El Govern veu "poc probable" poder ratificar l'acord d'associació amb la UE aquesta legislatura

Andorra la VellaEl Govern considera poc probable poder fer un referèndum sobre l'acord d'associació en aquesta legislatura. "Estem treballant per intentar acabar la legislatura amb el text rubricat", ha declarat el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, remarcant que la previsió és tenir un text acordat i definitiu abans de concloure aquesta legislatura, però no ratificat, ja que hi hauria unes eleccions generals entremig i "seria poc hàbil per part de tots simultaniejar unes eleccions amb un referèndum". Durant una ronda d'actualització de la situació de les negociacions sobre l'acord d'associació amb la Unió Europea, Riba ha confirmat que els dos elements que requeriran un major nivell d'interlocució i un arbitratge polític seran les comunicacions electròniques i la immigració.

Tot i així, des de l'executiu es mostren optimistes de cara el futur de la negociació amb les presidències rotatòries del Consell Europeu, sobretot, amb la presidència de França durant el primer semestre del 2022. Per tant, si durant aquest període "els temes més delicats es poden assolir i arribem a un bon acord, amb la resta, amb el temps que queda fins al final de la legislatura és plantejable que puguem tenir un text acordat", ha manifestat Riba. En aquest sentit, el secretari d'Estat, ha manifestat que en els darrers mesos hi ha hagut elements que han incidit en el calendari. A banda de la pandèmia, ha indicat que també han jugat un paper en les negociacions els canvis en les institucions europees, el Brexit, les dificultats d'aprovació dels pressupostos per part de les institucions europees o la recent situació de Suïssa que ha paralitzat les negociacions en curs amb la UE.

Pel que fa als principals esculls i temes a tractar en les següents rondes de negociació, hi ha el fet de poder mantenir un operador únic en matèria de comunicacions, com és Andorra Telecom. "Amb l'energia s'ha trobat un encaix perquè la UE ha fet un exercici de generositat per encabir-ho dins les seves normes", però això no passa amb les comunicacions electròniques, ha indicat Riba. Així, ha comentat que la normativa europea estableix que hi ha d'haver un mercat liberalitzat, el qual el Principat no té, i "estem preparant l'argumentari justificant que l'obertura posaria en risc el manteniment" de la societat publicoprivada d'Andorra Telecom. En aquest aspecte, Riba ha manifestat que per superar aquest obstacle hi haurà d'haver un arbitratge polític per trobar una solució i "en aquell moment veurem si la UE està disposada a permetre certes adaptacions", les quals "quan les formulem, ja ho fem pensant que siguin raonables i acceptades".

D'altra banda, sobre el fet que Espanya considera insuficient el sistema de protecció social del Principat, Riba ha ratificat les paraules de la setmana passada del cap de Govern, Xavier Espot, assegurant que Espanya no ho posa com a condició. "Ens han demanat dades i explicacions per veure com s'afronten les situacions de desocupació a Andorra", ja que consideren que un model contributiu seria més adequat. El model andorrà focalitza els esforços en polítiques d'ocupació i quan són insuficients, entra en joc la prestació de desocupació involuntària, ha especificat Riba, recordant que la preocupació de l'estat veí del sud és que els espanyols a Andorra no quedin desatesos. Tot i així, el secretari d'Estat, ha estat molt clar assegurant que les normes de la UE no preveuen un model europeu, i entre les diferents possibilitats que hi ha, una és molt similar a la prestació per desocupació de tipus assistencial no contributiva que té el Principat. "Entenem que el nostre model té encaix en el marc jurídic de la UE" i en tot cas, l'acord d'associació "no ha de ser un instrument que ens porti a una obligació del canvi de model", ha dit.

Situació de les negociacions de l'acord

Després de tres rondes de negociació, passat l'estiu se n'establirà unes altres tres per tractar la lliure circulació de persones i també de serveis, una de les qüestions principals de l'acord. Així, l'acord marc amb San Marino i Mònaco està un 85% acordat i quant a les qüestions bilaterals entre el Principat i la UE, dels 25 annexos, únicament dos encara no s'han començat a tractar, com són els serveis financers i la lliure circulació de capitals. En aquest apartat, Riba, ha manifestat que en la lliure prestació de serves hi volen participar amb les mateixes regles joc per tothom, i per aquest motiu, ha indicat que hi haurà una negociació paral·lela per poder tenir un prestador de darrera instància o un mecanisme de supervisió permanent. A banda de la ronda de negociacions, també hi haurà una reunió entre el cap de Govern, Xavier Espot, i la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen.