La llei d'igualtat obligarà les empreses a presentar un registre de bretxa salarial

Andorra la VellaMalgrat els endarreriments que la pandèmia ha provocat en la redacció del text, el consell de ministres ha aprovat finalment aquest dimecres el projecte de llei per a l'aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i oportunitats i a la no discriminació entre homes i dones, que està previst que entri a tràmit parlamentari durant els pròxims dies després d'haver modificat alguns aspectes gràcies a les més de 80 aportacions i propostes que han fet entitats i associacions. D'aquesta manera, tal com ha recordat el secretari d'Estat d'Igualtat i Participació Ciutadana, Marc Pons, els objectius de la llei es basen en crear les condicions necessàries per assolir la igualtat, fer efectiu aquest dret bàsic i "assolir una societat més justa", establint un règim sancionador.

En l'apartat referent als registres públics que presenta el text, s'incorpora que l'administració i les empreses hauran de traslladar a l'Observatori de la igualtat dades com la perspectiva de gènere, el registre de bretxa salarial, els plans d'igualtat o els protocols d'abordatge i prevenció de l'assetjament sexual i de gènere. Tots aquests documents s'enviaran de forma anònima.

A més, Pons ha assegurat que la llei incorpora, a banda de mesures relatives a l'educació com la figura d'un agent d'igualtat o l'obligació de formar el personal de les administracions (inclosos batlles, magistrats i cossos especials), la creació de l'Institut Andorrà de les Dones, que "vindrà a ser un òrgan que, de forma autònoma, tindrà les funcions de vetlla i d'impuls de les polítiques públiques relacionades amb la igualtat de gènere". Aquest òrgan podrà, a més, impulsar campanyes, assessorar empreses o fer pedagogia a la societat. "Ens estem dotant de mecanismes que ens obliguin a tirar endavant", ha remarcat Pons.

Pel que fa a la bretxa salarial, el secretari d'Estat ha dit que es tracta de fer aflorar totes aquelles desigualtats que hi puguin haver en l'àmbit laboral, com és el cas de les hores extra, en què tradicionalment els homes han tingut més disponibilitat que no pas les dones. "Aquests petits factors que poden semblar inofensius, a la pràctica també es considera bretxa salarial", ha dit. Amb aquest recull anònim d'informació, per tant, "veurem, percentualment i per sexes, quina és la proporció de població" que pot patir aquesta desigualtat.

El text aprovat pel Govern esdevé una eina transversal que s'aplica a molts àmbits de la vida, com ara l'economia, la cultura o la política. Es destaquen algunes esferes, com per exemple l'educació i lleure; l'esport; la participació política i social; els jocs, joguines i videojocs; la creació artística o l'ocupació pública. Els principals subjectes obligats en la normativa són l'administració pública –com a prestadora de serveis a la ciutadania i com a entitat ocupadora a través de la funció pública–, les empreses privades i les relacions laborals en el seu interior; i els mitjans de comunicació, empreses de publicitat i audiovisuals, entesos com a agents de transmissió d'una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes.