Les lleis de competències i transferències, al TC

Andorra la VellaTal com ja es va avisar durant la sessió del Consell General, on es van aprovar les lleis de competències i transferències, part de la minoria ha portat alguns punts de les lleis comunals al Tribunal Constitucional perquè aquest determini si compleixen els marcs legals de la Carta Magna. Després d'algunes reunions, finalment els tres consellers del grup socialdemòcrata, Pere López, Rosa Gili i Gerard Alís, el representant d'SDP, Víctor Naudi i dos consellers liberals, Jordi Gallardo i Ferran Costa, han estat els encarregats de signar els papers per interposar el recurs al TC.

Ho han fet esgotant el termini previst, ja que aquest divendres era l'últim dia per poder-ho fer i ha estat el moment escollit per entrar la demanda al tribunal. Ara el TC té dos mesos per emetre un veredicte total, parcial o refusar la demanda de la minoria. Mentrestant, les dues lleis i els punts presentats a l'alt tribunal continuen en vigor.

Aquest pas se sustenta, bàsicament, arran de l'informe que el catedràtic emèrit de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, Miguel Ángel Aparicio, va realitzar el passat mes de setembre a demanda del comú de Sant Julià de Lòria i que posa en entredit la constitucionalitat dels textos aprovats pel Consell General. D'aquesta manera, els sis consellers generals han presentat dos recursos d'inconstitucionalitat. El primer fa referència a la Llei qualificada de delimitació de competències. En concret, se centra en la modificació dels apartats 6 i 7 de l’article 4 de la llei original i de l’article 6.

Així, en l’apartat 6, es dona Govern la potestat de demanar als comuns la cessió obligatòria de terrenys per a la construcció de determinades infraestructures considerades com d’interès general com ara centres escolars i universitaris, equipaments sanitaris, esportius o edificis administratius, entre altres. El recurs posa en relleu que “es reconeix aquesta prerrogativa governamental en qualsevol àmbit i sense cap limitació”, el que permetria a l’executiu “fer i desfer” i, per tant, pot “condicionar les competències que la Constitució reconeix als comuns”. Així ho ha explicat el PS a través d'un comunicat fet arribar a la premsa.

Pel que fa al recurs sobre la llei de transferències als comuns, aquest se centra en els punts del text que introdueixen nous criteris per al repartiment dels diners que el Govern ha de transferir a les corporacions parroquials. En el recurs, els signants del recurs recorden que la nova llei estableix criteris com ara pernoctacions, compliment d’obligacions vinculades al cadastre i a la separativa d’aigües o la realització d’inversions econòmiques i mediambientals. Aquests, alerta el recurs, “afavoriran unes parròquies respecte a les altres i, per tant, ho faran trencant el principi d’igualtat entre elles”.

També s’estaria incomplint la Carta Magna quan es parla de la partida de transferències que ha de ser proporcional segons la població, l’extensió del territori i altres indicadors. “A la vista de les disposicions de la llei, no es pot pas afirmar que aquesta segona partida sigui proporcional”, afirma el recurs. En definitiva, s’entén que aquests criteris acaben “limitant l’autogovern dels comuns” i, fins i tot, en alguns casos “actuen com a vertaderes normes sancionadores”, diuen.

Amb aquest últim pas fet per la minoria, es continua el litigi en relació a les lleis de competències i transferències i que semblava que amb l'aprovació definitiva al Consell General podia quedar apartat. Ara, li toca al TC pronunciar-se sobre la possible inconstitucionalitat dels textos comunals.