Més electors, menys participació

Andorra la VellaUn total de 27.823 persones estan cridades a votar a les properes eleccions comunals del dia 15 de desembre. Aquesta xifra suposa un 109% més d'electors que els que hi havia l'any 2001, quan es van començar a enregistrar i a recollir les dades. Per aquells principis de segle, 13.342 persones tenien dret a vot. Tot i anar augmentat el nombre d'electors, la participació en les comunals ha anat disminuint progressivament, sobretot a partir del 2007, quan va caure fins a 6 punts, i continuant amb la davallada el 2011 i el 2015, quan ja van coincidir les eleccions generals i les comunals en un mateix any. Fins a les eleccions del 2011, la participació s'havia mantingut per sobre del 70%, i a partir d'aleshores, s'ha enregistrat una participació del 64,77% el 2011 i de tan sols el 60% el 2015.

Pel que fa al nombre d'electors, que s'ha duplicat en menys de vint anys, la parròquia que ha experimentat un major creixement ha estat la Massana, localitat que ha vist augmentada en un 153% la seva població amb dret a vot. Fins a 3.125 persones estan cridades a les urnes aquest desembre, respecte a les tan sols 1.235 que ho van poder fer el 2001.

Ordino és la segona parròquia que més ha crescut al llarg d'aquest temps amb un 142% més de votants, seguida d'Encamp, que ho ha fet un 117% més. Les xifres d'Ordino mostren el canvi dels 740 electors inicials respecte als 1.790 que hi ha actualment, i pel que fa a les dades d'Encamp, s'observa el canvi de passar dels 1.845 electors fins a un total de 4.000. Totes aquestes variacions, des del Centre de Recerca Sociològica s'expliquen per la migració que s'ha viscut en els darrers anys, de les parròquies centrals cap a altres indrets en els quals el preu del lloguer i, en definitiva, de l'habitatge, és més barat. "També hi ha persones que no s'han esborrat de la parròquia d'origen i continuen votant allà", ha explicat Joan Micó, director del CRES, qui ha afegit que aquest fet provocaria que les dades de cada comú poguessin estar esbiaixades.

Quant a la resta, Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella també han vist doblats el nombre d'electors, incrementant el cens electoral en un 110% i un 105% respectivament. A la parròquia laurediana, la tercera més gran, un total de 4.126 podran escollir els seus representants comunals, respecte als 1.963 que tenia a principis de segle. D'altra banda, la capital, on es concentra la major part d'electors, ha passat de tenir-ne 4.014 fins als 8.242 actuals. Aquesta duplicació de la població amb dret a vot és a causa del creixement que va viure la parròquia entre el 2005 i del 2007. En tan sols dos anys, va augmentar amb més de 1.100 electors.

Per altra banda, Canillo i Escaldes-Engordany són les dues parròquies amb un menor creixement. Canillo ha passat de 562 a 1.051 electors, el que suposa un increment del 87%, i Escaldes-Engordany ha augmentat en un 84%, passant dels 2.983 fins als 5.489 actuals. Segons Micó, aquest increment general a tot el país és a causa de l'adquisició de la majoria d'edat de tots aquells nascuts a Andorra després de l'aprovació de la llei de nacionalitat l'any 1993, per la qual els nounats obtenen la nacionalitat andorrana en néixer dins les fronteres del país, independentment del passaport dels pares.

Més enllà de les persones nascudes al país, un percentatge de la xifra dels electors corresponen a aquells residents que, després de 20 anys vivint al Principat, han adquirit la nacionalitat andorrana. Tot i així, "dues terceres parts de les persones que compleixen els requisits no fan els tràmits per adquirir el passaport andorrà", ha declarat Micó, qui indica que aquesta no és una dada significativa. En aquest conjunt, també s'han d'incloure aquelles persones que obtenen els drets de tenir la nacionalitat andorrana a través del matrimoni. En total, al llarg de l'any 2018, 889 persones van realitzar els tràmits per poder obtenir el passaport andorrà.

De les generals a les comunals

El nombre d'electors també ha variat durant aquest darrer any, si es compara amb els que van poder votar en les eleccions generals que hi va haver al mes d'abril. En aquest cas, al llarg d'aquests vuit mesos, l'increment total ha estat d'un 1,99%, i si ens fixem especialment en totes les parròquies, han experimentat un increment mínim, que es troba al voltant de l'1 i el 2%, a excepció de Canillo, que és l'únic territori que ha vist com els percentatges de gent cridada a les urnes ha augmentat gairebé un 5%.

En aquest cas, la parròquia canillenca ha sumat 48 persones amb dret a vot. Així mateix, el creixement en la resta de parròquies és del 2,4% a Sant Julià de Lòria; 2,11% a Ordino; 1,89% a la Massana; 1,83% a Encamp; 1,79% a Andorra la Vella, i 1,62% a Escaldes-Engordany. Aquesta dinàmica segueix amb la línia dels darrers temps, en què les parròquies centrals creixen menys que la resta. En aquelles eleccions del 7 d'abril, la participació es va situar en un 68,33%, és a dir, van anar a votar 18.638 persones de les 27.278 que estaven cridades.

Comunals 2015

Els quatre anys que separen els comicis del 2015 amb els del 2019, mostren que el cens electoral ha passat de les 25.109 persones fins a les 27.823 actuals, el que suposa un increment del 10,8%. En aquest sentit, la parròquia que ha variat més és Encamp amb un augment del 15%, passant dels 3.477 als 4.000 electors. Les altres parròquies que més se li acosten són Canillo amb un 14,8%, la Massana amb un 13,9%, Sant Julià amb un 12,7% i Ordino amb un 10,1%. Com ja ha anat succeint en les anteriors comparacions, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany són les dues parròquies que menys han variat entre el 2015 i el 2019. En total, 8.242 persones estan cridades a votar a la capital, un 9,3% més en relació als 7.538 de fa quatre anys; i 5.489 ho estan a Escaldes, tan sols un 6,58% més dels 5.150 de les anteriors comunals.

Dels ciutadans amb dret a vot als comicis del 2015, 15.260 van, finalment, exercir-lo. La participació va ser d'un 60%, inferior a la de les eleccions al Consell General. Ordino va ser la parròquia amb més participació amb un 76,30%, seguida de la Massana amb un 68,93%. Per l'altra banda, Andorra la Vella va ser la parròquia que va enregistrar una pitjor participació, on tan sols un 53% de les persones cridades van anar a votar.