L'oposició demana reforçar el Tribunal de Comptes per sancionar incompliments

Andorra la VellaL'examen i votació de les liquidacions de comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’administració general, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes, així com de les societats públiques participades per l’administració general, corresponents a l’exercici del 2022, ha tornat a posar sobre la taula la petició de l'oposició que es doni les eines necessàries al Tribunal de Comptes per poder "sancionar les entitats públiques" que incompleixin la llei. Així ho ha posat en relleu el conseller general socialdemòcrata Pere Baró, que ha lamentat que és demani a la ciutadania que complexi certes obligacions i, en canvi, les entitats públiques no compleixin les seves. En aquest sentit, ha reclamat davant la cambra parlamentària que hi hagi el compromís de tirar endavant els canvis legislatius necessaris per fer possible que l'òrgan supervisor dels comptes pugui fer aquesta supervisió i sanció. També ha lamentat que l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) que lliuri els comptes de BPA, una demanda, ha reiterat, ja es va fer la passada legislatura sense èxit.

També ha estat especialment crític amb el fet que ara al 2024 s'aprovin aquestes liquidacions del 2022 el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, que ha recordat que "en 23 anys d'existència del Tribunal de Comptes no s'hagi estat mai capaç de fiscalitzar" els comptes en els terminis que estableix la llei. Així, ha manifestat que aquests comptes haurien d'haver estat aprovats el mes de novembre del 2023. I quant a les execucions ha lamentat que el Govern va "executar menys del 50% de les inversions reals previstes" i que així Andorra esdevingui "l'estat d'Europa que menys mira a llarg termini, no intenta solucionar els temes del demà". Pel que fa a als incompliments, s'ha sumat a les crítiques del PS quant als comptes de BPA i certes qüestions com el seguiment pressupostari, les signatures mancomunades, o les contractacions directes.

Tant des de la majoria parlamentària com des del Govern s'ha respost les crítiques de l'oposició. Així, el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, ha remarcat que no és cert que l'AREB no compleixi la llei, ja que té un règim especial que és d'aplicació per sobre del règim general i que el Tribunal de Comptes no es pot ingerir en les facultats administratives de l'AREB. En aquest sentit, ha demanat als consellers si el que es vol és que es fiscalitzi les entitats privades i els fons privats i ha reblat que "no és una qüestió d'opacitat" sinó de saber quin model de fiscalització es vol.

Des de la majoria la consellera demòcrata Meritxell López ha defensat que al llarg dels anys s'ha anat constant una "disminució" dels incompliments i ha posat com a exemple el programa que el Govern va posar a disposició de setze entitats de dret públic per al control de la gestió financera i pressupostària per donar resposta als comentaris del Tribunal de Comptes sobre el fet que certs organismes no tenien mecanismes per al seguiment de l'execució pressupostària.

I en el cas específic d'Andorra Recerca i Innovació, els comptes de la qual no es poden aprovar, López ha volgut remarcar que és perquè va comptabilitzar entre els seus actius el terreny del Prat de la Farga, propietat del Govern una situació regularitzada pi que en cap cas suposa un mal ús dels diners públics.

També sobre la reducció dels incompliments, els ministre de Finances, Ramon Lladós, les ha volgut quantificar amb dades: el 2009 els incompliments de l'administració general eren 82 i el 2022, 33. I quant a les crítiques d'Escalé per la poca execució, Lladós li ha volgut recordar que Andorra "va ser un dels països que més ràpid va sortir de la Covid" a la qual cosa Escalé li ha respost que això ha estat normal en economies com l'andorrana.

Entitats financeres més resilients davant els riscos

Les divergències que hi ha hagut en les votacions de les liquidacions dels comptes del 2022, no han estat presents en el debat per a l'aprovació, per unanimitat, al projecte de llei de modificació de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Tal com ha defensat Lladós, aquest text, que suposa un "pas més en l'homologació i l'enfortiment" de la imatge d'Andorra, s'emmarca en el compliment de l'acord monetari i suposa que les entitats bancàries introdueixin "noves obligacions" per ser més "resilients" davant requisits de capital addicional. Així, ha manifestat que aquesta modificació, que suposa l'adopció d'una directiva de la UE, suposa que les entitats seran "més forts davant possibles xocs futurs". Malgrat que es tracta d'un text "molt tècnic", Lladós ha manifestat que significa, entre altres, que les entitats hagin de tenir requisits de capital addicional per cobrir determinats riscos o un major control sobre els riscos en els tipus d'interès així com un "major detall en la divulgació" sobre aquests riscos. El conseller de Concòrdia Pol Bartolomé ha aprofitat aquesta aprovació per palesar que cal una "reflexió" sobre els recursos que tenen els consellers per "complir les tasques de control" i "sobretot" davant "textos tan complexos com aquests".