L'oposició reclama mesures "valentes i fermes" en matèria d'habitatge

Andorra la VellaEl curs polític ha arrencat amb el tema de l'habitatge com un dels principals cavalls de batalla entre les diferents formacions polítiques. Així s'ha pogut evidenciar en la primera sessió de Consell General després de les vacances parlamentàries en què aquest tema ha estat motiu de debat entre majoria i oposició. De fet, l'habitatge ha centrat el debat tant en el segon dels punts de l'ordre del dia, l'informe anual del raonador del ciutadà al Consell General corresponent al 2023, com en el nomenament de dos membres del comitè director de l'Institut Nacional de l'Habitatge. Els grups parlamentaris socialdemòcrata i de Concòrdia han aprofitat, de fet, aquests dos punts per reclamar a l'executiu mesures "valentes i fermes" per trobar una "solució duradora" a la problemàtica de la falta d'habitatge a preu assequible.

D'aquesta manera, i tenint en compte que l'informe del raonador del 2023 evidenciava un increment dels dossiers tractats i que la gran majoria tenien a veure amb l'habitatge, des de l'oposició s'ha criticat que això sigui fruit "de la inactivitat i la mala presa de decisions" del Govern i els grups de la majoria. Així ho ha posat en relleu el conseller socialdemòcrata Pere Baró, que ha lamentat una política "curtterminista" per part de l'executiu i que la "inactivitat" provoqui que s'estigui a "anys llum" de les solucions que ja es comencen a albirar en altres països. I ha destacat que la llei òmnibus tampoc serà una solució perquè ha manifestat que es tracta d'un text que novament cau en la visió curtterminista i que només aporta "pegats" amb la qual cosa quan s'hagi d'aplicar des de la majoria s'adonaran que "cal fer més". I en aquest sentit ha volgut posar com a exemple el que ha passat amb la limitació a la inversió estrangera, que no ha suposat un fre al fet que els estrangers inverteixin en immobles.

Al seu torn, la presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, ha manifestat que l'augment de dossiers "posa de manifest" la problemàtica de l'habitatge i ha subratllat el fet que de les dades se'n deriva que es tracta d'un problema que no només afecta persones nouvingudes amb dificultats per trobar habitatge sinó a persones "ja arrelades" i que veuen que la seva estabilitat al país "perilla". I ha volgut incidir que precisament aquestes dificultats en l'habitatge fa que sectors com l'educació i la sanitat tinguin molts problemes "per cobrir vacants" tal com ha evidenciat, sense anar més lluny, el ministre d'Educació, Ladislau Baró, aquesta mateixa setmana. Segués ha destacat que l'habitatge serà "un dels grans temes" i un dels "principals neguits" que afronta el país i per això ha remarcat que cal que la llei òmnibus pugui aportar mesures "valentes i fermes". I ha apuntat alguns dels aspectes que Concòrdia defensa, com aturar la inversió estrangera, incrementar impostos o moderar el creixement demogràfic.

Des de la majoria, el president del grup parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, ha volgut destacar que si el Govern no hagués pres mesures els dossiers tramitats pel raonador en matèria d'habitatge encara serien més i ha emfasitzat que "no poden admetre" que s'afirmi que l'executiu no ha pres mesures. Així, si bé ha admès que potser en calen més, també ha recordat el que preveu la llei òmnibus i ha apel·lat a trobar l'equilibri entre les necessitats d'arrendataris i arrendadors.

En el punt que ha servit perquè els membres del comitè director de l'Institut Nacional de l'Habitatge proposats pel Govern i els comuns, Marta Alberch i Lluís Ginjaume, hagin estat nomenats amb el vot favorable de tot l'arc parlamentari, les crítiques a l'acció del Govern tampoc han faltat. Així, Baró ha lamentat que des de l'anterior direcció es fes palesa la "poca voluntat política" de dotar l'institut del rol que li correspon i també de la "importància" que ha de tenir. En aquest sentit, ha criticat que l'executiu "no fa ni deixa fer" i ha tornat a reiterar la visió dels socialdemòcrates que aquest organisme hauria de ser un observatori, ja que l'acció política sobre l'habitatge hauria de recaure en un ministeri "exclusiu" d'habitatge o bé en un departament, al qual "el primer Govern demòcrata va tancar la porta". Ara ha desitjat que es deixi "treballar la institució" després d'un temps en què s'ha evidenciat, ha dit, una "manca de confiança de l'executiu" en l'INH.

Al seu torn, la consellera de Concòrdia Maria Àngels Aché ha manifestat que espera que l'institut pugui prendre decisions que "ajudin" la població "no només a construir cases sinó llars". En aquest sentit, ha reiterat que el problema de l'habitatge és "cada cop més urgent" i que és necessari que l'institut dugui a terme accions "coordinades" amb el Govern i els comuns per garantir la seva eficàcia. I ha recordat que la titular d'Habitatge, ConxitaMarsol, es va comprometre a reforçar-ne el rol. En aquest sentit, ha reclamat accions concretes, una major coordinació entre institucions i que serveixi per implementar "mesures tangibles".