"Hem de donar resposta als grans temes que preocupen els ciutadans"

Andorra la VellaAmb la celebració aquest diumenge del Dia de Meritxell s'obre el curs polític 2019-2020. El Consell General tindrà un pes important. El desenvolupament de diferents lleis i la relació entre els tres partits del Govern, seran temes principals que segur que acapararan planes i planes en els mitjans de comunicació. L'ARA Andorra parla amb la síndica general, Roser Suñé, que ens explica la seva visió del que ha de ser el curs polític que ara comença, com ha vist els fets succeïts a l'estiu i dels primers 100 dies del seu mandat al capdavant de la institució.

Com es presenta el curs polític que comença amb la celebració del Dia de Meritxell?

És un bon inici començar amb el Dia de Meritxell, ja que forma part del nostre calendari tradicional. És la festa. Els que som d'aquí i els que arriben aquí saben que aquest dia té un valor específic pels andorrans. A partir d'aquí crec que és un curs que té característiques específiques, ja que va lligat a un govern de coalició i això significa que les dinàmiques s'han modificat. Fins ara cadascú ha anat agafant la perspectiva del lloc on està. A partir d'ara hem de començar a ser veritablement actius"

Però no creu que cal que la classe política andorrana ha de fer una reflexió global?

Hi ha moltes més coses que ens uneixen de les que ens separen i crec que la nostra missió és la de construir aquests camins que ens portin cap al futur. Ho hauríem de fer amb una col·laboració i no des de la confrontació. Amb això no vull dir que no hi hagi discrepàncies, perquè crec que en la discussió al final és on es troba la veritat. Si tots pensem igual, no avançarem en res i no ens ho podem permetre. Ara hi ha reptes importants que cal afrontar.

Sempre s'ha dit que a la classe política hi ha un pacte de 100 dies. És a dir, que no hi ha una confrontació habitual entre oposició i Govern, perquè es donen els 100 dies de gràcia per col·locar-se. Té la sensació que no se li han donat aquests dies al Govern d'Espot?

Cal dir, primer de tot, que durant els primers cent dies, si és refereix al Consell General, no hem tingut gaire feina, tot i que no hem parat, ja que durant un mes i mig hem estat fora. Tot i que la vida parlamentària ha estat aturada, hi ha hagut preguntes i demandes d'informació que s'han cursat pels procediments habituals.

Per què li han servit aquests dies a la síndica i al seu equip?

Ens ha servit a les persones que hem arribat noves per conèixer i saber quins recursos tenim i la manera de fer del mateix Consell. També les dinàmiques. Hem estat molt efectius en la creació de les estructures internes que es modifiquen després d'unes eleccions, quan hi ha canvis de persones, les comissions s'han creat molt de pressa, com també les delegacions internacionals i ja ha sortit una primera sortida de delegacions internacionals, s'han fet alguns consells, dos de preguntes de control al Govern, i el que necessita més temps de recorregut com ara els processos legislatius, les lleis, ja sigui proposicions, que venen per part dels grups, com projectes de llei del Govern.

Què es prepara per al setembre al Consell General?

En aquests moments, pel mes de setembre hi ha dues proposicions de llei, i el dia 20 acaben els criteris que ha d'efectuar el Govern, així com dues lleis que estan en període d'esmenes.

Però no creu que l'oposició ha començat massa aviat a disparar amb bala –perdoni l'expressió– al Govern?

Entenc que l'oposició fa el que ha de fer, i precisament una bona oposició ha de tenir la màxima informació per fer un bon control. Crec que el pitjor que es podria fer és voler controlar sense tenir la informació. Les demandes d'informació les entenc amb la voluntat de tenir el màxim d'informació per poder d'una manera més rigorosa fer aquest control que t'obliga el fet de ser oposició. La bona tasca de l'oposició és el que fa l'equilibri entre poders, que al final ens haurà de donar més seguretat a tots perquè el ciutadà estigui més informat. El problema és quan es cau en la temptació d'esbiaixar les coses, cosa que només porta complicacions. Però si és per tenir més informació per ser rigorós en el control, entenc que és la seva feina i no ha d'haver-hi problemes.

O sigui, podem dir que els 100 dies de rigor, ja els podem oblidar?

Crec que aquesta moratòria que es donava, igual que altres coses com la pausa de l'estiu, ja no hi és. A mi sempre m'havien dit que a l'agost no passa res, i fixa't quin estiu que hem tingut. Crec que les dinàmiques van canviant i ara estarem actius sempre.

Vostè mateixa ha volgut destacar l'estiu que hem viscut. Quina opinió en té?

Venim d'una transformació de lleis molt important. El 2011 el Govern comença les lleis que lliguen tota l'obertura econòmica, el marc tributari i així s'han creat escenaris que han fet canviar les coses. Arran d'això s'han de fer les adequacions pertinents. Malgrat això, hi ha coses que no han de passar, com l'esllavissada. Vam tenir sort que no vam tenir desgràcies personals però és un element que ens hauria de fer reflexionar sobre què podem aportar a les millores de la legislació perquè aquestes coses no puguin passar. Hem de ser més previsors i rigorosos en el control de certes actuacions.

Una altra de les polèmiques de l'estiu ha estat el cas Chato i que s'hagi posat sobre la taula la possible clarificació de la Llei de la funció pública. Com ho ha vist vostè?

La Llei de la funció pública té un primer període del 2011 al 2015, en què només es treballa un punt específic com era el de la jubilació. Després es treballa durant la legislatura passada. Era una llei complexa i mal rebuda per les persones que l'havien de treballar. Hi Ha hagut el recurs del Constitucional en què dos dels articles queden sense efecte i ara cal veure quines propostes es poden fer (que estan treballant a Funció Pública) per regular aquests aspectes.

El fet d'estar treballant aquests dos articles es pot aprofitar per fer altres modificacions?

És el que estan treballant ara i no tinc més informació però el que sí que tinc clar és que pot anar molt bé que s'aclareixin alguns conceptes.

Però, permeti'm que li demani que deixi de banda el seu càrrec i parli com a exfuncionària, veu correcte que Salustià Chato hagi rebut remuneracions sent funcionari públic?

Cal entendre i aclarir què s'entén per altra tasca. Crec que fer dues feines per a mi no és correcte. Si l'altra tasca és un suport específic a una actuació que no hi ha més gent especialitzada, amb autorització i complint el que marquen els diferents reglaments, no veig inconvenient. El que no estaria bé, segons la meva opinió, és que el funcionari abandonés la seva feina per desenvolupar aquestes tasques o entrés en competència directa amb un sector on hi ha feines.

Però tot això és molt subjectiu, no?

Les noves lleis provoquen noves situacions. De les lleis emanen nous reglaments. I aquests encara no ens els hem fet nostres. Amb això no estic excusant res. Hi ha un moment que cal entendre que el nou paquet de lleis han creat noves obligacions i que cal fer esforços màxims per adequar-nos a aquestes noves obligacions.

Però no creu que aquí també entra l'ètica i fins i tot el sentit comú, per part de la classe política?

El polític segurament hauria d'utilitzar més l'ètica i el sentit comú com també ha de ser conscient que en aquesta època precisa està en una lupa que magnifica tot el que fa.

Estem en el Dia de Meritxell. Quin és el calendari del Consell General, a partir d'ara?

El període de sessions és de l'1 de setembre fins al 31 de gener, amb la pausa al febrer. O sigui que podem dir que ja tenim distribuïts els consells de control al Govern, que seran normalment un al mes, i la resta es distribuiran en la junta de presidents quan les diferents lleis vagin seguint els processos que determinin les pròpies comissions.

D'aquí res, sense respirar, hi ha la visita del copríncep Macron.

La visita del copríncep Macron és molt important perquè és molt bo que tots els coprínceps ens visitin i tinguin un coneixement directe del territori. Que dediquin un temps a la visita del país és bo i veuran com Andorra és un país acollidor, i és capaç de donar el millor de si en una visita com aquesta.

També hi ha el punt de vista que el copríncep s'acosta al país, no?

Té una altra lectura, ja que fa visible al copríncep francès dins del territori, i així no sempre es té la visió que és aquella persona que està a París i que està molt lluny. És molt important que els ciutadans el visualitzin i ho facin fent coses a Andorra, i el visualitzin en els diferents espais que té el país.

Què li demanarà el Consell General?

Des del Consell General li demanarem que ens continuï ajudant amb les negociacions amb la UE i ens continuï recolzant en aquesta recerca de camí cap al segle XXI que fa aquest país, com moltes altres institucions europees que ho estan buscant també.

Quina impressió ha tingut de Macron en la seva darrera visita?

Quan el vaig veure a l'Elisi, el vaig trobar una persona molt informada sobre Andorra, amb coneixement i detalls importants de la situació actual del país i amb molta voluntat per ajudar en el que podia ajudar per tirar endavant en aquest camí que tots busquem.

Es pot dir que el copríncep Macron és vital pel creixement d'Andorra?

És molt important el suport del copríncep pel nostre creixement, sense la seva col·laboració i els serveis que pot dinamitzar, hi hauria coses que serien molt més complicades.

Com pot afectar al Consell General que el Govern estigui format per un tripartit?

És una de les coses que veurem en aquest curs, ho vull veure, és un dels interrogants que tinc. Pel que fa a aquest primer període, ha estat normal, no hi ha res a dir. Veurem ara, com evolucionem. Tot i l'expectativa penso que anirà bé. Crec que seran capaços de treballar perquè avancin els projectes importants pel futur del país.

Quins són aquests projectes?

Hi ha tres pactes d'estat que el cap de Govern ha comentat moltes vegades i que són eines que haurien estat d'acord per fer-les avançar entre tots.

Parli'm més concretament...

Ens falta una sessió de treball amb el Govern per coordinar-les, però sí que puc dir que estem a punt d'entrar la llei de la transparència i el bon govern. Aquesta és una llei que es porta treballant des de l'anterior legislatura i que penso que entrarà a finals de setembre o principis d'octubre.

Hi ha més lleis preparades per entrar a debatre-les a l'hemicicle?

Sí, s'està treballant amb la llei qualificada de persona i família, en la qual es va fer molta feina la passada legislatura però que no va acabar entrant perquè s'havien de treballar algunes coses. També queden pendents totes les lleis dels col·legis professionals que faltaven. Va entrar el d'arquitectes i encara falta alguna més.

A més, hi ha un altre grup de lleis que encara li queda camí per recorre abans d'entrar al Consell General, no?

Sí, però hi ha la llei d'igualtat efectiva entre homes i dones que intentaríem que s'entrés en aquest primer període de legislatura. Al Consell General no parem. Ara ens falta una reunió de coordinació amb el Govern per acabar d'ajustar els tres programes polítics dels tres partits que formen el Govern. D'aquesta manera, ens podrem coordinar perquè puguin sortir projectes de llei o proposicions de llei, ja que poden venir tant del Govern com dels mateixos grups.

No creu que durant les darreres legislatures s'han fet moltes lleis?

Crec que el que ha passat és que han estat vuit anys de voràgine legislativa, ara la gent no ho recorda. Hi havia un ímpetu per trencar unes dinàmiques de país amb noves lleis. Ara toca acabar de perfilar els reglaments.

I ara quin és la idea de la síndica general? Cal fer més lleis?

El gran exercici dels quatre anys seria assentar el que s'ha fet. Veure el que no s'ajusta i donar resposta als grans temes que preocupen els ciutadans com el tema de l'habitatge o d'igualtat on ja hi ha qüestions legislatives que s'estan treballant. No cal obviar tres temes importants com són els tres pactes d'estat: l'acord d'associació, que marcarà l'evolució del país; les jubilacions, ja que és molt important pels ciutadans, i el de la sanitat, que haurien d'aconseguir desenvolupar-lo amb la màxima coherència i amb els màxims acords possibles.

No creu que s'ha construït la casa per la teulada, ja s'han creat les lleis sense tenir els reglaments i els canals pertinents?

S'ha de ser més conscient del que implica cada llei, això crec que ja ho hem après. Penso que ara no pots entrar en matèries legislatives si no tens clar quines implicacions tindran tant de recursos reglamentaris, econòmics i humans. Sí que és veritat que hem treballat amb massa efervescència. Hem estat molt voluntariosos en regular i fer lleis però ens costa més poder executar i posar-ho en ordre de desenvolupament.

Com pot influir en el Consell General aquest acord d'associació?

Sense voler generar alarmisme, és una de les reflexions internes que farem: el que suposaria l'entrada en vigor de les directives europees que manaran de l'acord d'associació. Crec que ho hem d'analitzar perquè cal recordar que en aquesta casa treballen divuit persones.