliè", justifiquen els impulsors.

Aquest divendres la Cadena SER, que ha tingut accés al sumari judicial, detalla com dos dels protagonistes de l'estratègia d'extorsió de l'Estat van actuar amb Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA. El llavors agregat del ministeri de l'Interior davant l'ambaixada a Andorra, Celestino Barroso, s'hi va reunir per advertir-li de la possibilitat que s'intervingués el banc i la seva filial espanyola, Banco Madrid, però no n'hi va explicar el motiu. Va ser en una trobada posterior a la capital espanyola amb l'excap d'afers interns de la Policia Nacional Marcelino Martín Blas que el directiu de la BPA va saber que la brigada política buscava informació bancària de líders independentistes a l'estranger. Una informació que, excepte en el cas de la família Pujol, no s'ha demostrat que existeixi.