Un informe diu que les lleis de transferències i competències tenen punts inconstitucionals i premien els comuns afins al Govern

Andorra la Vella"La llei qualificada de transferències no compleix amb la finalitat marcada per la Constitució". Certes transferències sembla que, "més que enfortir les competències comunals, busquin afavorir aquells comuns que segueixin amb major fidelitat les polítiques econòmiques predeterminades pel Govern". "S'està necessàriament posant en qüestió la seguretat jurídica". "És un tipus d'inconstitucionalitat directa ja que aquesta tipologia de transferències no tenen com a finalitat assegurar la capacitat econòmica dels comuns". "S'està oblidant al llarg del projecte de llei l'article 81 de la Constitució". "La voluntat del Consell General no pot contradir la voluntat dels comuns en els àmbits de l'exercici de les seves competències constitucionalment reconegudes".

Aquestes són algunes de les frases contundents (i descontextualitzades), que es poden llegir a l'informe jurídic que ha elaborat el catedràtic emèrit de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, Miguel Ángel Aparicio, sobre les lleis de transferències i competències. Unes lleis que estan a tràmit parlamentari (aquest dimarts acaba el període dels grups per presentar-hi esmenes), fet a petició del comú de Sant Julià de Lòria, i al qual ha tingut accés l'ARA Andorra. Aparicio ja havia treballat en el passat fent informes per aspectes legals entre comuns i el Govern, i coneix de prop la realitat andorrana.

El catedràtic assegura que els projectes de llei plantegen "qüestions inconstitucionals de fons". Per exemple, perquè el nou model que es vol assolir deixa en entredit que quedi assegurada la capacitat econòmica dels comuns en l'exercici de les competències, un aspecte que defensa la Carta Magna.

En relació a un dels punts que ja van ser polèmics durant el redactat de la nova llei de competències, Aparicio es mostra molt critic en el que anomena "efecte d'expropiació directe" que se li atorga al Govern sobre els béns dels comuns per a la execució de projectes d'interès nacional, que amb l'aprovació de la llei passaran a ser cessions gratuïtes.

Aquí estem parlant, considera el jurista, d'una "estranya interrelació" entre el funcionament de les transferències governamentals i el funcionament de les competències comunals. També pel que fa a les anomenades 'transferències de retribució sostenible', que sembla que el que busquin és afavorir els comuns que siguin més afins amb les polítiques del Govern.

D'altra banda, un dels aspectes al seu parer inconstitucionals fa referència a la part variable i proporcional de les transferències, perquè en aquest punt no hi veu proporcionalitat, i perquè no tenen com a objectiu final assegurar la capacitat econòmica dels comuns. "S'esta oblidant l'article 81 de la Constitució", que estableix la finalitat de les transferències, i el seu criteri d'igualtat i proporcionalitat, també dins les parts variables.

Tornant al punt sobre la possibilitat que té el Govern de decidir "en exclusiva" la configuració de projectes d'interès nacional, Aparicio critica que no es tingui en compte de manera vinculant el parer dels comuns. A la vegada, no veu jurídicament raonable que en cas de problemàtica, sigui el Consell General qui tingui la última paraula: "Afecta negativament el sistema constitucional de competències", assegura.

Per tot plegat, conclou amb aquesta rotunda opinió d'inconstitucionalitat, ja que es "trastoquen substancialment parts essencials en el sistema de repartiment constitucional de competències entre el Govern i els comuns".