López recrimina a L'A que faci de “crossa” d'un govern “absolutista i autoritari”

Andorra la VellaAmb un discurs que recull gran part de les línies mestres destacades durant la campanya electoral, el candidat a cap de Govern pel PS, Pere López, s'ha presentat al debat d'investidura ja sabent que la seva candidatura no tiraria endavant i després d'escoltar el discurs del candidat Demòcrata, Xavier Espot. Amb un rerefons molt marcat pel canvi de rumb liberal, el socialdemòcrata ha insistit que la societat andorrana està cada cop “més fracturada”, on hi ha una gran manca de “cohesió social” i on els pensionistes i treballadors “en situació de precarietat” han estat “del tot invisibles” a ulls del Govern de DA els darrers vuit anys. Una fractura social que per López es representa entre treballadors públics i privats amb l'aprovació de la modificació de la Llei de Funció Pública, entre aquells que “voten i els que no ho poden fer” i per la degradació de les institucions i “l'anul·lació” del paper d'aquestes quan s'han “nomenat persones amb carnet [taronja] per presidir tot els òrgans que han estat possibles”.

Davant d'aquesta situació, el candidat de la rosa ha argumentat que la ciutadania es va expressar el 7 d'abril a favor “d'un canvi polític malgrat la posició dominant de DA en les administracions i els mateixos auguris que els feien estar convençuts que revalidarien si no ampliarien la majoria absoluta”. És per això que López no entén el futur govern de coalició entre Demòcrates, Liberals i CC, més encara tenint en compte que PS i L'A es van presentar conjuntament a les llistes parroquials per fer fora els taronges del govern. “Alguns semblen haver oblidat que es presentaven amb projectes de govern alternatius” i ha citat el lema liberal durant la campanya: “Altres formes de fer, altres formes de ser”. Ha denunciat que, “d'esquenes als ciutadans”, aquestes formacions “han pujat de forma forçada al carro d'una governabilitat a qualsevol preu i fent de crossa d'un govern absolutista, autoritari, opac, mal gestor, sense planificació ni avaluació, amb actituds i accions que s'allunyen de servir i afavorir l'interès comú”.

Mesures socials

Per tot això López ha presentat un programa, dividit en deu punts, que tiraria endavant un “govern de canvi” i que recull molts dels aspectes expressats en campanya electoral, a la vegada que han fet alguna picada d'ull a la terceravia, que també quedarà a l'oposició. És per això que ha parlat, en l'apartat referent a l'acord d'associació amb la Unió Europea, de “reconduir de forma efectiva les negociacions” i demana “sinó una aturada, una pausa en les negociacions”, un fet que el grup parlamentari liderat per Josep Pintat ja reclamava la legislatura passada. López argumenta aquestes posicions a causa de la “informació amagada als ciutadans i als preacords no explicats”. Per això proposa implicar a tot l'arc parlamentaris, ciutadania i actors econòmics en una taula de treball mixta i crear una comissió legislativa 'ad hoc' al Consell General.

Sobre la fiscalitat, ha insistit amb la necessitat que les sicavs i els dividends tributin ja que aportarien entre un 30 o 40 milions a les arques de l'estat. També ha apuntat que caldria tirar endavant una comissió de supervisió i control de risc del sistema financer, un punt també demanat per terceravia. L'apartat on més s'ha estès el discurs de López ha estat amb la política social i de serveis públics on ha assenyalat que la “falta de valentia i l'amiguisme” han perpetuat “actuacions nefastes” en el sistema de salut. Ha posat sobre la taula la necessitat d'acabar “amb l'actual estructura de funcionament del SAAS” perquè és “massa gran, inaccessible i obscur”. També ha proposat la incorporació dels psicòlegs i dels dietistes a la cartera de serveis de la CASS així com la universalització del tercer pagador. Ha parlat de la necessitat d'implementar l'educació pública gratuïta des del 0 anys així com la reducció de “l'enorme proproció” de personal eventual al cos especial d'Educació.

Encara en matèria social i de serveis públics ha apuntat la creació d'un pla integral de dependència i atenció domiciliària així com la necessitat d'apujar les pensions mínimes després de 40 anys cotitzats fins a fer-los equiparables als salaris mínims i, precisament, apujar el salari mínim fins als 1.200 euros. Tot un seguit de mesures que López ha defensat que “el senyor Espot, ni DA, ni molt menys encara una potencial coalició taronja-blau-lila poden garantir” i que ho faria amb el 75% dels beneficis de les parapúbliques i amb els diners recaptats dels canvis fiscals abans esmentats.

Un altre punt en què el candidat socialdemòcrata ha invertit temps del discurs ha estat en la problemàtica de l'habitatge de lloguer on ha proposat l'elaboració d'un Pla pel dret a l'habitatge d'Andorra 2019-2025 que recolliria, entre altres, la creació d'habitatges de titularitat pública i a preu assequible. En la plana dels drets laborals ha assenyalat la necessitat de ratificar i signar els dotze convenis pendents de l'OIT així com adoptar aquells articles que encara resten d'aplicació de la Carta Social Europea. En aquest apartat ha recordat que pel PS continua sent “una indecència” l'acomiadament lliure sense cap causa, i en la plana de l'avortament ha apuntat la necessitat de treure Andorra “de la postura més misògina i medieval”. Ha reclamat la doble nacionalitat, la voluntat d'anomenar la unió entre dues persones casament, independentment del sexe o orientació religiosa. També ha tingut paraules per reclamar la igualtat i equitat de gènere amb l'establiment de mesures i actuacions per donar les mateixes oportunitats i ingressos tant a dones com homes.

En clau econòmica, López ha denunciat que l'obertura “no ha donat els resultats promesos” i, a més, “s'ha convertit en competència quasi deslleial i directa dels sectors més madurs del país”. Finalment, en clau d'obertura de les institucions i la democratització del país, el candidat del PS ha proposat que un 15% del cens electoral pugui demanar consultes populars així com també que els membres del Consell Superior de la Justícia i del Tribunal Constitucional no puguin haver tingut cap càrrec polític previ durant els darrers deu anys anteriors.