La llei de la funció pública estableix que en un any es reguli el teletreball
El text recupera la definició de funcionari, determina la jornada laboral en un màxim de 1.800 hores a l'any i incorpora la contractació per períodes durant l'any
Andorra la VellaLa modificació de la llei de la funció pública que el Govern ja ha entrat a tràmit parlamentari preveu la regulació del teletreball per via reglamentària en el termini d'un any. De moment, cal recordar que és vigent la regulació que l'executiu va impulsar en plena pandèmia, fins al 31 de desembre, una data que es podria prorrogar. L'actual ministra d'Administracions Públiques i Participació Ciutadana, Trini Marín, i l'anterior responsable de Funció Pública, Judith Pallarés, han comparegut per explicar els principals canvis que s'han fet a la llei i han aclarit que de moment, a hores d'ara, no hi ha molts funcionaris que acollits al teletreball, un aspecte que tal com ha destacat Pallarés, per regular-lo "passarà pels recursos econòmics que es puguin fer, dels recursos" disponibles, sobretot per les eines informàtiques que es puguin oferir des de l'administració. Cal destacar que la llei recupera la terminologia de funcionari i treballador públic interí o que fixa la jornada laboral per llei en un màxim de 1.800 hores. A més, "reforça la representació dels sindicats" en òrgans com el de selecció.
Marín ha recordat que aquesta modificació dona resposta a la sentència del Tribunal Constitucional per a l'adaptació de dos articles, el referent a la composició del comitè tècnic d'organització i gestió, que inclourà els sindicats que podran tenir veu però no vot; i el relatiu a la jornada laboral que queda ara fixada per llei en un còmput anual màxim de 1.800 hores. A més, i fruit de l'experiència de l'aplicació de la llei, tal com ha comentat Marín, s'han introduït altres modificacions que s'han vist que eren necessàries. Tant la responsable de Funció Pública com la seva predecessora han destacat que aquest text és fruit del treball amb els actors implicats "sindicats, comuns i grups parlamentaris" i també del "consens" entre les forces polítiques que conformen la coalició. "Millora certes parts que s'han pogut consensuar dins el que són les forces polítiques de la coalició", ha subratllat Pallarés.
Tal com s'ha esmentat, un dels aspectes que desenvoluparà la llei és el teletreball i en aquest sentit, Pallarés ha destacat que fins ara ha estat una opció voluntària a la qual molts treballadors es van acollir durant l'impacte més dur a la pandèmia, la qual cosa va "permetre veure la demanda" que hi havia i també "diferenciar casuístiques". Ara sembla que la demanda ja no és tan elevada, tal com ha puntualitzat Marín. El Govern valorarà aquesta experiència amb el teletreball per treballar el contingut del text reglamentari i mentrestant, com s'ha indicat, es podria prorrogar el text vigent.
Més enllà de les adaptacions que calia introduir a la llei per respondre a la sentència del Constitucional, es recupera la definició de funcionari (el personal fix i de relació permanent amb l'administració) i treballadors públics interins (els eventuals). A més, s'hi inclou la reserva de places pels nacionals andorrans –seguint la norma UE–, per a certes places com els cossos especials i el cos diplomàtic i s'estableix que els edictes de mobilitat entre administracions es faran en segona convocatòria per facilitar la promoció interna i la carrera professional.
També es determina que els sindicats actuaran com a observadors amb veu i sense vot en els comitès tècnics de selecció de personal, amb la qual cosa hi haurà un representant del cos corresponent cada vegada que hi hagi un edicte. Igualment es fan millores en l'articulat sobre el procediment disciplinari i s'amplia a totes les administracions la possibilitat d'acollir-se a programes d'ocupació específics amb acords entre entitats. En aquest sentit, Pallarés ha destacat que caldrà definir qui finança aquestes places i que llavors es faran convenis entre administracions per determinar aquesta qüestió.
A més, en el nou redactat s'hi inclou la possibilitat d'excedència amb reserva de plaça als treballadors públics que hagin de fer entrenaments per representar el país en esdeveniments esportius professionals i s'hi incorpora la contractació per períodes durant l'any amb la figura del treballador fix discontinu. Això permetrà, tal com ha detallat Pallarés, un "estalvi per a l'administració", ja que no caldrà fer edictes cada any per cobrir determinades places com per exemple els equips de manteniment hivernal de carreteres o els treballadors de museus a l'estiu. Aquestes persones podran passar la prova una vegada i formaran part d'una borsa a la qual poder recórrer quan es requereixi cobrir vacants.
També es regularitza la plaça de secretaris de ministres que seran nomenats i s'inclou l'opció de fer un procés de selecció per designar directors.
La modificació legislativa atorga competències sobre la valoració de les incompatibilitats al comitè tècnic d'organització i gestió amb la participació dels sindicats. I s'accepta una revisió de l'accés a una segona ocupació laboral i es modifica el llindar del 120% a un salari igual o inferior al salari mitjà interprofessional.
Marín ha incidit en què la voluntat d'aquest text és que la "contrapartida" sigui "una atenció ciutadana millor" i també una adaptació a tot el procés de digitalització de l'administració. Al seu torn, Pallarés ha destacat que el text es va entrar a tràmit parlamentari el divendres i que el "desig" de l'executiu és que pogués ser debatut en el proper període de sessions.
