L'escriptor Àlvar Valls, nou integrant del 'think tank' de la CUP

Andorra la VellaÀlvar Valls i Oliva ha estat presentat com un dels 18 membres del Centre d'Estudis de la Unitat Popular (CEUP) que actua com el think tank de la CUP. Els membres són persones referents en la història del moviment independentista, llibertari i sindical com August Gil Matamala, Blanca Serra, Eudald Carbonell o Mateo Seguí, entre d’altres.

El Consell Honorífic és una mostra del suport per part de militants històriques del moviment al Centre d’Estudis de la Unitat Popular, així com un reconeixement del propi espai a la trajectòria de lluita social i nacional dels seus components.

El CEUP, que es va presentar públicament el passat 16 de setembre davant de més de 300 persones, pretén ser un espai de pensament i reflexió, de formació i un centre de documentació i promoció de la memòria política del país. Així, aquesta institució va néixer amb la finalitat de ser un espai on generar eines i idees pel debat entorn del projecte de la Unitat Popular i amb capacitat pròpia per analitzar fenòmens i processos sociopolítics, econòmics i culturals. La creació del consell honorífic l'ha fet públic la CUP a través de les xarxes socials.

Valls, nascut a Barcelona l'any 1947, i amb formació en peritatge mercantil i economia, s'inicià en el món de la docència l'any 1967 com a professor de català per a adults a Òmnium Cultural, època en la qual també començà a treballar en la correcció de textos per a diverses editorials, tasca que no ha deixat mai

Paral·lelament, començà a desenvolupar la seva faceta periodística com a col·laborador en diferents revistes, com per exemple al setmanari Tele-Estel (1966-1970). Fou secretari Serra d'Or (1970-1976), revista per a la qual segueix col·laborant amb freqüència i va ser columnista habitual de diferents mitjans andorrans.

L'any 1968 fou guardonat amb el Premi Amadeu Oller de poesia per la seva obra El carro de la brossa. Poc després ingressà al Front Nacional de Catalunya (FNC), essent membre de l'escamot que realitzà una de les accions amb més ressò de l'organització. L'11 de setembre de 1971, en ocasió de la Diada nacional de Catalunya, col·locaren uns altaveus a l'Hotel Duval de Barcelona per on se sentiren proclames del FNC. L'any 1974, fou un dels autors de l'anomenat «Llibre groc», una nova declaració de principis i d'acció política del FNC. El juliol de 1977 fou detingut i acusat per la policia espanyola de formar part de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i de participar en el 'cas Bultó' el 9 de maig de 1977. Fou amnistiat el 15 d'octubre d'aquell mateix any, però la decisió del governador civil de Barcelona Rodolfo Martín Villa de revocar la sentència, el va fer emprendre el camí de l'exili a París. A la capital francesa visqué amb la família de Manuel Viusà, company de lluita al FNC. L'any 1979 traslladà llur residència a Andorra, on segueix residint amb la seva parella, la també correctora, traductora i autora, Roser Carol.

Ha estat director de les publicacions mensuals Actual (1996-1997) i La Revista d'Andorra i Pirineu (1997-1998), així com cap de redacció del Diari d'Andorra (1991-1993).

Amb molt pocs mesos de diferència, publicà dues obres narratives entre els anys 2019 i 2020. La primera sobre la independència de Catalunya, titulada El dinovè protocol (Voliana Edicions. La segona es tracta d'una obra sobre la figura de Jacint Verdaguer, Entre l'infern i la glòria (Edicions de 1984), en la qual va estar treballant durant 15 anys, i per a la qual preveu publicar dos volums més, que complementarien aquest primer. Aquesta darrera obra que li ha comportat un èxit i unanimitat entre la crítica. La informació biogràfica de Valls prové de Wikipèdia.

Dins del grup CEUP també hi ha Julià de Jòdar i Muñoz. Jòdar és escriptor, autor de la novel·la Pastoral catalana amb la qual va rebre el Premi Carlemany que atorga anualment el Govern d'Andorra. Va ser diputat del Parlament des del 2015 fins al 2016, encara que també va contribuir en les eleccions municipals del 2011 (els primers comicis de la CUP).