El Govern obligarà per llei les empreses a no discriminar entre homes i dones

Andorra la VellaDesprés d'un consens previ amb les entitats feministes, el Govern ha presentat aquest dimarts l'esborrany del projecte de llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones, que té com a finalitat l'eliminació de la desigualtat estructural que afecta les dones per tal de garantir les mateixes oportunitats en tots els àmbits de la societat. Un dels punts destacats pel que fa al dret a la igualtat de tracte i no-discriminació per raó de sexe en el treball, segons ha explicat el secretari d'Estat d'Igualtat i Participació Ciutadana, Marc Pons, és que les empreses hauran d'elaborar registres anuals de dades relacionades amb la perspectiva de gènere, la bretxa salarial i plans d'igualtat. Aquestes xifres serviran a l'executiu per tenir un control estadístic i per implementar accions i polítiques públiques adaptades a la realitat. Així, també es determina que les empreses hauran de garantir la igualtat de tracte i no discriminació entre dones i homes, així com afavorir la igualtat d'oportunitats. En el cas de les empreses de més de 50 treballadors, les mesures s'hauran d'articular a través d'un pla d'igualtat amb una durada màxima de quatre anys, que haurà d'integrar un conjunt d'accions amb l'objectiu d'eliminar la discriminació per raó de sexe. S'està estudiant que la posada en marxa d'aquests plans ofereixin a les empreses beneficis a nivell fiscal, l'obtenció de guardons o tenir més punts de cara a una contractació pública.

Durant la seva intervenció, Pons ha assegurat que "la igualtat jurídica ja és un concepte que està aplicat, però avui estem parlant d'aspectes que tenen a veure amb la igualtat efectiva". El text estableix els principis d'actuació i les mesures adreçades a crear les condicions necessàries per erradicar la desigualtat, establint al mateix temps un règim sancionador d'infraccions. En l'àmbit de l'educació, Pons ha destacat la creació de la figura de l'agent d'igualtat, que serà la persona que tindrà l'obligació d'assumir les competències de desenvolupament de polítiques públiques amb perspectiva de gènere, sota la vigilància del ministeri competent, com també l'obligació de formar tot el personal de les administracions, en les quals s'inclou els batlles, els magistrats i els cossos especials. Aquesta serà una formació continuada i, a més, "ho incorporem com un aspecte per accedir a un lloc de treball en la funció pública". Així mateix, també s'hauran d'incorporar protocols i mesures preventives a les empreses per evitar l'assetjament sexual en el si dels llocs de treball. Precisament, la cap de l'àrea de Polítiques d'Igualtat, Mireia Porras, ha informat que durant el 2019, es van haver d'atendre dos casos d'assetjament per raó sexual o de gènere, els mateixos que s'han atès, de moment, durant el 2020. D'aquestes persones, només una va emprendre accions legals, malgrat que totes quatre "van demanar el procés de recuperació a nivell psicològic".

El secretari d'Estat també ha posat en relleu que el projecte de llei ha estat concebut com a una eina transversal, en la qual destaquen els àmbits d'aplicació en l'educació i el lleure; l'ensenyament superior i l'universitari; l'esport; la participació política; la salut; els jocs; les joguines i els videojocs; l'accés a béns i serveis, i la justícia o l'ocupació pública. La llei integra un total de 71 articles, vuit títols, dues disposicions addicionals i set disposicions transitòries. En aquest sentit, Porras ha indicat que també hi ha una tretzena de disposicions finals "que modifiquen moltes lleis", com és el cas de la de relacions laborals, la d'igualtat de tracte i no-discriminació, la de l'ordenament del sistema educatiu andorrà, la del règim electoral i de referèndum o la de la funció pública i la de sanitat. "A partir d'ara hem d'obligar els poders públics a desenvolupar legislacions pensant en aquesta perspectiva de gènere", ha afegit. D'altra banda, Pons ha explicat que el text també inclou la creació de l'Institut Andorrà de les Dones, que tindrà com a missió fonamental la promoció de la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social, en igualtat de condicions i d'oportunitats que els homes. "El concebem com un organisme autònom que pugui fiscalitzar les polítiques públiques en matèria d'igualtat i que sigui una representació de la societat civil organitzada i no organitzada", ha dit, afegint que també actuaria com a un òrgan consultiu per a les empreses i ciutadans "que en un moment donat requereixen una visió externa i fiscalitzadora per no retrocedir en els drets assolits fins a la data".

Cal destacar que aquest no és un document final. Les entitats feministes amb les quals s'ha compartit l'esborrany tindran temps fins al pròxim 17 de novembre per fer les aportacions pertinents. Posteriorment a aquest pas, està previst que el projecte de llei sigui aprovat pel consell de ministres el 2 de desembre, per la qual cosa s'entraria a tràmit parlamentari abans de les festes de Nadal.