Gallardo lamenta la manca de voluntat de Pintat i els altres consellers per arribar junts a final de legislatura

El grup parlamentari liberal inicia una "nova etapa" amb el mateix compromís i ganes de treballar

D'esquerra a dreta, Judith Pallarés, Jordi Gallardo i Ferran Costa, en la roda de premsa d'aquest dimecres. / E. J. M.
E. J. M.
13/12/2017
4 min

Andorra la VellaSorpresa i incredulitat, però amb respecte. Així s'han pres els consellers liberals Jordi Gallardo, Judith Pallarés i Ferran Costa la decisió de Josep Pintat, Carine Montaner, Josep Majoral, Carles Naudi i Joan Carles Camp d'abandonar el grup parlamentari liberal. Gallardo ha admès les diferències en el si del grup, però ha lamentat "la manca de voluntat per arribar junts al final de la legislatura". Amb tot, el conseller ha subratllat que "som tres que creiem en el projecte liberal" i el seguiran defensat des de la tasca parlamentària.

Unes hores després que Pintat i els quatre consellers anunciessin el trencament del grup, Gallardo, Costa i Pallarés han comparegut per donar les seves explicacions. D'entrada, els liberals no entenen que l'argument sigui l'abstenció de Gallardo en la votació dels projectes de llei de transferències i competències comunals, ja que va passar "fa dos mesos i ja estava superat". Sembla que després del desencontre, els membres del grup van acordar passar pàgina i seguir treballant, i que ara els ho retreguin els "sobta".

Gallardo ha recopilat els fets: al juny, després de la feina en la taula tripartida, Liberals va decidir donar suport a les lleis, si no passava res d'extraordinari, però va passar. L'informe Aparicio i els contrainformes encarregats pel Govern van posar en dubte la constitucionalitat de les lleis. Com que dins del grup no es posaven d'acord en el posicionament a prendre a l'hora de votar, van decidir aportar els vots mínims necessaris i la resta abstenir-se. Els sí els havien d'aportar Pintat, Camp i Gallardo. Però quan la consellera independent Sílvia Bonet va advertir que el seu vot seria favorable, Gallardo va decidir abstenir-se, ja que el seu vot no era imprescindible. A més, ha assegurat que si hagués hagut de votar sí –o Costa o ell–, hagués dimitit i deixat el grup i el Consell General, "per coherència".

El fins ara vicepresident del grup parlamentari liberal i president del partit ha matisat que des del partit "mai hi ha hagut pressions al grup parlamentari, només s'ha expressat el malestar pel sentit del vot i hem demanat més lideratge". Gallardo ha opinat que el grup és una "coalició" en què, fins ara, hi havia diverses sensibilitats –liberals, UL i independents– i, potser per això, els comentaris des del partit s'han interpretat com pressions. Pintat també ha criticat que un càrrec del partit formés part del grup, mentre que el sector Gallardo veu bé la interrelació.

Procés inclusiu

Una altra crítica de Pintat ha estat el procés per escollir el candidat liberal, que ha considerant "excloent" ja que ha deixat els membres d'Unió Laurediana (UL)i els independents sense dret a participar. Gallardo ho ha negat i ha recordat que el secretari general de Liberals, Amadeu Rossell, va proposar el reglament que es va fer servir per escollir el relleu de Forné, "un procés inclusiu en què es permetia el vot dels afiliats i dels independents, amb càrrec o sense, és a dir, un procediment obert i participatiu". Però, segons Gallardo, van ser els membres d'UL a l'executiva que van "rebutjar" el procediment i van exigir que es complissin els estatuts del partit, que només permeten participar els afiliats. Per tot això, els liberals no entenen per què UL es manifesta sorprès.

D'altra banda, els consellers han reiterat que a la primera persona a la qual se li va oferir ser cap de llista va ser a Pintat, però aquest ho va rebutjar perquè considerava que ara no era el moment. Gallardo ha argumentat que el partit, des del mes de maig, té molt clar que el candidat s'ha d'escollir amb temps, ja que les eleccions poden ser el juny o el desembre del 2018, o l'abril del 2019, i s'ha d'estar preparat per a tots els escenaris. Els liberals no creuen en escollir un candidat i una llista un mes abans dels comicis, sinó que volen arribar a la ciutadania, a l'electorat, i evitar l'alta abstenció. L'estratègia correspon a la nova manera de fer política que vol Liberals: "Si ens equivoquem ja es veurà, però creiem que hem d'evolucionar i adaptar-nos a la societat, per no quedar-nos fora". "Tothom es posa les mans al cap per l'abstenció, però no siguem hipòcrites, no podem seguir fent les coses de la mateixa manera", ha puntualitzat Costa.

Canvis en el grup i en el partit

Finalment, els tres membres del nou grup parlamentari liberal han reconegut que ara tindran més feina, però han garantit que seguiran treballant pel projecte liberal. També han manifestat que esperen que la reorganització al Consell General es resolgui "amb celeritat per no bloquejar l'activitat parlamentària".

Pallarès, que es va presentar a les últimes eleccions generals amb Carles Naudi per la Massana, ha advertit que es manté dins de la plataforma massanenca Ciutadans Compromesos i que amb Naudi seguiran treballant pels interessos de la parròquia. De pactes i aliances electorals ja se'n parlarà quan arribi el moment. De fet, Gallardo ha subratllat que "no hi ha ni hi haurà cap pacte preelectoral amb DA, ni nacional ni parroquial". Tampoc s'ha discutit l'oferta d'SDP de formar llistes parroquials conjuntes.

Quant al partit, a l'executiva hi ha tres membres d'UL i Gallardo entén que el més coherent seria que pleguessin, però no ha rebut cap comentari al respecte. Pintat i Montaner ja han anunciat que es donen de baixa de Liberals.

stats